El dissabte 6 de juliol se’n va anar el senyor Giuseppe Chierchia, conegut en el món de la música (i no només la italiana) com Pino D’Angiò. Havia nascut a Pompeia, als peus del Vesubi, el 1952 i era a punt de complir setanta-dos anys. L’any 1980, després d’una estada als Estats Units, va enregistrar
Avui es compleixen seixanta-cinc anys de la mort de Carles Riba. Una mort que va sacsejar la societat cultural de l’època perquè, en principi, la salut del poeta no feia pensar en un final tan inesperat. Tenia 65 anys. A tall de prova gairebé improvisada (és possible que escorcollant més a fons trobés alguna referència
Avui, dilluns 11 de març de 2024, es compleixen vint-i-cinc anys del traspàs de Josep Tremoleda i Roca. Havia nascut el 1932 i, per tant, ens deixava a l’edat de 66 anys. Massa d’hora. D’en Tremoleda es poden dir un munt de coses. Va ser un home cabdal en la creació de la revista Cavall
La notícia ens va arribar el dimarts passat: la germana Josefina Rabella, cosina segona de l’A., es va morir la vigília de la festa de la Mercè, patrona de Barcelona, la ciutat on va néixer el 5 d’agost de 1924. És a dir, fa noranta-nou anys. El dimecres 27 de setembre El Punt Avui, que
La setmana passada la vida ens va fotre un parell de castanyots als que hem seguit des de fa anys la música que es fa aquí: el dilluns ens deixava el guitarrista Emili Baleriola, nascut el 1952 (vegeu aquí), i el divendres el pianista Lucky Guri, nascut el 1950 (vegeu aquí). Tant l’un com l’altre
El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
‘Yo pisaré las calles nuevamente’, una estremidora cançó escrita per Pablo Milanés poc després del cop d’estat militar i feixista (passeu-me la redundància) del general Pinochet a Xile (1973) i publicada en el disc ‘La vida no vale nada’ de 1976. Yo pisaré las calles nuevamente Pablo Milanés (Del disc ‘La vida no vale nada’, de
Acabo de saber que la matinada passada ens ha deixat Francesc Castanyer i Figueres, home savi, afable, aficionat als encreuats i els jocs de paraules, bon amic de casa i sens dubte, el degà dels enigmistes: d’aquí a tres mesos (el 18 febrer) hauria complert 107 anys. Segur que més endavant hi haurà ocasió per
Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest
Deixo la moto a Italo Vespa, el meu taller de tota la vida, perquè un fill de puta ha tallat amb un cúter l’entapissat del seient, just on hi poso el cul. M’atén el Cristian, que des de fa uns quants anys ha entomat el relleu de son pare al capdavant del negoci. Com sempre,
Jordi Sabatés, amb tot l’enyor. (Article meu que Vilaweb va publicar –vegeu-lo aquí– el dimecres 12 de gener de 2022) Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de
Dilluns, quarts de deu del vespre. Sopem a la fresca a la terrassa del noi gran de casa quan el mòbil ens avisa de l’arribada d’un missatge. Un bon amic ens diu que s’acaba de morir Xavier Mercadé, una de les ànimes des del primer moment de la revista ‘Enderrock’ i el fotògraf musical de
Com que d’uns mesos ençà els diumenges els dedico a destacar algunes citacions i frases cèlebres, avui mantinc la tònica habitual però posant-la al servei del que sens dubte ha estat la notícia musical (i trista) de la setmana: la mort de Franco Battiato. Aquí us deixo, doncs, una tria de frases extretes de les
La stagione dell’amore La stagione dell’amore viene e va, I desideri non invecchiano quasi mai con l’età. Se penso a come ho speso male il mio tempo Che non tornerà, non ritornerà più. La stagione dell’amore viene e va, All’improvviso senza accorgerti, la vivrai, ti sorprenderà. Ne abbiamo avute di occasioni Perdendole; non rimpiangerle, non
Els amics de Vilaweb em varen demanar un article (vegeu-lo aquí) sobre la figura d’Estanislau Torres, mort fa uns dies quan era a punt de complir noranta-cinc anys d’una manera que va passar gairebé desapercebuda de tothom. De mi, el primer. O quasi. Val a dir que no em feia gaire gràcia escriure un article