Totxanes, totxos i maons

El 17 d’abril de 1950, vint-i-nou dies després del meu naixement, l’avi Domingo, pare de mon pare, es va morir. Puc dir, doncs, que al meu avi no el vaig conèixer. Ell, en canvi, sí que va tenir consciència plena del meu naixement i en va deixar una meravellosa prova escrita en el seu dietari, tal com vaig explicar fa tretze anys en aquest apunt que us aconsello que llegiu amb molta cura perquè crec que s’ho val.

No sabria dir amb certesa si he heretat moltes coses de mon avi, però almenys n’hi ha una que sí: l’afició a conservar i col·leccionar papers antics. Una afició que, sortosament, mon pare va continuar i que, com sabeu perfectament els qui seguiu aquestes Totxanes, jo he mantingut (vegeu aquí, per exemple).

Penso, per exemple, en la col·lecció de bitllets capicua que va començar mon avi i que, augmentada per mon pare i durant bastants anys per mi mateix, ha arribat fins avui i ocupa un àlbum de la biblioteca de casa en el llom del qual he enganxat, per identificar-lo, una etiqueta amb una referència numèrica gairebé obligada: 33333. Ara mateix conté unes quatre-centes peces aplegades per algun Isern, més una cinquantena que corresponen a un parell de donacions que em varen fer persones que coneixien la meva faceta de drapaire/col·leccionista.

El capicua més antic que tinc correspon a un bitllet de tramvia de 10 cèntims que calculo que deu ser de 1920, aproximadament, i que va obtenir mon avi. Com he dit més amunt la col·lecció després la va continuar mon pare i recordo que cada vegada que n’aconseguia un ens l’ensenyava a ma mare i a mon germà tot cofoi abans de guardar-lo en una capsa de cartró on anava acumulant les peces que caçava i les que havia recollit l’avi Domingo.

Pel que fa a mi, tan bon punt vaig començar a moure’m per la ciutat, pels volts de 1964 si fa no fa, vaig anar fent nombroses aportacions al conjunt. He de confessar que feia, fins i tot, una mica de trampa perquè quan pujava al tramvia (i més tard a l’autobús) em fixava de seguida en el tac de bitllets que tenia obert el cobrador i si veia que en faltaven pocs per arribar a la màgica combinació de cinc xifres que es llegeix igual endarrere i endavant esperava fins al moment oportú per pagar el viatge.

Els col·leccionistes de capicues vàrem començar a tenir problemes quan, al principi dels noranta, es varen crear els abonaments per a deu viatges, les populars targetes T-1, que portaven una numeració de sis dígits, cosa que disminuïa les probabilitats d’aparició de capicues. De fet, en tota la col·lecció només tinc un exemplar d’aquest tipus; això sí, amb un número preciós: 121121.

La tipologia que abasten les peces de la col·lecció tal com la va començar mon avi aplega principalment bitllets de tramvia i d’autobús. Però també en tinc de metro, de tren i d’orígens ben variats i peculiars com, per exemple, del tramvia elèctric de Palma, dels ‘autobuses Terreno-Palma’ o del tramvia de Sóller al port (cosa que em fa pensar en una possible donació feta al meu avi per part d’algun conegut seu relacionat amb les Illes perquè tinc una dotzena de peces relacionades amb Mallorca).

Durant una època els bitllets de tramvia –de 50 cèntims– els van fer una mica més grans perquè incorporaven informació sobre el número de línia que cobria i els seus extrems: la 50 (Sans-Lesseps), la 33 (Barceloneta-Collblanch), la 24 (Atarazanas-Escorial), la 60 (Paralelo-Rogent), la 63 (Rogent-Sans), la 46 (Pl. Urquinaona-Pl. Ibiza) i la més popular: la 29 (Rondas-Paseo Colón; Circunvalación).

Els tres últims capicues incorporats a la col·lecció són la prova que els temps han canviat enormement i que aquesta afició està condemnada a la decadència i la desaparició: una invitació a l’Informat 93 (la 43834), un resguard de comanda a una pastisseria de l’any 2020 (el 3993) i un número de tanda a la xarcuteria del Bon Preu de fa dos anys (el 101).

Com deia quan parlava dies enrere dels epistolaris, això de trobar (i després guardar) capicues ja ha passat a la història. Les targetes T-Casual i similars d’ara porten numeracions de 8 xifres i molt poc destacades visualment, cosa que fa gairebé impossible pensar a trobar alguna peça per afegir a l’àlbum. Ara només em queda mantenir la col·lecció començada per mon avi i, en tot cas, esperar que algú, veient que els bitllets de la col·lecció els tracto amb exquisida correcció, em vulgui fer arribar aquells bitllets que guarda en un racó i que el dia menys pensat poden acabar a la paperera.

Ja sabeu, doncs, on sóc. I sempre a la vostra disposició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!