El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
Barcelona, Colau i el cotxe (Joan B. Culla; diari Ara, dimarts 22 de maig) (llegiu-lo també aquí) Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la
Potser encara són reminiscències del trentè aniversari de la revista Enderrock que el mes passat vàrem celebrar, però el fet és que aquests dies penso molt en el guitarrista Marc Grau (vegeu aquí) que ens va deixar de manera molt prematura el 1999, un càncer als 44 anys, quan es trobava en el punt àlgid
En l’apunt d’ahir, en el qual passava revista a uns quants indrets d’Itàlia que encara no coneixem, vaig incórrer en un oblit gairebé imperdonable: l’Alguer. Completo, doncs, l’apunt que queda tal com podeu llegir aquí sota. La Itàlia que (encara) ens queda: repertori de desitjos i bones intencions. Aquests dies penso molt en Itàlia. Per
Aquests dies penso molt en Itàlia. Per una banda deu ser a causa de la ressaca post-viatge a la Florència literària que vàrem fer els primer dies de Setmana Santa (un viatge plaent i extensament descrit en la crònica de nou apunts que vaig fer i que comença aquí). Per altra banda deu ser també
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) El fundador del Gabinetto, Giovan Pietro Vieusseux, era un comerciant d’origen suís que tenia la seu central dels seus negocis a Livorno, important vila portuària a prop de Pisa. Allí va tenir la idea de retirar-se i fundar a Florència una biblioteca acompanyada del
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Afortunadament l’A. ha passat bé la nit i tot fa pensar que aquest matí de Dijous Sant el grup ja no tindrà cap baixa. Com que és l’últim dia i uns quants de nosaltres tenim el vol de tornada a mitja tarda, el programa
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) L’A. ha passat la nit del lloro. Feia molt temps que no la veia d’aquesta manera. Gairebé no ha dormit i s’ha hagut d’alçar del llit unes quantes vegades per treure tot el millor que portava dintre seu. Alguna cosa que va menjar ahir
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) La història que hi ha darrere de la Fondazione Il Bisonte és llarga, té com a eix central la figura singular de Maria Luigia Guaita (Pisa, 1912-Firenze, 2007) i comença durant els anys de resistència dels partisans contra els nazis a Florència, lluita en
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Tret de l’estona del dinar, la passejada d’avui transcorre tota per Oltrarno; és a dir, per la riba del riu Arno oposada a la del Duomo i de la Piazza della Signoria. El grup es troba en el punt de sempre tret de dues
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Com de costum, a les 6 del matí ja estem en peu. Esmorzem, repassem l’actualitat de casa i el correu i a quarts de vuit ens encaminem cap el lloc de trobada. La temperatura és baixa i cal abrigar-se una mica. Quan surti el
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) La vista que la terrassa ens oferia va esborrar en fraccions de segons les angúnies de la pujada fins a l’apartament. Davant nostre -a tocar de les puntes del dits, gairebé- teníem la façana principal del mercat de San Lorenzo i uns centenars de
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Diumenge de Rams. Primer dia de la Setmana Santa. He de dir que en un principi no ens feien gaire gràcia –per això de les gentades a tot arreu– les dates que havia previst l’amic Francesco per a aquesta excursió literària a la seva
Tot evocant Terenci Moix i la seva mort, esdevinguda ara ha fet vint anys (i sobre la qual vaig publicar això al diari Avui), aprofito que tinc el matí una mica lliure per tornar al carrer Ponent a la percaça de vestigis de la seva presència en aquest carrer on va nàixer el 5 de
(Vegeu aquí l’apunt anterior) Una cerca ràpida entre els llibres que corren per casa i que parlen amb més o menys extensió de Florència em dona una vintena llarga de títols aproximadament. Llibres d’autors diversos com, per exemple, Harold Acton, Alessandro Barbero, Gombrich, Giovanni i Michele Fanelli, Diana Athill, Rilke, Ross King, Vasco Pratolini, Stendhal,