La setmana passada la vida ens va fotre un parell de castanyots als que hem seguit des de fa anys la música que es fa aquí: el dilluns ens deixava el guitarrista Emili Baleriola, nascut el 1952 (vegeu aquí), i el divendres el pianista Lucky Guri, nascut el 1950 (vegeu aquí). Tant l’un com l’altre
El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
‘Yo pisaré las calles nuevamente’, una estremidora cançó escrita per Pablo Milanés poc després del cop d’estat militar i feixista (passeu-me la redundància) del general Pinochet a Xile (1973) i publicada en el disc ‘La vida no vale nada’ de 1976. Yo pisaré las calles nuevamente Pablo Milanés (Del disc ‘La vida no vale nada’, de
Acabo de saber que la matinada passada ens ha deixat Francesc Castanyer i Figueres, home savi, afable, aficionat als encreuats i els jocs de paraules, bon amic de casa i sens dubte, el degà dels enigmistes: d’aquí a tres mesos (el 18 febrer) hauria complert 107 anys. Segur que més endavant hi haurà ocasió per
Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest
Deixo la moto a Italo Vespa, el meu taller de tota la vida, perquè un fill de puta ha tallat amb un cúter l’entapissat del seient, just on hi poso el cul. M’atén el Cristian, que des de fa uns quants anys ha entomat el relleu de son pare al capdavant del negoci. Com sempre,
Jordi Sabatés, amb tot l’enyor. (Article meu que Vilaweb va publicar –vegeu-lo aquí– el dimecres 12 de gener de 2022) Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de
Dilluns, quarts de deu del vespre. Sopem a la fresca a la terrassa del noi gran de casa quan el mòbil ens avisa de l’arribada d’un missatge. Un bon amic ens diu que s’acaba de morir Xavier Mercadé, una de les ànimes des del primer moment de la revista ‘Enderrock’ i el fotògraf musical de
Com que d’uns mesos ençà els diumenges els dedico a destacar algunes citacions i frases cèlebres, avui mantinc la tònica habitual però posant-la al servei del que sens dubte ha estat la notícia musical (i trista) de la setmana: la mort de Franco Battiato. Aquí us deixo, doncs, una tria de frases extretes de les
La stagione dell’amore La stagione dell’amore viene e va, I desideri non invecchiano quasi mai con l’età. Se penso a come ho speso male il mio tempo Che non tornerà, non ritornerà più. La stagione dell’amore viene e va, All’improvviso senza accorgerti, la vivrai, ti sorprenderà. Ne abbiamo avute di occasioni Perdendole; non rimpiangerle, non
Els amics de Vilaweb em varen demanar un article (vegeu-lo aquí) sobre la figura d’Estanislau Torres, mort fa uns dies quan era a punt de complir noranta-cinc anys d’una manera que va passar gairebé desapercebuda de tothom. De mi, el primer. O quasi. Val a dir que no em feia gaire gràcia escriure un article
M’assabento de la mort de Sebastià Sospedra (vegeu aquí), una mort que pel que sembla ha estat sobtada i que li ha arribat als 72 anys. Per a la gent de la meva lleva el nom del Sebas està íntimament lligat a aquella banda potent i desvergonyida -el nom de ‘Los Salvajes’ li esqueia a
S’ha mort Jordi Fàbregas. Un bon amic, un gran músic i una excel·lent persona. Notarem la seva absència sempre. I molt especialment els dilluns a les vuit del vespre a la plaça de la Vila de Gràcia durant l’acte a favor del retorn dels presos, exiliats i represaliats polítics amb la seva guitarra i aquella
Si vaig a mirar no he coincidit tantes vegades amb la valenciana Tina Soler que ens acaba de deixar i, tanmateix, la notícia m’ha entristit perquè, tot i la poca freqüència, el record que en tinc és intens i molt grat. La vaig conèixer un dia de finals d’octubre de 1988. Ara mateix no recordo
‘Live is life’ és una cançó d’un grup austríac de trajectòria llarga però més aviat discreta que es deia (amb perdó) Opus. La varen enregistrar en un concert en directe que es va editar en forma de disc el 1985. Però si aquesta cançó ha passat a la història és gràcies a l’espectacle que Diego