(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) La gran majoria de Totxanes d’aquest mes d’agost que avui s’acaba les he volgut dedicar a dos temes principals: fer un repàs a la música diguem-ne ‘popular’ que els de la meva generació vàrem escoltar durant els anys cinquanta i seixanta (vegeu aquí el primer dels
(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) “Xènius s’ha posat d’estiu i de vegades passa per la penya. Fa un gran efecte: porta una americana clara, de color crema; uns pantalons grisos amb un cinturó de cuiro i una corretja; coll i corbata; ha substituït el barret fort pel canotier, que porta una
(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) “La meva generació Que jo parli de la meva generació, és clar, fa riure. ¿Què sé jo de la meva generació? Parlo de la generació literària. L’altra —el meu curs de la universitat— a penes m’interessa. Però quan parlo de la meva generació parlo per mi.
(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) “La nostra generació —la generació catalana— haurà llegit copiosament l’obra de Pío Baroja. A disset anys, jo la devorava i es pot dir que la conec tota. Haurà influït sobre tots nosaltres —i d’una manera molt visible en la prosa de Josep Maria de Sagarra. Sagarra,
(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) “Coromina s’ha comprat una motocicleta —una de les primeres que han circulat pel país. Està radiant i —com és de suposar— ha esdevingut un propagandista arborat de les motocicletes. S’ha comprat una gorra, unes ulleres i uns guants aparatosos. Fa mitja por. Avui m’ha fet provar
(Reproduït del BloQG de Xarxa de Mots: vegeu-lo aquí) “La Mare de Déu d’agost. Sant de la senyora de la casa: de la mamà. Concentració familiar al Canadell. Ha fet un dia de sol rabiós, rutilant, enlluernador. Gregal fresc al matí. Llebeig fresc, impetuós, a la tarda. La sortida d’ofici ha estat molt brillant. Les
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). I no perdeu de vista tampoc el projecte BloQG 100 (vegeu aquí) “El quadern gris”, Josep Pla (23 de maig de 1918) A la perruqueria llegeixo els papers que publica a «L’Esquella» Santiago Rusiñol. En general, Rusiñol és
Avui fa cent anys (*) que Josep Pla va començar a escriure en un modest quadern de tapes grises un dietari que ha esdevingut un clàssic de la nostra literatura. El 8 de març de 1918, com un símbol d’entrada al món dels adults ja que aquell dia complia vint-i-un anys, hi va fer la
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (8 de juliol de 1918) En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). El quadern gris, Josep Pla (19 d’agost de 1918) A la tarda, el costum de la joventut indígena del Canadell és anar a berenar, nois i noies, en un o altre lloc: a la font
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla ( 6 de maig de 1918) «La Revista» de López-Picó publica un llarg assaig de Joan Estelrich sobre Kierkegaard, un capellà protestant danès. Aquest assaig és una forma de reflexió completament
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (2 d’agost de 1918) Fa el temps d’estiu: gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la nit. De dies, canten les cigales; al vespre, els
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (5 de maig de 1918) Una de les tavernes de més còmoda freqüentació de la vila és la que té Gervasi a la Plaça Nova. Hi sol haver bon vi i
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (26 d’agost de 1918) Retorn a Calella amb la fresca del matí impregnada de la sentor dels pins que escampa el coster de Cala de Cabres i de la Musclera.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (15 de juliol de 1918) He estat uns quants dies sense escriure. Ha fet molta calor. Una calor rabiosa. (Aquest adjectiu, que em sembla que és d’Horaci, el trobo magnífic.)