Català: amb Franco això no passava Article publicat el 8 de març de 2023 al Bloc ‘Parlem clar’ (*), de Xavier Roig (**) (vegeu-lo aquí). Quan algú em parla de l’avanç o el retrocés del català acostumo a posar sempre el mateix exemple. Quan jo era petit els guàrdies urbans –que és com s’anomenaven aleshores
(La sèrie comença aquí) El llibre d’Oriol Pérez i Treviño aplega un total de seixanta-vuit textos que jo denomino apunts perquè, de fet, formen part del contingut d’un Bloc escrit entre el dia de Nadal de 2020 i el 19 de desembre de 2021, en plena època de pandèmia. Per ser ben fidel a la veritat
(Vegeu aquí l’anterior apunt de la sèrie) Com faig sempre que em fa la impressió que tinc a les mans un llibre important (i aquest em sembla que ho és) m’aproximo de manera gradual al seu contingut. Em demoro en els textos previs -contracoberta, solapes, introducció, pròleg, dedicatòria, agraïments- per anar-me fent a poc a
Llegeixo per pura casualitat un tuit d’en Ton F., antic company de feina, bon amic i poeta molt digne de consideració (com ben aviat podreu comprovar) emès a primera hora del dilluns 13 de febrer que diu: ‘Cap de setmana llest sentint cantates de Bach il·lustrat pel llibre “Bach en temps de pandèmia” d’Oriol Pérez
(La sèrie comença aquí) (El capítol anterior el trobareu aquí) Obro el llibre buscant algunes il·lustracions que em semblen especials (en Bao i els seus companys a la fàbrica dels aneguets, al port veient com el vaixell carrega els contenidors plens de joguines, la tempesta a alta mar i el contenidor que s’enfonsa, la superfície
(La sèrie comença aquí) El mes d’octubre passat -ara fa exactament un any- vaig dedicar una llarga tira de set apunts a explicar de quina manera, a través d’una mestra inquieta i motivada, vaig entrar en contacte amb els nens i nenes de l’Escola Castella, de Barcelona (vegeu aquí), gràcies a un conte titulat ‘Els
El dimecres passat, primer dia que si no m’equivoco es posaven a la venda, em va faltar temps per anar a la botiga de VilaWeb i comprar les samarretes que els de casa traginarem el proper Onze de Setembre. Va ser allí on vaig veure el catàleg -editat per Comanegra i acabat de sortir de
Fa uns dies un lector, al qual no tinc el gust de conèixer personalment, em va enviar un correu a l’adreça (gens secreta d’altra banda) que figura en l’apartat ‘Contacte’ que trobareu a la capçalera d’aquest Bloc i que és una altra via, a part de la possibilitat que deixeu comentaris als apunts, per posar-vos
(Vegeu aquí l’article anterior) Continuo -i acabo- aquí el meu elogi als quiosquers i venedors de diaris del meu barri. Una espècie que, pel que estic veient des de fa un temps en altres indrets, he de considerar en extinció. El dia 11 de gener de 2011 -bonica data: 11.1.11- vaig publicar aquest apunt que
Després d’una pila d’anys de fer-ho cada dia, ahir -diumenge 24 d’octubre de 2021- va ser l’última vegada que vaig poder comprar els meus diaris -l’Ara i El Punt Avui, és clar- a prop de casa. Més concretament a la Papereria Llibreria Montserratina de l’avinguda de la Verge de Montserrat, davant d’on hi havia, anys
(La sèrie comença aquí) Mentre pugem fins l’últim pis, al pati de jocs del terrat, l’Eva em parla -amb raó i amb raons- de les condicions complicades de l’edifici. Una construcció antiga i amb una filosofia del que ha de ser un espai dedicat a l’ensenyament superada totalment pels anys. Malgrat la gespa artificial d’alguns
(La sèrie comença aquí) Mentre l’Andrea -la mestra el nom de la qual no recordava en l’apunt anterior- es prepara per fotografiar el moment, l’Eva anuncia que el delegat de la classe de les Crispetes del circ em passarà el conte que tots els nens i nenes de la classe -amb l’ajut dels de tercer,
(La sèrie comença aquí) Tot seguint l’Eva arribo a la porta de la classe. Hi entro i en un dels angles de la sala veig un espai emmarcat per un parell de bancs baixos amb una vintena de nens i nenes asseguts als bancs i a terra, tots amb la màscara posada i mirant cap
(La sèrie comença aquí) L’endemà mateix l’Eva m’escrivia un altre correu en el que em deia: “Avui he explicat tot això a l’escola i estan encantades de la teva idea per fer l’intercanvi. M’hauries de donar uns dies perquè com que a P5 encara no sabem escriure els nostres padrins de 3r ens ajudaran a
(La sèrie comença aquí) Quan li vaig explicar a la Mila la història dels nens i nenes de l’Escola Castella va decidir, amb bon criteri, que els deixaria ‘Els ulls d’en Bao’ amb dos requisits: escriuria al començament del llibre una dedicatòria personal per als alumnes de l’Escola (amb una mica d’ajut per part meva),