Fa un parell de mesos, tot endreçant els prestatges de casa on guardem els contes de la Mila vaig veure que de l’interior d’un dels llibres s’esmunyia un full de paper. Pertanyia a una llibreta que li vaig donar fa molt de temps perquè hi dibuixés, retallés o fes el que li vingués més de
Hola, Tom! Consulto una llista on apunto coses importants com aquesta -un hàbit que, per cert, miraré d’ensenyar-te quan siguis més gran- i m’adono que la primera notícia que vàrem tenir de la teva existència ens la varen donar els teus pares un dia del mes d’octubre passat. ‘Pel maig, la família creixerà amb un
Aquest cap de setmana, mentre la Mila i jo juguem ‘a inventar contes’ (i mentre, de passada, em meravello que encara mantingui intacte l’interès per aquest joc tot i fer-se ella cada dia més gran) ens adonem que el nom del seu germà –TOM– llegit al revés és MOT. En aquell moment se l’il·luminen els
Estimadíssima Mila. Avui fa justament una setmana que el teu diccionari particular s’ha enriquit amb un parell de mots nous de trinca que fins ara no havies necessitat: ‘germana’ i ‘germà’. I no només ‘germana’ sinó que tens dret a un adjectiu que et fa important: ‘germana gran’, i un atribut complementari: ‘del Tom’. (Val a
Com una prova indiscutible que després de la pandèmia hi ha futur -o, millor encara, hi ha vida- l’A. i jo anunciem amb alegria que a les nou i quatre minuts d’aquest matí ha arribat al món el Tom Isern Sánchez, el nostre segon net. Un altre que farà tronar i ploure… I ja que