El passat 20 de desembre, a l’edat de 87 anys, es va morir Joaquim Arenas, un home fonamental en el procés d’immersió linguïstica a les escoles del nostre país. I, a més a més, un bon amic. El vaig conèixer l’any 1981, quan vaig començar a treballar a la Direcció General d’Ensenyament Primari del Departament d’Ensenyament
Mercè M., Toni B., Montse Ú., Joan C., Oscar E., Eduard C., Enric H., Jan G., Joaquim A., … PAREU TOTS ELS RELLOTGES Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons, doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent, silencieu els pianos, i amb timbals amortits emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.
El dimecres passat El Punt Avui va publicar un article de Pep Collelldemont (vegeu-lo aquí) que em va semblar summament interessant i útil vistos els temps que corren. Tant em va agradar que vaig estar a punt de copiar-lo i penjar-lo en aquest Bloc, cosa que finalment no vaig fer (desconec ara mateix què va
S’ha mort la gran Ornella Vanoni, una de les més grans. Vegeu aquí el que en diu la Viquipèdia.
S’ha mort Montserrat Úbeda, símbol de cultura i dignitat (Obituari publicat a Vilaweb el diumenge 27 d’abril de 2025, festa de la Mare de Déu de Montserrat) (vegeu-lo també aquí) “S’ha mort Montserrat Úbeda, llibretera i activista cultural.” Aquest podria ser el titular més o menys convencional de la notícia. Jo, però, amb això no
Arran de la mort, aquest cap de setmana, del guionista i escriptor Miquel Obiols (vegeu aquí) i veient que, com era d’esperar, la majoria de comentaris elogiosos sobre la seva trajectòria literària es centren en el seu paper com a creador del mític programa infantil ‘Terra d’escudella’ em sembla oportú destacar també “El tigre de
El dissabte 6 de juliol se’n va anar el senyor Giuseppe Chierchia, conegut en el món de la música (i no només la italiana) com Pino D’Angiò. Havia nascut a Pompeia, als peus del Vesubi, el 1952 i era a punt de complir setanta-dos anys. L’any 1980, després d’una estada als Estats Units, va enregistrar
Avui es compleixen seixanta-cinc anys de la mort de Carles Riba. Una mort que va sacsejar la societat cultural de l’època perquè, en principi, la salut del poeta no feia pensar en un final tan inesperat. Tenia 65 anys. A tall de prova gairebé improvisada (és possible que escorcollant més a fons trobés alguna referència
Avui, dilluns 11 de març de 2024, es compleixen vint-i-cinc anys del traspàs de Josep Tremoleda i Roca. Havia nascut el 1932 i, per tant, ens deixava a l’edat de 66 anys. Massa d’hora. D’en Tremoleda es poden dir un munt de coses. Va ser un home cabdal en la creació de la revista Cavall
La notícia ens va arribar el dimarts passat: la germana Josefina Rabella, cosina segona de l’A., es va morir la vigília de la festa de la Mercè, patrona de Barcelona, la ciutat on va néixer el 5 d’agost de 1924. És a dir, fa noranta-nou anys. El dimecres 27 de setembre El Punt Avui, que
La setmana passada la vida ens va fotre un parell de castanyots als que hem seguit des de fa anys la música que es fa aquí: el dilluns ens deixava el guitarrista Emili Baleriola, nascut el 1952 (vegeu aquí), i el divendres el pianista Lucky Guri, nascut el 1950 (vegeu aquí). Tant l’un com l’altre
El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
‘Yo pisaré las calles nuevamente’, una estremidora cançó escrita per Pablo Milanés poc després del cop d’estat militar i feixista (passeu-me la redundància) del general Pinochet a Xile (1973) i publicada en el disc ‘La vida no vale nada’ de 1976. Yo pisaré las calles nuevamente Pablo Milanés (Del disc ‘La vida no vale nada’, de
Acabo de saber que la matinada passada ens ha deixat Francesc Castanyer i Figueres, home savi, afable, aficionat als encreuats i els jocs de paraules, bon amic de casa i sens dubte, el degà dels enigmistes: d’aquí a tres mesos (el 18 febrer) hauria complert 107 anys. Segur que més endavant hi haurà ocasió per
Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest