Començarem la setmana amb una mica de música. Més concretament amb el quart disc de la cantant italiana Laura Pausini (vegeu aquí). El va publicar el 1996 i es va titular ‘Le cose che vivi‘. Una de les cançons que conté es titula ‘Mi dispiace’ (que he traduït com ‘Em sap greu’) i és una
Una mostra més del talent de les senyores Carmen Santonja i Gloria Van Aerssen a l’hora d’escriure històries tremebundes amb la màxima senzillesa -ingenuïtat, gairebé- i de posar-les en un disc que ja té més de quaranta anys però que escolto amb la mateixa fruïció que el primer dia. No us perdeu, doncs, les vicissituds
Una cançó del guitarrista Pat Metheny gravada amb el seu grup l’any 1987 en el disc ‘Still life (talking)’ (vegeu aquí). No us aniré amb embuts: considero que és la millor que ha escrit Metheny. I em consta que no sóc l’únic a pensar-ho. Aquests dies li he estat cantant al meu net Tom, de
¿Quantes vegades us ha passat que sentiu una cançó que us sona moltíssim, però que sou incapaços d’identificar? A mi em passa tot sovint -i cada vegada, ai las!, més- i el corol·lari de tot plegat sol ser que aquella música en forma de cantarella la vaig portant dintre del cap, obsessiva, salivant-la com un
Aquí sota trobareu l’article que la revista Serra d’Or em va encarregar fa uns mesos a propòsit dels 50 anys de la inauguració -el 23 de maig de 1973- de la sala Zeleste al carrer de l’Argenteria de Barcelona. Com acostumo a fer amb la majoria dels que publico, aquest article el penjo en aquest
La setmana passada la vida ens va fotre un parell de castanyots als que hem seguit des de fa anys la música que es fa aquí: el dilluns ens deixava el guitarrista Emili Baleriola, nascut el 1952 (vegeu aquí), i el divendres el pianista Lucky Guri, nascut el 1950 (vegeu aquí). Tant l’un com l’altre
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no es va aturar ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de
Aquest dies es commemora els cinquanta anys de la publicació d’un disc que encara avui escolto amb admiració: ‘Tubular Bells’, de Mike Oldfield (vegeu aquí). Escolteu i vegeu el tema central, el de les campanes tubulars (tocades com veureu pel mateix Oldfield), en un concert de 1992 a Edimburg amb gran orquestra. Visca la música! I
Si heu llegit amb interès el que Marta Vallverdú explica a ‘Seixantisme’ (vegeu aquí i també aquí), o senzillament, si per edat vàreu ser testimonis d’aquell temps recordareu que la dels anys seixanta va ser la dècada en la qual vàrem començar a conèixer novetats que ens arribaven d’Amèrica. L’inventari seria molt extens i inclouria,
Potser encara són reminiscències del trentè aniversari de la revista Enderrock que el mes passat vàrem celebrar, però el fet és que aquests dies penso molt en el guitarrista Marc Grau (vegeu aquí) que ens va deixar de manera molt prematura el 1999, un càncer als 44 anys, quan es trobava en el punt àlgid
Enderrock: la nostra ‘Rolling Stone’ fa trenta anys Article publicat a Vilaweb el divendres 14 d’abril de 2023 (Vegeu-lo també aquí) El món era força boig, quan començava la primavera de 1993, ara fa trenta anys. Però també de tant en tant ens tocava tenir alguna alegria. El dia de Sant Jordi, per exemple, quan
Anem a veure Els Vienesos. Joan Josep Isern (Enderrock 343, febrer de 2023) L’auge del nazisme a Alemanya, els estralls de la Segona Guerra Mundial i, en acabar el conflicte, les situacions derivades de les noves divisions frontereres varen ser la causa d’un important èxode d’artistes, intel·lectuals i esportistes centreeuropeus durant els anys quaranta i
(La sèrie comença aquí) El llibre d’Oriol Pérez i Treviño aplega un total de seixanta-vuit textos que jo denomino apunts perquè, de fet, formen part del contingut d’un Bloc escrit entre el dia de Nadal de 2020 i el 19 de desembre de 2021, en plena època de pandèmia. Per ser ben fidel a la veritat
(Vegeu aquí l’anterior apunt de la sèrie) Com faig sempre que em fa la impressió que tinc a les mans un llibre important (i aquest em sembla que ho és) m’aproximo de manera gradual al seu contingut. Em demoro en els textos previs -contracoberta, solapes, introducció, pròleg, dedicatòria, agraïments- per anar-me fent a poc a
Llegeixo per pura casualitat un tuit d’en Ton F., antic company de feina, bon amic i poeta molt digne de consideració (com ben aviat podreu comprovar) emès a primera hora del dilluns 13 de febrer que diu: ‘Cap de setmana llest sentint cantates de Bach il·lustrat pel llibre “Bach en temps de pandèmia” d’Oriol Pérez