Totxanes, totxos i maons

Havia començat aquest apunt escrivint que acabem de passar un cap de setmana a Girona però me’n desdic i ho corregeixo perquè, en sentit estricte i rellotge en mà, l’A. i jo ens hi hem estat només vint-i-dues hores -comptant la nit entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’aquest mes d’agost- i, tanmateix, tinc el convenciment que poques vegades una visita a la ciutat dels quatre rius m’ha inspirat més idees i m’ha desvetllat més records i experiències que aquesta que acabem de viure.

Suposo que si fes una llista de totes les nostres visites a Girona de cinquanta anys cap aquí no baixaria de les quaranta referències. Seria, a més a més, una llista on hi trobaríem de tot: visites per pur plaer (la majoria), per atzar, de pas, per veure/viure alguna experiència concreta, per raons de feina…

Dedicaré uns quants apunts d’aquest mes d’agost a detallar totes aquestes visites. O, si més no, les que estan documentades en aquestes Totxanes o en papers que corren per casa i les que tinc gravades en aquell racó de la memòria on guardem les experiències que no voldríem oblidar.

Començaré pel principi (que sol ser la manera més endreçada de començar les històries; sobretot quan són llargues) i diré que el meu primer contacte amb la ciutat de Girona va ser el 21 de maig de 1970 -jo tenia vint anys acabats de fer- i el dec a l’Exèrcit Español que va tenir la gentilesa de convidar-nos, a mi i a uns quants minyons més de la meva edat, a un viatge en tren entre Barcelona i Figueres amb trajecte final damunt d’un autocar fins al campament de Sant Climent Sescebes per començar allò que en deien ‘la instrucción militar’.

El servei militar.

La puta ‘mili’, vaja.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!