Tornem-hi, amb el Fripp i l’Eno (i 2).
(Vegeu aquí l’apunt anterior) El meu apunt de fa vint anys començava explicant que aquell vespre l’A. i jo érem al pis dels nostres amics al carrer Vilamarí. Un pis on ells ja no hi viuen, però sí la seva filla amb el seu home i la filleta que tenen. La neta dels nostres amics