En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria
“Últimament escrius menys”, em diu, categòrica, una bona amiga que des de fa una llarga temporada és lectora d’aquestes Totxanes. La meva reacció immediata és respondre-li que no és cert. O que almenys no tinc aquesta sensació. Però reflexiono i, certament, he d’admetre que té raó. Potser el flux d’apunts no ha baixat de manera
Avui, 11 de maig de 2021, l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs fa vuitanta-cinc anys i la manera que m’ha semblat més idònia per lloar el perfil literari de la seva obra en una data tan assenyalada com aquesta és posar-la en relació amb una persona amb la qual em consta que va mantenir una relació de
El 17 de març es varen presentar a la llibreria Ona les tres exposicions i els dos llibres que al voltant de la figura de Joan Triadú, i entre un munt d’activitats més, commemoren el centenari del seu naixement. Com a comissari de l’Any Triadú he intervingut bastant, amb la col·laboració imprescindible de la Susanna Àlvarez,
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per
Començo el setanta-unè any de la meva vida d’una manera molt especial. Una manera que si me l’haguessin explicat dotze mesos enrere segurament no me l’hauria cregut. M’apresso a dir que allò a què faig referència en aquest inici tan enigmàtic no té res a veure, sortosament, amb el virus que ens ha estat martiritzant
Vegeu aquí l’article anterior. Com dic al final de l’apunt anterior, la història de ‘Rascayú’ comença un dia de 1943 quan Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma enregistren la cançó. Poc després aquelles accelerades notes a ritme de fox-trot s’escampaven per la ràdio y no van trigar gaire a estar en boca
Tinc la secreta esperança que l’any que ve, aprofitant que serà el centenari del naixement de Joan Triadú, algú es dedicarà a estudiar una mica la importància que va tenir en el seu moment, l’any 1951, la publicació de l‘Antologia de la poesia Catalana 1900-1950. I de manera molt especial la gran (en termes relatius,
(Vegeu aquí l’article anterior) ¿No us ha passat mai d’estar remenant unes carpetes, uns calaixos o uns armaris i de cop i volta descobrir uns documents (papers, fotografies, objectes…) que ja havíeu oblidat i que, a més a més, unes quantes coincidències totalment degudes a l’atzar en el moment de la troballa es combinen per
Ahir, dissabte, es va inaugurar l’Espai Joan Triadú a la Biblioteca Terra Baixa de Ribes de Freser. Com va dir durant l’acte la consellera Irene Rigau difícilment es podria trobar un lloc més plaent a Triadú que una biblioteca per acollir –de manera ara ja permanent– els diversos objectes personals i documents que han donat contingut a
Després d’un llarg recorregut que va començar el gener de 2013 al Palau Robert de Barcelona i que va continuar per Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers i l’Espluga de Francolí l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” arriba al seu punt final i fa estació definitiva a Ribes de Freser, la vila on
Com a complement del que us explicava en el meu últim apunt (aquest) a propòsit de la pèrdua –desaparició, vaja– del costum d’escriure cartes de les de tota la vida avui poso al vostre abast un parell que varen ser escrites des de Ginebra per Mercè Rodoreda i adreçades al crític literari Joan Triadú. Pertanyen a l’època en què s’inicia la relació epistolar entre l’escriptora i
Ahir al vespre vàrem inaugurar a la Casa de Cultura de Sant Cugat l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que s’hi estarà fins al dissabte 2 de novembre. A molts dels lectors d’aquestes Totxanes el serà sumnmament familiar aquesta mostra de la qual sóc un dels comissaris al costat de la coblocaire
Després de quasi tres mesos i mig oberta al públic, el proper diumenge 28 d’abril serà l’últim dia per visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”. La mostra no s’atura aquí, però. Ara es posa a caminar: el 9 de maig s’inaugura a Vic i després anirà a Sant
Amb una subtil i elegantíssima estirada d’orelles final -que m’he guanyat merescudament, per acaparador i no deixar enraonar als altres- la Susanna Àlvarez i Rodolès, l’altra comissària de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”, fa algunes reflexions en el seu Bloc a propòsit de la Jornada sobre Triadú que vàrem celebrar fa un parell