Totxanes, totxos i maons

(L’anterior apunt de la sèrie el podeu veure aquí)

Aquell ‘encisador museu semiclandestí’ que esmenta Jean Tardieu en el seu llibre és el Museu de la Vida Romàntica, una màgica bombolla connectada amb el segle XIX  (vegeu aquí) que, certament, poquíssims parisencs coneixen i que a l’A. i a mi, ves per on, ens agrada visitar cada vegada que anem a París segurament cofois pel que significa de tenir un racó d’aquella gran ciutat que és més ‘nostre’ que la immensa resta d’indrets dignes de ser coneguts, passejats i viscuts.

En acabar el ritual romàntic aprofitem la proximitat i ens encaminem cap al Sacré Coeur i Montmartre, monument (vegeu aquí) que cada vegada em recorda més el Tibidabo de Barcelona (deixo a la vostra intuïció si la comparança és positiva o no) i barri (vegeu aquí) cada vegada més infectat per aquesta epidèmia denominada ‘turisme’ de la qual, ai las, tant l’A. com jo som representants actius; uns virus més, mal que ens pesi de reconèixer-ho…

A la tarda ens hem encaminat cap al Centre Pompidou (vegeu aquí). Allí ens trobem amb la nostra estimada Céline per visitar l’exposició dedicada als llibres i als papers personals de Serge Gainsbourg (el gran Gainsbourg!) (vegeu aquí) que es pot veure fins al 3 de setembre a la biblioteca del Centre, al segon pis. L’entrada és de franc.

A la llibreria del Pompidou ens firem amb uns quants papers sobre el mestre:

Per cert, s’acosten grans dies pels seguidors de Gainsbourg perquè el 20 de setembre està previst que obri les portes la seva casa-museu en el número 14 de la Rue de Verneuil, al setè ‘arrondissement’, un espai destinat a esdevenir un centre cultural de referència (vegeu aquí).

Després hem sopat tos tres en un restaurant tailandès i caminant sense pressa hem arribat a l’hotel. Un pèl cansats, ho reconec: la maquineta del senyor Apple ens diu que avui hem fet 15.500 passes (ahir en varen ser 14.800) i agafem el llit amb fruïció.

L’endemà, dia de tornada, aprofitem les primeres hores del matí per passejar per uns quants passatges coberts que tenim a prop de l’hotel i fer una rapida descoberta del barri. A quarts de 2, però, el cotxe que havíem contractat ens recull puntualment per portar-nos a Orly i la festa s’acaba.

A l’hora prevista l’avió s’envola i la maleta que havíem facturat (l’última de les moltes coses que poden fallar en un viatge) la recuperem sense problemes en arribar al Prat. Taxi i cap a casa hi falta gent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!