Un bon amic que d’aquestes coses hi entén bastant més que jo em comentava dies enrere que no li estranyaria gens que una part important del pressupost del programa ‘Crims’, de Carles Porta, se l’emportessin els drets d’autor de Leonard Cohen -dels seus hereus, vaja- pel tema ‘You Want It Darker’, que és la sintonia
(La sèrie comença aquí) Faraons, marcians i altres meravelles. Joan Josep Isern (Enderrock 338, setembre de 2022) El 19 de juliol de 1962 es va llançar des del cap Canaveral el Telstar, el primer satèl·lit dedicat a les comunicacions. Tot just un mes després arribava a les botigues un senzill de The Tornados amb una
“Em sentiu? De veres, em sentiu?: sobre una memorable festa de la paraula. Article publicat a Vilaweb el dimarts 20 de setembre de 2022 (vegeu-lo també aquí) Encara sura pel jardí del Palau Robert l’eco de les quatre veus que han obert l’acte. Celebrem vint-i-cinc anys de VilaWeb. Vint-i-set, vaja, per culpa de la pandèmia.
La publicació, dies enrere, de dos esplèndids articles a ‘El Temps de les Arts’ (un dels digitals que jo segueixo i que us recomano) escrits per Carles Gámez i dedicats a la figura de Françoise Hardy —‘La melodia de l’enyorança’, aquest , i aquesta selecció de dotze cançons seves– em va retornar a la memòria
(La sèrie comença aquí) Dos gegants: Toreski i Salvador Escamilla. Joan Josep Isern (Enderrock 336, juliol de 2022) Aquesta primavera s’ha publicat ‘El món comença’ (Bromera, 2022), una novel·la de Marià Veloy guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira, un dels més prestigiosos del País Valencià. El llibre és una aproximació a la figura de Josep Torres
Fa dos anys, arran de la commemoració del centenari del seu naixement ja vaig parlar de Manuel Cubeles aquí mateix (vegeu-ne l’apunt). I encara no fa un any vaig tornar-m’hi a referir en la meva secció mensual de la revista Enderrock (vegeu aquí el text). Cubeles va ser un home de grans inquietuds a favor
(La sèrie comença aquí) Sabatés retrata les solituds de Mompou. Joan Josep Isern (Enderrock 335, juny de 2022) L’any 1979 Jordi Sabatés va enregistrar ‘Portraits / Solituds’ (Edigsa), un àlbum amb dues cares -som a l’època del vinil, recordem-ho- ben diferenciades. La cara A, dedicada a la seva mare, aplega set retrats musicals: Frédéric Chopin,
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no es va aturar ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de
(La sèrie comença aquí) Tot l’enyor per Jordi Sabatés. Joan Josep Isern (Enderrock 330, maig de 2022) Recordo que a final del 2016, quan es va publicar Maverick (Picap), es va dir que aquell disc era el testament de Jordi Sabatés, una valoració que em va impressionar perquè sabia que, pocs anys abans, el cor
(La sèrie comença aquí) Quan érem analògics. Joan Josep Isern (Enderrock 329, abril de 2022) Fa uns mesos vaig coincidir amb un músic català important que, a més, és un bon amic de casa. Un gran professional que fa temps ja em va demostrar que era un profund coneixedor de la música dels anys seixanta
(Vegeu aquí l’article anterior) Si us fixeu en el cartell de l’espectacle -la imatge que il·lustra la capçalera d’aquest apunt i de l’anterior- segurament us cridarà l’atenció un cercle rodó de color vermell a la part de baix i a la dreta en l’interior del qual llegim: “Espectacle beneït per Guillermina Motta”, una precisió que
Conversa d’encara no fa dos mesos amb un col·lega de la meva edat: “Avui la Guillermina Motta fa vuitanta anys”, li dic. “Ostres! La Guillermina… fa molt de temps que no en sento parlar. És viva, doncs”. “I tant”, li continuo dient. I afegeixo que una de les últimes vegades que el seu nom va
(La sèrie comença aquí) Maria del Mar Bonet amb Jordi Sabatés. Joan Josep Isern (Enderrock 328, març de 2022) Quan el desembre passat planificava els articles d’aquesta secció pensava fer una ‘primavera Jordi Sabatés’ que consistia a dedicar els articles d’abril, maig i juny a parlar des de diversos angles d’aquest músic i compositor que
(Podeu llegir l’article directament a Vilaweb des d’aquí) Cantonigròs 1966: el primer premi literari de Pau Riba. (Article publicat a Vilaweb el dimarts 29 de març de 2022) El diumenge 7 d’agost de 1966 va ser festa grossa a Cantonigròs: s’hi feia el vint-i-tresè Concurs Parroquial de Poesia i, com era habitual, el poble es
(La sèrie comença aquí) Luarca i altres noms de l’Star System dels seixanta. Joan Josep Isern (Enderrock 327, febrer de 2022) Luarca, coneguda també com ‘la villa blanca’, és una localitat asturiana que té fama per diversos motius: fa més d’un segle hi va néixer Severo Ochoa, premi Nobel de medicina de 1959, té un