(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Avui , excepcionalment, només una frase però tan merdosa que val per tres o quatre. “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) No som suficients: hem d’eixamplar la base. “En España la justicia es igual para todos” (Miquel Roca i Junyent). “España es un estado de derecho. Y de los más avanzados de Europa”. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Encara que no t’ho sembli, tot això ho faig pel teu bé. El client sempre té raó. Jo ni sí ni no, però sempre voto als Verds. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) “Yo me debo a mi público”. Dia del Llibre ho hauria de ser tot l’any. Nosaltres representem la Catalunya real. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Està reunit. ¿Puc fer-te una pregunta? Mai permetràs que la veritat t’espatlli un bon titular. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) ¿Has provat d’apagar-lo i tornar-lo a engegar? Hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats. Tota la vida he somiat que defensava els colors d’aquesta samarreta. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Un segonet, que ara li passo. No et mereixo. Quan he travessat encara estava en ambre. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Això ha vingut per quedar-s’hi. S’han de conèixer totes les opinions. Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Jo ja ho havia dit, eh? Com diuen a ‘ses illes’… Jo, més que un pare, pels meus fills soc un amic. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Això que em dius no t’ho compro. El futbol són onze contra onze. Ens hem de posar les piles sí o sí. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Avui els plats te’ls rentaré jo. Només hi ha dos tipus de música: la bona i la dolenta. Les comparacions són odioses. (Continua aquí)
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) A mi em sap més greu que a tu. “Hacienda somos todos”. T’he enviat un ‘guatz’. (Continua aquí)