Totxanes, totxos i maons

Avui un apunt breu a tall de continuació del que fa aproximadament tres setmanes vaig escriure sobre les meves relacions amb el PEN Català i altres afers d’actualitat (vegeu-lo aquí).

Allí, entre altres coses, explicava que després d’unes quantes complicacions serioses el PEN afrontava un nou període a partir d’unes eleccions entre dues candidatures que optaven a constituir-se en Junta Directiva de l’entitat. Una situació, per cert, inèdita en els cent anys d’existència del PEN Català ja que fins ara totes les Juntes Directives s’havien constituït a partir d’una candidatura única que era triada per consens.

En la trobada de juny es va fixar la data del 13 de juliol, el dijous passat, per celebrar l’assemblea en el transcurs de la qual s’elegiria la nova Junta. Un procés per al qual es varen habilitar diversos sistemes encaminats a facilitar la participació del socis com, per exemple, el vot per correu, el vot delegat… i, per primera vegada, el vot telemàtic.

Vint-i-quatre hores abans del començament de l’assemblea, cap a mitja tarda del dimecres 12, els socis vàrem rebre un correu que ens anunciava que es posava en marxa l’aplicació que permetia votar telemàticament: vaig entrar-hi de seguida i vaig poder votar des de casa sense cap problema.

L’endemà, tot i haver votat ja, vaig anar a l’Ateneu Barcelonès per fer acte de presència a l’assemblea i seguir les votacions… però les coses es varen torçar demostrant que d’una temporada ençà el PEN Català està de pega. Talment com si hagués trepitjat merda. El cas és que en algun moment del matí del dijous l’aplicació que permetia el vot telemàtic va fallar. En terminologia tècnica la plataforma de vot ‘havia caigut’ a causa d’un problema de connectivitat del seu proveïdor, ni més ni menys que IBM.

Dit altrament, no havia fallat l’eina, el que s’havia col·lapsat era l’estructura tecnològica que, per damunt seu, li dona suport. La d’IBM, per entendre’ns.

El responsable de l’empresa a la qual la Junta del PEN havia fet l’encàrrec de gestionar el vot telemàtic va estar present per donar les explicacions que fossin del cas. Entre altres detalls, va comentar que al vespre del dia abans, és a dir, molt poques hores (cinc, sis…) després d’activar el vot a distància ja hi havia registrats 188 vots. Xifra que segurament va augmentar el mateix dia de l’assemblea abans que el sistema fes figa. Tot plegat indica una participació que no m’estic de qualificar d’excepcional ja que, segons vàrem saber en l’assemblea del mes de juny, el nombre de socis amb dret a votar era de 404. És a dir, parlem de gairebé la meitat dels associats convertits en damnificats tecnològics.

La situació la vàrem conèixer quan vàrem arribar per començar la sessió i no em puc estar de qualificar-la d’esperpèntica. O esperPENtica, vaja. per fer una facècia lingüística amb el nom de la cosa.

La sala era plena, cosa també insòlita fins ara, i tot feia pensar, doncs, que la candidatura que sortís d’aquella assemblea partiria d’una participació no inferior al setanta per cent dels socis. Era molt prometedor… però no va poder ser.

En fi, deixant de banda els detalls concrets de l’assemblea i de les moltes coses que s’hi van dir (algunes interessants i constructives, d’altres ben prescindibles), el cas és que el procés electoral s’ha ajornat fins al 4 d’octubre, festa de Sant Francesc d’Assís, home bo, pacient i amant de la natura.

Ara només faltarà invocar la protecció complementària de Santa Tecla, patrona dels informàtics, perquè aquell dia els dimoniets del sistema estiguin relaxats i no facin cap més entremaliadura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!