Ja fa molt temps que segueixo Jackson Browne i en aquestes Totxanes n’he deixat alguna evidència (per exemple aquí i també aquí). M’ha agradat la seva música des del primer dia que el vaig poder escoltar amb una mica de calma i aquest interès es va incrementar quan vaig saber que passava llargues temporades d’incògnit
(La sèrie comença aquí) Enric Barbat, música de tango Joan Josep Isern (Enderrock, 319; juny de 2021) Al final del ‘menrecordo’ dedicat a Guillermina Motta, em referia al moment en què la seva trajectòria es va creuar amb la d’Enric Barbat, i deia que el resultat d’aquest contacte mereixia un article específic. Un article amb
El sempre esgarrifós exercici d’escorcollar les planes de La Vanguardia Española us l’estalvio reproduint la columna d’avui de Quim Monzó. En Monzó, amb el qual tinc un munt de coses en comú per raons d’edat (jo soc del 50, ell del 52), parla de Françoise Hardy, mite de la nostra joventut, que es troba en
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
Com explicava en l’apunt anterior (aquest), quan es va acabar la lectura dramatitzada del ‘Diari d’un mestre adolescent’ ens va faltar temps per saludar i felicitar el Salva Artesero i la Ruth Vilar, els dos membres de la companyia ‘Cos de Lletra’, per l’estona que ens havien fet passar. Lògicament, a part dels membres del grup
(La sèrie comença aquí) 1989: la tancada Joan Josep Isern (Enderrock, 317; maig de 2021) ‘Mentre jo sigui conseller cap mosso no expulsarà Raimon ni cap dels altres cantants d’aquesta casa’. Això deia Joan Guitart a un grup de periodistes que li preguntaven què pensava fer, com a conseller de Cultura, després que un grup
Avui el mestre Robert Zimmerman -en el món de la faràndula Bob Dylan– compleix vuitanta anys. I, a més a més, en plena activitat. La meva fascinació per aquest músic em ve de moooolt lluny, de fa cinquanta-cinc anys, i crec que puc afirmar que vaig ser dels primers que aquí es varen interessar per
Com que d’uns mesos ençà els diumenges els dedico a destacar algunes citacions i frases cèlebres, avui mantinc la tònica habitual però posant-la al servei del que sens dubte ha estat la notícia musical (i trista) de la setmana: la mort de Franco Battiato. Aquí us deixo, doncs, una tria de frases extretes de les
La stagione dell’amore La stagione dell’amore viene e va, I desideri non invecchiano quasi mai con l’età. Se penso a come ho speso male il mio tempo Che non tornerà, non ritornerà più. La stagione dell’amore viene e va, All’improvviso senza accorgerti, la vivrai, ti sorprenderà. Ne abbiamo avute di occasioni Perdendole; non rimpiangerle, non
Bob Azzam (vegeu aquí el seu perfil a la Viquipèdia) va nèixer a El Caire el 1925 i es va morir a Mònaco el 2004. Durant els anys seixanta va tenir una enorme popularitat a França i també aquí amb unes quantes cançons de caire arabitzant que segurament desagradaran als llepafils habituals. El seu gran
(La sèrie comença aquí) Molta Motta! Joan Josep Isern (Enderrock, 315; abril de 2021) El recent homenatge celebrat al festival Barnasants i la concessió del Premi Enderrock d’Honor del 2021 han posat novament d’actualitat la cantant Guillermina Motta, intèrpret de mil registres, veterana de la Nova Cançó i dona inquieta, divertida, contradictòria i, per damunt
(La sèrie comença aquí) Alguns silencis especials Joan Josep Isern (Enderrock, 314; març de 2021) No cal ser expert en Frederic Mompou per valorar els silencis en la música, la importància d’aquells espais entre nota i nota a través dels quals alguns autors aconsegueixen que la màgia i la sensibilitat es posin a cent. Més
Aquest és el primer article que publico a la revista Enderrock pertanyent a una sèrie que he titulat ‘Me’n recordo’ i en la qual cada mes evocaré músics i músiques a través de la meva memòria personal. Estic segur que als habituals d’aquestes Totxanes tant l’estil, com el registre i, fins i tot, algunes històries
Puges a la moto i enfiles rampa amunt per sortir del pàrquing. Tan bon punt entomes la claror del carrer et ve al cap una música que feia un munt d’anys que no senties. Com que de primeres no la identifiques fas servir el mètode que mai t’ha fallat: cantar-la protegit per l’escadussera intimitat que
El segon disc dels Duble Buble -un grup que cal reivindicar amb força (vegeu aquí) perquè van ser els autèntics pioners del que poc després es va dir ‘rock català’– és de 1986, es titula ‘Clava’t’ i conté deu cançons amb lletres de Quim Monzó, Ramon Barnils i Maria Jaén. Eren els anys de l’èxit