Ja fa mesos que notem que el desig de comunicar-te i d’interaccionar amb les persones que tens al voltant creix ràpidament. A poc a poc vas adquirint un vocabulari -en la majoria dels casos construït a base de sons i d’onomatopeies- al qual ens anem acostumant: un ‘ru-rru’ és una moto (pel soroll del motor,
Fa uns quants any parlava aquí mateix (vegeu l’apunt) de les expressions familiars que anem atresorant des de la primera infantesa -allò que la senyora Ginzburg denominava el ‘Lèxic familiar’– i com amb els anys aquestes expressions van quedant soterrades en la memòria fins que un dia, per una feliç conjunció d’atzars, surten a la
Com ja vaig escriure el dia que pertocava (vegeu aquí) l’A. i jo acabem de celebrar els cinquanta anys del nostre casament. Com a complement de les trobades familiars i amb els amics vàrem voler que quedés algun document a tall de recordatori i així va ser com va néixer el llibret commemoratiu de l’aniversari
(La sèrie comença aquí) (El capítol anterior el trobareu aquí) Obro el llibre buscant algunes il·lustracions que em semblen especials (en Bao i els seus companys a la fàbrica dels aneguets, al port veient com el vaixell carrega els contenidors plens de joguines, la tempesta a alta mar i el contenidor que s’enfonsa, la superfície
(La sèrie comença aquí) El mes d’octubre passat -ara fa exactament un any- vaig dedicar una llarga tira de set apunts a explicar de quina manera, a través d’una mestra inquieta i motivada, vaig entrar en contacte amb els nens i nenes de l’Escola Castella, de Barcelona (vegeu aquí), gràcies a un conte titulat ‘Els
Estimadíssim Tom, D’aquí a poques hores compliràs un any, el teu primer any. Una fita important per a tu, evidentment, però sobretot pels teus pares, per la teva germana i pels teus avis que demà, quan dinarem plegats celebrant l’aniversari, no tindrem prou pitets per eixugar-nos la bava que ens regalimarà boca avall. Que, de
(La sèrie comença aquí) Mentre pugem fins l’últim pis, al pati de jocs del terrat, l’Eva em parla -amb raó i amb raons- de les condicions complicades de l’edifici. Una construcció antiga i amb una filosofia del que ha de ser un espai dedicat a l’ensenyament superada totalment pels anys. Malgrat la gespa artificial d’alguns
(La sèrie comença aquí) Mentre l’Andrea -la mestra el nom de la qual no recordava en l’apunt anterior- es prepara per fotografiar el moment, l’Eva anuncia que el delegat de la classe de les Crispetes del circ em passarà el conte que tots els nens i nenes de la classe -amb l’ajut dels de tercer,
(La sèrie comença aquí) Tot seguint l’Eva arribo a la porta de la classe. Hi entro i en un dels angles de la sala veig un espai emmarcat per un parell de bancs baixos amb una vintena de nens i nenes asseguts als bancs i a terra, tots amb la màscara posada i mirant cap
(La sèrie comença aquí) L’endemà mateix l’Eva m’escrivia un altre correu en el que em deia: “Avui he explicat tot això a l’escola i estan encantades de la teva idea per fer l’intercanvi. M’hauries de donar uns dies perquè com que a P5 encara no sabem escriure els nostres padrins de 3r ens ajudaran a
(La sèrie comença aquí) Quan li vaig explicar a la Mila la història dels nens i nenes de l’Escola Castella va decidir, amb bon criteri, que els deixaria ‘Els ulls d’en Bao’ amb dos requisits: escriuria al començament del llibre una dedicatòria personal per als alumnes de l’Escola (amb una mica d’ajut per part meva),
(La sèrie comença aquí) Aquell correu inesperat que acabava de rebre de l’Eva deia exactament això: “Vaig buscant el conte del que parlaves en una publicació, els ulls d’en Bao. He anat a l’hospital de Sant Joan de Déu però no el tenen. No el trobo enlloc de fet. A l’escola aquest any treballem sobre
Aquest apunt d’avui el podria haver titulat d’unes quantes maneres. Per exemple ‘Meravelles dels Blocs’. O podria tenir una estructura de carta-conte adreçada a la Mila i al Tom, els meus dos nets. També podria haver-lo titulat ‘Una mestra motivada’, però finalment he optat per la solució més descriptiva de totes les que tenia entre
Fa un parell de mesos, tot endreçant els prestatges de casa on guardem els contes de la Mila vaig veure que de l’interior d’un dels llibres s’esmunyia un full de paper. Pertanyia a una llibreta que li vaig donar fa molt de temps perquè hi dibuixés, retallés o fes el que li vingués més de
Hola, Tom! Consulto una llista on apunto coses importants com aquesta -un hàbit que, per cert, miraré d’ensenyar-te quan siguis més gran- i m’adono que la primera notícia que vàrem tenir de la teva existència ens la varen donar els teus pares un dia del mes d’octubre passat. ‘Pel maig, la família creixerà amb un