Estimadíssim Tom, D’aquí a poques hores compliràs un any, el teu primer any. Una fita important per a tu, evidentment, però sobretot pels teus pares, per la teva germana i pels teus avis que demà, quan dinarem plegats celebrant l’aniversari, no tindrem prou pitets per eixugar-nos la bava que ens regalimarà boca avall. Que, de
(La sèrie comença aquí) Mentre pugem fins l’últim pis, al pati de jocs del terrat, l’Eva em parla -amb raó i amb raons- de les condicions complicades de l’edifici. Una construcció antiga i amb una filosofia del que ha de ser un espai dedicat a l’ensenyament superada totalment pels anys. Malgrat la gespa artificial d’alguns
(La sèrie comença aquí) Mentre l’Andrea -la mestra el nom de la qual no recordava en l’apunt anterior- es prepara per fotografiar el moment, l’Eva anuncia que el delegat de la classe de les Crispetes del circ em passarà el conte que tots els nens i nenes de la classe -amb l’ajut dels de tercer,
(La sèrie comença aquí) Tot seguint l’Eva arribo a la porta de la classe. Hi entro i en un dels angles de la sala veig un espai emmarcat per un parell de bancs baixos amb una vintena de nens i nenes asseguts als bancs i a terra, tots amb la màscara posada i mirant cap
(La sèrie comença aquí) L’endemà mateix l’Eva m’escrivia un altre correu en el que em deia: “Avui he explicat tot això a l’escola i estan encantades de la teva idea per fer l’intercanvi. M’hauries de donar uns dies perquè com que a P5 encara no sabem escriure els nostres padrins de 3r ens ajudaran a
(La sèrie comença aquí) Quan li vaig explicar a la Mila la història dels nens i nenes de l’Escola Castella va decidir, amb bon criteri, que els deixaria ‘Els ulls d’en Bao’ amb dos requisits: escriuria al començament del llibre una dedicatòria personal per als alumnes de l’Escola (amb una mica d’ajut per part meva),
(La sèrie comença aquí) Aquell correu inesperat que acabava de rebre de l’Eva deia exactament això: “Vaig buscant el conte del que parlaves en una publicació, els ulls d’en Bao. He anat a l’hospital de Sant Joan de Déu però no el tenen. No el trobo enlloc de fet. A l’escola aquest any treballem sobre
Aquest apunt d’avui el podria haver titulat d’unes quantes maneres. Per exemple ‘Meravelles dels Blocs’. O podria tenir una estructura de carta-conte adreçada a la Mila i al Tom, els meus dos nets. També podria haver-lo titulat ‘Una mestra motivada’, però finalment he optat per la solució més descriptiva de totes les que tenia entre
Fa un parell de mesos, tot endreçant els prestatges de casa on guardem els contes de la Mila vaig veure que de l’interior d’un dels llibres s’esmunyia un full de paper. Pertanyia a una llibreta que li vaig donar fa molt de temps perquè hi dibuixés, retallés o fes el que li vingués més de
Hola, Tom! Consulto una llista on apunto coses importants com aquesta -un hàbit que, per cert, miraré d’ensenyar-te quan siguis més gran- i m’adono que la primera notícia que vàrem tenir de la teva existència ens la varen donar els teus pares un dia del mes d’octubre passat. ‘Pel maig, la família creixerà amb un
Aquest cap de setmana, mentre la Mila i jo juguem ‘a inventar contes’ (i mentre, de passada, em meravello que encara mantingui intacte l’interès per aquest joc tot i fer-se ella cada dia més gran) ens adonem que el nom del seu germà –TOM– llegit al revés és MOT. En aquell moment se l’il·luminen els
Estimadíssima Mila. Avui fa justament una setmana que el teu diccionari particular s’ha enriquit amb un parell de mots nous de trinca que fins ara no havies necessitat: ‘germana’ i ‘germà’. I no només ‘germana’ sinó que tens dret a un adjectiu que et fa important: ‘germana gran’, i un atribut complementari: ‘del Tom’. (Val a
Com una prova indiscutible que després de la pandèmia hi ha futur -o, millor encara, hi ha vida- l’A. i jo anunciem amb alegria que a les nou i quatre minuts d’aquest matí ha arribat al món el Tom Isern Sánchez, el nostre segon net. Un altre que farà tronar i ploure… I ja que