Vint-i-cinc o trenta anys enrere quan li preguntaves a un italià quins eren els símbols més estimats en el seu país, tant pels habitants del nord com pels del sud (cosa no gaire habitual, val a dir), la resposta solia ser bastant unànime: els ‘carabinieri’ i la ‘Juve’. És a dir, un cos policial (vegeu
És evident que el senyor Illa, el seu ‘govern de tothom’ i, sobretot, els cervellets responsables de la comunicació institucional consideren que és molt més important per als ciutadans oferir-los un espectacle tan patètic i provocador de vergonya aliena com la inauguració de l’eclipsi de sol que no donar una informació rellevant relacionada amb una
(Vegeu aquí l’apunt anterior) Recordo molt bé que cap a l’any 1965 els diaris van començar a parlar d’un gran projecte urbanístic i turístic a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà. La publicitat de l’època definia la idea com la construcció d’una Venècia española (en aquells anys era impensable fer cap referència a la ubicació
Copio directament de la Viquipèdia, que ho explica molt bé: “La síndrome de Stendhal (també anomenada síndrome de Florència o estrès del viatger), és un trastorn psicosomàtic que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al·lucinacions, i sorgeix probablement quan l’individu s’exposa a una sobredosi de bellesa artística, pintures o obres
Per a la bona gent del Motel Empordà de Figueres aquest 2026 és un any molt important . I com que es dóna la feliç circumstància que amb aquesta bona gent figuerenca ens uneixen, a l’A. i a mi, uns llaços d’estimació ben considerables puc dir sense cap exageració que els motius d’alegria d’aquest any
Avui fa un mes que vàrem tornar de Torí. Era el viatge número trenta-set que féiem l’A. i jo per terres italianes des de 2007 i el sisè en què ens acompanyava la nostra néta Mila. Les combinacions aèries entre Barcelona i la capital del Piemont (nom que etimològicament remet a ‘peu de muntanyes’ i
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) GUIES I ESTUDIS SOBRE TRIESTE (Actualitzat el 30 de maig de 2026) En català Benessiu, Joan. “Trieste. Una ciutat a plec de mapa” (2024) “La Trieste de Magris”, catàleg de l’exposició al CCCB (març-juliol 2011) En italià Bizjak Vinci, Elena & Vinci, Stelio. “La libreria del poeta
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) CRONOLOGIA TRIESTINA (Actualitzada el 30 de maig de 2026) • 547: Es construeix la catedral de San Giusto sobre un antic temple romà. • 1236: El bisbe de Trieste Brissa de Toppo decideix renunciar al govern de la ciutat, un petit assentament d’origen prerromà, que esdeve un
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) De resultes de la nostra primera visita a Trieste, l’any passat, ja vaig parlar amb el detall que es mereix de la Bora (vegeu aquí), l’impressionant vent de component est-nordest que, a més a més, gràcies a l’especial orografia de la zona té la característica de ser
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Una de les coses que em semblen més destacables del caràcter de Trieste i de la seva gent és la capacitat que han demostrat per superar les adversitats i per (com es diu ara) reinventar-se. Em sembla que ja ho he explicat abans, aquí o en alguna
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) El viatger que es desplaça a Trieste per via aèria aterra en un aeroport situat a uns 40 quilòmetres al nord-oest de la ciutat seguint la costa de l’Adriàtic. L’aeroport pertany al municipi de Ronchi, localitat que fins als primers anys del segle XX es deia Ronchi
(La sèrie comença aquí) No és la primera vegada que ho escric aquí ni tampoc serà l’última: abans de visitar-la, Trieste és una ciutat que cal llegir-la. I no em refereixo només a la lectura de les guies turístiques (que també, és clar), sinó a un procés previ d’immersió que ens apropi a la formidable
Si feu una mirada ràpida al mapa de la ciutat de Trieste, més exactament al seu perfil arran de mar, veureu que presenta un parell de detalls curiosos. Curiosos i complementaris perquè són gairebé el positiu i el negatiu d’una mateixa imatge: un tram de mar que s’endinsa entre les cases en forma de canal
Juraria que no és pas una coincidència o una especulació meva perquè crec recordar haver-ho llegit en alguna banda: una de les condicions que es demanaven als arquitectes per participar en els projectes relacionats amb l’Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc era que les seves obres s’inspiressin en models relacionats amb Itàlia.
Cada any, entre setembre i octubre, el Futbol Club Barcelona celebra l’assemblea de socis, un ritual que per regla general sol durar unes quantes hores en les quals es parla força, tot i que no sempre el que es diu arriba a tenir el gruix suficient per passar a la història. La sessió s’obre amb