El divendres passat la bona gent de Vilaweb va publicar aquest article en el que parlo dels cents anys exactes del naixement de Joan Triadú, que es complien aquell mateix dia, i en el que aprofito l’avinentesa per donar alguna pista d’un futur article més extens que estic preparant sobre aspectes que he descobert llegint
Dintre del programa de l’Any Joan Triadú aquest mes de juliol és el que marca el nivell més alt d’intensitat del calendari. Si més no, del que ha transcorregut fins ara perquè si li faig una ullada a les activitats programades per a setembre i octubre la intensitat es manté, si no puja encara més.
Aquests dies estic llegint amb molta atenció el dietari que Joan Triadú va escriure durant els anys 1938, 1939 i 1940 (quan tenia entre setze i dinou anys) i que molt més cap aquí -el 2001- va veure la llum editat per Proa amb el títol ‘Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent’. Sobre aquest
Aquesta és l’entrevista que em varen fer dies enrere la bona gent de Vilaweb coincidint, per una banda, amb el fet de ser el comissari de l’Any Joan Triadú, i, per l’altra, la coincidència d’aquell dia amb el dissetè aniversari de la publicació del primer apunt en aquest Bloc. De fet, aquell dia inicial de
Joan Triadú i les conviccions que encara avui cal defensar Joan Josep Isern (publicat al setmanari ‘La República’ el 5 de juny de 2021) Joan Triadú va néixer a Ribes de Freser el 30 de juliol de 1921 -molt aviat farà, doncs, cent anys- i va morir al barri de Gràcia (Barcelona) el 30 de
Com explicava en l’apunt anterior (aquest), quan es va acabar la lectura dramatitzada del ‘Diari d’un mestre adolescent’ ens va faltar temps per saludar i felicitar el Salva Artesero i la Ruth Vilar, els dos membres de la companyia ‘Cos de Lletra’, per l’estona que ens havien fet passar. Lògicament, a part dels membres del grup
L’Any Triadú ens ha de donar encara moltes alegries però dubto que, almenys des de la meva percepció personal, me’n proporcioni tantes i tan concentrades com les que vaig viure el dimecres 2 de juny a la Universitat Autònoma de Barcelona (a Bellaterra) i l’endemà a Granollers. Una estrena de juny ben potent. L’acte de
En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria
“Últimament escrius menys”, em diu, categòrica, una bona amiga que des de fa una llarga temporada és lectora d’aquestes Totxanes. La meva reacció immediata és respondre-li que no és cert. O que almenys no tinc aquesta sensació. Però reflexiono i, certament, he d’admetre que té raó. Potser el flux d’apunts no ha baixat de manera
Avui, 11 de maig de 2021, l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs fa vuitanta-cinc anys i la manera que m’ha semblat més idònia per lloar el perfil literari de la seva obra en una data tan assenyalada com aquesta és posar-la en relació amb una persona amb la qual em consta que va mantenir una relació de
El 17 de març es varen presentar a la llibreria Ona les tres exposicions i els dos llibres que al voltant de la figura de Joan Triadú, i entre un munt d’activitats més, commemoren el centenari del seu naixement. Com a comissari de l’Any Triadú he intervingut bastant, amb la col·laboració imprescindible de la Susanna Àlvarez,
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per
Començo el setanta-unè any de la meva vida d’una manera molt especial. Una manera que si me l’haguessin explicat dotze mesos enrere segurament no me l’hauria cregut. M’apresso a dir que allò a què faig referència en aquest inici tan enigmàtic no té res a veure, sortosament, amb el virus que ens ha estat martiritzant
Vegeu aquí l’article anterior. Com dic al final de l’apunt anterior, la història de ‘Rascayú’ comença un dia de 1943 quan Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma enregistren la cançó. Poc després aquelles accelerades notes a ritme de fox-trot s’escampaven per la ràdio y no van trigar gaire a estar en boca
Tinc la secreta esperança que l’any que ve, aprofitant que serà el centenari del naixement de Joan Triadú, algú es dedicarà a estudiar una mica la importància que va tenir en el seu moment, l’any 1951, la publicació de l‘Antologia de la poesia Catalana 1900-1950. I de manera molt especial la gran (en termes relatius,