L’article de Joan Vall Clara és la cirereta final que des de fa força temps els lectors d’El Punt Avui trobem a l’última plana del diari. Sempre se l’ha de llegir i hi ha dies -com el diumenge passat, per exemple- que arriba a nivells suprems. Llegiu-lo (també el podeu trobar en aquest enllaç) i
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
Segur que molts de vosaltres ja les haureu escoltat unes quantes vegades i fins i tot haureu escampat aquestes paraules de Miquel Desclot per la xarxa perquè arribin al màxim nombre de persones de bé. Tanmateix, si aquestes Totxanes tenen alguna possibilitat de gaudir d’un cert grau de posteritat i projecció de futur, la breu i contundent
El dissabte passat vàrem anar, naturalment, a la manifestació en protesta pels 1.000 dies de presó dels Jordis i d’ignomínia de tot el sistema que sustenta ara mateix aquest ninot que coneixem amb el nom d’españa. El lloc triat, com altres vegades, va ser l’edifici que allotja la Delegación del Gobierno de españa a Barcelona,
Ho diré ras i curt perquè segur que d’aquesta manera se m’entendrà de seguida: Avui, dilluns 2 de març de 2020, fa 7.000 dies que va començar el segle XXI. És a dir, des de l’1 de gener de 2001 han transcorregut ja 19 anys, 2 mesos i 1 dia. I, tanmateix, a la Mediterrània
Els amics i coneguts saben la meva dèria pels papers antics. Per això he aconseguit que quan han de fer endreça en algun armari o calaixera abans de llençar cap document pensin en mi i m’ho facin saber per si puc aprofitar alguna cosa. És el cas del meu estimat X. M. que mesos enrere em
Veig que els bons amics de Vilaweb han obert en la secció d’Opinió del portal un apartat específic (vegeu-lo aquí) amb el títol genèric ‘Què ha de fer ara l’independentisme?’ en el qual donen veu a diverses personalitats de casa nostra perquè hi diguin la seva; molt especialment després del vergonyós trencament tàcit de relacions
Aquests dies que van plens de notícies i iniciatives al voltant del Tsunami Democràtic -i d’aquesta esplèndida ‘Força de la Gent’ que ha esdevingut el seu lema definitori- penso molt en un llibre que em va arribar fa cinc anys i sobre el qual vaig parlar en aquest apunt del Bloc i en aquest article de
Quan en el discurs d’investidura el senyor Sánchez (PSOE) no fa cap al·lusió a Catalunya. Quan el senyor Sánchez (PSOE) fa una ronda de partits amb presència en el Congreso de los Diputados per tractar la situació de Catalunya i deixa de banda els partits catalans. Quan els candidats que elegim i no agraden a españa són
Segur que en el moment que pengi aquest apunt molts de vosaltres ja haureu llegit aquest extraordinari assaig periodístic -al meu parer s’enfila molt més amunt que un editorial o un simple article d’opinió- que Vicent Partal ha publicat aquesta nit passada a Vilaweb (vegeu-lo aquí). Si el reprodueixo ara en aquest Bloc no és
… i demà, festa del Pilar –una data en la qual no tenim res a celebrar i sí, en canvi, molta feina a preparar de cara als propers dies–, em sembla el moment idoni perquè dediqueu una estona a escriure cartes a tots els nostres presos polítics. IMPORTANT: Recordeu que heu de posar les vostres dades
Com cada setmana, la bona gent de la plataforma Gràcia Llibertat ha penjat la crònica completa de la concentració del dilluns passat a la plaça de la Vila de Gràcia (vegeu-la aquí) i de les intervencions que hi varen haver. Una de les quals va ser la meva (en forma de lectura d’una carta –aquesta– a
Estimadíssima Mila, La carta d’avui és una mica diferent de les seixanta-vuit que t’he escrit fins ara. No sé si mai les arribaràs a llegir, però, per si de cas, sàpigues que aquesta té una característica que la diferencia de totes les que t’he anat adreçant des d’aquell llunyà novembre de 2012 en què vaig
Avui un apunt breu i utilitari. españa escanya i la prova del que dic és que des de fa uns dies la nòmina d’independentistes empresonats s’ha incrementat amb set membres més. Set persones de les quals no em sembla que se’n parli gaire (almenys fins ara) i que també tenen dret a rebre l’escalf d’unes
Ara fa un any, tot rellegint “Gelós de vida”, el segon dietari de Celdoni Fonoll (ep, estigueu atents, perquè és cosa de pocs dies que l’editorial Cossetània publiqui una nova entrega -la quarta, titulada “Guanyarem la llum”– que cobreix el període 2017/2018). Rellegint Fonoll, dic, vaig descobrir (vegeu aquí) un poema que generalment s’atribueix a Bertolt Brech