El 2 de juny de 1946, dotze mesos després del final de la Segona Guerra Mundial, els italians varen decidir en referèndum que deixaven de ser una monarquia i es convertien en república. L’any següent, el 1947, es va proclamar la nova Constitució d’Itàlia. Una Constitució republicana i de to inequívocament antifeixista. Benito Mussolini havia
Un apunt breu i contundent. Ideal pels temps complicats que venen i que no admeten mitges tintes. Uns temps en els que el pitjor que podríem fer fóra enganyar-nos a nosaltres mateixos (allò que tant els agrada dir als tertulians de ‘fer-nos trampes al solitari’). Sovint, quan ens referim a Vox solem definir-los amb el
Aquest article publicat a Vilaweb l’Onze de Setembre d’enguany és la meva aportació a la festa. Podeu llegir-lo també aquí. Detalls i reflexions d’un Onze de Setembre clandestí de fa cinquanta anys (Article publicat a Vilaweb l’Onze de Setembre de 2021) L‘Onze de Setembre de 1971, tal dia com avui de fa cinquanta anys, va
L’article de Joan Vall Clara és la cirereta final que des de fa força temps els lectors d’El Punt Avui trobem a l’última plana del diari. Sempre se l’ha de llegir i hi ha dies -com el diumenge passat, per exemple- que arriba a nivells suprems. Llegiu-lo (també el podeu trobar en aquest enllaç) i
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
Segur que molts de vosaltres ja les haureu escoltat unes quantes vegades i fins i tot haureu escampat aquestes paraules de Miquel Desclot per la xarxa perquè arribin al màxim nombre de persones de bé. Tanmateix, si aquestes Totxanes tenen alguna possibilitat de gaudir d’un cert grau de posteritat i projecció de futur, la breu i contundent
El dissabte passat vàrem anar, naturalment, a la manifestació en protesta pels 1.000 dies de presó dels Jordis i d’ignomínia de tot el sistema que sustenta ara mateix aquest ninot que coneixem amb el nom d’españa. El lloc triat, com altres vegades, va ser l’edifici que allotja la Delegación del Gobierno de españa a Barcelona,
Ho diré ras i curt perquè segur que d’aquesta manera se m’entendrà de seguida: Avui, dilluns 2 de març de 2020, fa 7.000 dies que va començar el segle XXI. És a dir, des de l’1 de gener de 2001 han transcorregut ja 19 anys, 2 mesos i 1 dia. I, tanmateix, a la Mediterrània
Els amics i coneguts saben la meva dèria pels papers antics. Per això he aconseguit que quan han de fer endreça en algun armari o calaixera abans de llençar cap document pensin en mi i m’ho facin saber per si puc aprofitar alguna cosa. És el cas del meu estimat X. M. que mesos enrere em
Veig que els bons amics de Vilaweb han obert en la secció d’Opinió del portal un apartat específic (vegeu-lo aquí) amb el títol genèric ‘Què ha de fer ara l’independentisme?’ en el qual donen veu a diverses personalitats de casa nostra perquè hi diguin la seva; molt especialment després del vergonyós trencament tàcit de relacions
Aquests dies que van plens de notícies i iniciatives al voltant del Tsunami Democràtic -i d’aquesta esplèndida ‘Força de la Gent’ que ha esdevingut el seu lema definitori- penso molt en un llibre que em va arribar fa cinc anys i sobre el qual vaig parlar en aquest apunt del Bloc i en aquest article de
Quan en el discurs d’investidura el senyor Sánchez (PSOE) no fa cap al·lusió a Catalunya. Quan el senyor Sánchez (PSOE) fa una ronda de partits amb presència en el Congreso de los Diputados per tractar la situació de Catalunya i deixa de banda els partits catalans. Quan els candidats que elegim i no agraden a españa són
Segur que en el moment que pengi aquest apunt molts de vosaltres ja haureu llegit aquest extraordinari assaig periodístic -al meu parer s’enfila molt més amunt que un editorial o un simple article d’opinió- que Vicent Partal ha publicat aquesta nit passada a Vilaweb (vegeu-lo aquí). Si el reprodueixo ara en aquest Bloc no és
… i demà, festa del Pilar –una data en la qual no tenim res a celebrar i sí, en canvi, molta feina a preparar de cara als propers dies–, em sembla el moment idoni perquè dediqueu una estona a escriure cartes a tots els nostres presos polítics. IMPORTANT: Recordeu que heu de posar les vostres dades
Com cada setmana, la bona gent de la plataforma Gràcia Llibertat ha penjat la crònica completa de la concentració del dilluns passat a la plaça de la Vila de Gràcia (vegeu-la aquí) i de les intervencions que hi varen haver. Una de les quals va ser la meva (en forma de lectura d’una carta –aquesta– a