Un altre article del meu admirat Xavier Roig que podeu llegir directament en el web del diari Ara fent click aquí. Però si us fa mandra tirar de ratolí cap problema: el trobareu reproduït just aquí sota. Com sempre, els destacats en vermell són meus. Taula de diàleg amb tema únic Xavier Roig (publicat al
Cada divendres Xavier Roig publica el seu article al diari Ara. Una col·laboració que, com el seguidors d’aquestes Totxanes saben, sol interessar-me molt. Com el del divendres passat (vegeu-lo aquí) que us reprodueixo a continuació. (Com d’habitud, els destacats en vermell són meus.) A Von der Leyden i Merkel: ‘Help!’ (article de Xavier Roig publicat
Un altre article del meu admirat Xavier Roig publicat al diari Ara que em sembla digne de remarca. Hi podeu accedir a través d’aquest enllaç o llegir-lo directament aquí sota, que l’he reproduït. Com faig de vegades, m’he permès remarcar en color vermell algunes frases que em semblen significatives. Populisme congènit Xavier Roig (diari Ara
Un altre article de Xavier Roig dels que cada divendres publica al diari Ara que em sembla digne de remarca. Aquest és el darrer. El podeu llegir directament des del web del diari (aquí) o aprofitant que us el reprodueixo aquí sota (amb els destacats en vermell, que són meus): Ajudes? Sí, però amb reformes Xavier Roig
Us reprodueixo l’article que el meu admirat Xavier Roig va publicar abans d’ahir, divendres, al diari Ara. Si voleu llegir-lo directament en el web del diari aquí en teniu l’enllaç. I si no, us el reprodueixo aquí sota. Com ja us podeu imaginar, els destacats en vermell són meus. Desprestigi de la paraula ‘solidaritat’ (Article de Xavier Roig publicat
Els habituals d’aquestes Totxanes sabeu de sobres amb quin interès segueixo els articles que cada divendres el senyor Xavier Roig publica al Diari Ara. També he esmentat en més d’una ocasió el meu interès i admiració per la feina que fa el Grup de Periodistes Ramon Barnils (vegeu aquí la seva pàgina web) per una informació
Per començar aquesta setmana que figura que és santa res més edificant que la lectura d’un article esplèndid que Ot Bou va publicar el divendres passat a Vilaweb. El podeu llegir directament aquí, però per si de cas us fa mandra prémer botons del ratolí us el reprodueixo a continuació. Els destacats en vermell són meus
La columna setmanal de Francesc Cabana al diari El Punt Avui (llegiu-lo també aquí) és una de les meves lectures fixes. La d’abans d’ahir em va semblar especialment encertada i no em resisteixo a reproduir-la aquí amb l’esperança que us agradi també a vosaltres. Tingueu en compte que els destacats són meus. Dret processal i
Aviat farà tres anys que vaig escriure aquest apunt sobre el sou dels polítics. Un assumpte sobre el qual tinc la impressió que defenso una posició que no coincideix gaire amb la que podríem denominar com multitudinària. Què hi farem… Fa pocs dies el diari Ara publicava un article sobre aquest mateix tema signat pel periodista
Seré breu i aniré per feina: encara que feu com jo -que només llegeixo premsa en català i, naturalment, no españolista (creieu-me: NO CAL conèixer totes les opinions; n’hi ha algunes que, per sabudes i patides, no ens calen)- fareu molt be de llegir “El director”, llibre escrit per l’antic responsable del diari “El Mundo”
Com ja sabeu soc un devot seguidor dels articles que cada divendres publica al diari Ara l’enginyer i escriptor Xavier Roig. El que reprodueixo ara (llegiu-lo també aquí) va ser publicat fa un parell de setmanes i no ha perdut ni un bri de raó ni d’interès. Por a tots, menys al votant (Article publicat
Un article de l’escriptor i periodista Pau Lanao (coneguts a les xarxes també com El Fill del Mestre) que he trobat a El Punt Avui d’abans d’ahir (vegeu-lo també aquí) i que em sembla summament oportú de llegir aquests dies. La dinastia (Article de Pau Lanao publicat al diari El Punt Avui el dilluns 11 de febrer
Com millor, pitjor? (Article de Salvador Cardús publicat el 15 de gener de 2019 al dia Ara) És una evidència que des de diversos sectors de la societat catalana s’està fent una fortíssima pressió als partits independentistes perquè aprovin els pressupostos que ha preparat el govern espanyol de Pedro Sánchez. També ho és que des
Com els seguidors d’aquest Bloc ja saben, llegir els articles setmanals de Lluís Simon –i, naturalment, les seves imprescindibles píndoles diàries a la contraportada de L’Esportiu— és un dels plaers que encara em permeto i que, afortunadament, el metge no m’ha prohibit. L’article que destaco avui és el que va sortir publicat en l’edició d’ahir
Sempre m’he manifestat molt respectuós davant del noble art d’escriure textos necrològics (vegeu, per exemple, aquí i aquí). No la considero pas una feina senzilla perquè, si es vol fer amb un mínim de decòrum, no es pot encarregar al primer redactor que passa per allí ni fer-la amb el pilot automàtic posat. De fet,