Tot i que a primer cop d’ull el nom de Memoro fa pensar en una empresa relacionada amb afers funeraris no ens hem d’espantar gens perquè en la seva pàgina web ((aquesta)) ens expliquen molt bé les seves funcions: “Memoro és un projecte internacional sense finalitat de lucre, un arxiu en constant evolució on qualsevol
Cada vegada que enfilo amb la moto cap a Montjuïc, preferentment per anar a llocs tan recomanables com el MNAC, el Pavelló Mies van der Rohe o la Fundació Joan Miró, travesso el barri de la meva primera infantesa. Això, ben mirat, ho he fet sempre però d’un temps ençà (coses de l’edat?) diria que
Les primeres imatges que conservo a la memòria dels Diumenges de Rams de la meva infantesa estan relacionades amb una frase de mon pare que em sembla impagable i que encara avui faig servir quan he d’il·lustrar com érem ‘abans’. Tot s’origina pel fet que l’Evangeli que es llegeix aquell dia relata la Passió completa
La setmana passada alguns diaris es varen fer ressò de la mort de l’àrbitre de futbol Angel Franco Martínez, l’home que, sense tenir-ne cap culpa, va ser el causant que en els primers anys de la dècada dels setanta les cròniques periodístiques i els papers oficials eliminessin el nom i el primer cognom dels àrbitres
Dies enrere, remenant papers vells i, sobretot, tebeos de quan jo era petit (anys 50) em van venir a la memòria unes quantes referències típiques d’aquella època que vistes amb ulls d’ara poden semblar gairebé marcianes. A part de la figura de Carpanta -una al·legoria no gens subtil (i tolerada, curiosament, pel règim) de la
Fa bastant temps vaig tenir notícia que entre els centenars de llibres, llibrets, opuscles i memorials que va escriure Joan Amades n’hi havia un dedicat a la figura de mossèn Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut en el món de les lletres com El Rector de Vallfogona. No vaig amoïnar-me gaire per obtenir-ne cap exemplar
Temps era temps els partits de futbol -tant els de Primera Divisió com els de Segona– es jugaven tots el mateix dia i a la mateixa hora: a les 5 de la tarda dels diumenges (l’hivern a les 4, que es feia fosc abans). Us parlo, ja us ho haureu imaginat, dels anys cinquanta, quan
Fa uns quants any parlava aquí mateix (vegeu l’apunt) de les expressions familiars que anem atresorant des de la primera infantesa -allò que la senyora Ginzburg denominava el ‘Lèxic familiar’– i com amb els anys aquestes expressions van quedant soterrades en la memòria fins que un dia, per una feliç conjunció d’atzars, surten a la
Bonet de San Pedro, ‘Raska-yú’ i els poetes catalans. Joan Josep Isern (Enderrock 340, novembre de 2022) Pere Bonet i Mir, nascut el 1917 al barri del Puig de Sant Pere de Palma de Mallorca i conegut artísticament com a Bonet de San Pedro va gravar l’any 1943 un disc amb el grup Los Siete
(La sèrie comença aquí) Faraons, marcians i altres meravelles. Joan Josep Isern (Enderrock 338, setembre de 2022) El 19 de juliol de 1962 es va llançar des del cap Canaveral el Telstar, el primer satèl·lit dedicat a les comunicacions. Tot just un mes després arribava a les botigues un senzill de The Tornados amb una
Seguint els sempre assenyats consells de l‘A. visito l’exposició a l’aire lliure “Barcelona fotògrafes” (aquesta) que es pot veure fins al 6 de juny a la gran plaça de davant del Born. Allí on, orgullós, hi ha plantat aquell pal de 17,14 metres d’alçada amb una gran senyera onejant a la punta que molesta tant
Una cadena de casualitats –combinada amb la gran quantitat de temps que ara tenim per pentinar el gat i pensar en les musaranyes– m’ha tranportat a un dia de setembre de 1965. Però no a un de qualsevol, sinó al dia que vaig mentalitzar-me que aprendre italià no devia ser gaire difícil. Jo tenia 15
Aprofitant que fa força calor i que és cap de setmana –de Sant Joan!!– publico un apunt molt breu i molt personal, tot i que estic segur que a més d’un lector li farà gràcia i, amb sort, fins i tot li pot portar records. Fa uns dies el diari Ara va posar a la venda
Aquest article el va publicar Vilaweb el passat dimecres, 24 de maig de 2017, i he de dir que, per raons molt particulars que entendreu tan bon punt l’hàgiu llegit, és un dels textos que m’ha deixat més satisfet després d’escriure’l (i perdoneu la immodèstia, eh). El podeu llegir en aquest enllaç (il·lustrat, per cert, amb
Una conversa informal amb un bon amic em porta a la memòria un fet que ja havia oblidat tot i que un dia d’octubre de fa deu anys el vaig explicar de manera més o menys velada en aquest apunt. Va ser ell, el bon amic, qui em va refrescar la memòria: “Tinc entès que