Vaig parlar de Teresa Juvé fa un parell d’anys (vegeu aquí) a propòsit de la seva anterior novel·la i ja em vaig treure el barret davant d’aquesta veterana que és, ni menys ni menys, que la degana dels escriptors catalans. Una degana que, encara que sembli impossible, continua en actiu. És a dir, continua publicant
Aquest article va ser publicat a Vilaweb el dijous 28 de gener de 2021. (vegeu-lo aquí) La història d’Eduard Artells: el corrector dur. El 28 de gener de 1971 –avui fa justament cinquanta anys– es va morir Eduard Artells i Bover, gramàtic, traductor, professor i corrector de català. És molt possible que els professionals de
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per
Avui, dia de Nadal, es commemoren els cent anys del naixement de Manuel Cubeles i Solé, promotor, agitador, pedagog i renovador del món dels esbarts i, per extensió, de tota la nostra cultura popular (vegeu aquí). Amb aquestes paraules que he reproduit més amunt –promotor, agitador…– ara fa trenta anys jo el presentava en una
‘Live is life’ és una cançó d’un grup austríac de trajectòria llarga però més aviat discreta que es deia (amb perdó) Opus. La varen enregistrar en un concert en directe que es va editar en forma de disc el 1985. Però si aquesta cançó ha passat a la història és gràcies a l’espectacle que Diego
El passat dimecres 30 de setembre es varen complir deu anys de la mort de Joan Triadú i per recordar l’efemèride la bona gent de Vilaweb em va publicar aquest article que, per si us fa mandra tirar de botó dret del ratolí, podeu llegir també íntegrament aquí sota. Joan Triadú: un referent encara necessari (Article
La primera setmana de setembre l’A. i jo vàrem passar un parell de dies amb uns bons amics que tenen casa a Calella de Palafrugell. La intenció, a part de veure’ls, era fer una passejada per Palafrugell tot seguint un munt de propostes culturals que aquests dies estan a l’abast dels visitants (i dels locals,
La setmana passada l’A. i jo vàrem passar dos dies a Portbou. No era pas, ni de bon tros, la primera visita que hi féiem i puc dir que la vila i el seu entorn no ens han deixat mai indiferents. Aquesta vegada no ha estat una excepció i de tot plegat ha sortit aquesta
(Vegeu aquí l’article anterior) ¿No us ha passat mai d’estar remenant unes carpetes, uns calaixos o uns armaris i de cop i volta descobrir uns documents (papers, fotografies, objectes…) que ja havíeu oblidat i que, a més a més, unes quantes coincidències totalment degudes a l’atzar en el moment de la troballa es combinen per
Algun dia disposarem de prou perspectiva per adonar-nos que aquests llargs mesos que hem passat a casa confinats per culpa de la pandèmia hem creat uns quants rituals de supervivència als quals ens hem arrapat com si es tractés d’una taula de salvació que ens allunyava de la incertesa i de les actituds depressives. Han
Aquestes darreres setmanes veig que s’està parlant molt bé –i sembla que amb raó (vegeu, si no, aquí)– de ‘La drecera’, una novel·la de Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) que va quedar finalista del premi Just M. Casero de 2018 i que el juny passat –poc abans del sant Jordi d’estiu en el qual
(Vegeu aquí l’article anterior) NOTA: abans de continuar he de dir que la magnífica fotografia que il·lustra l’encapçalament d’aquest apunt no és pas meva: l’he xuclat de l’espai que la senyora Marta Cava té a Twitter (vegeu-lo aquí). És just, doncs, que cadascú s’emporti els mèrits que li pertoquen. Mentre circulava amb la moto per la carretera
Els seguidors d’aquest Bloc coneixen la meva flaca per les esqueles que es publiquen als diaris. O, si més no, als diaris que habitualment llegeixo. Si us calen més detalls només heu de llegir la sèrie que el mes de gener passat vaig publicar aquí mateix amb el títol “El curiós món de les esqueles”. Són
El 29 de juliol de 2013 un escamot -que després s’ha sabut que pertanyia a Estat Islàmic– va segrestar en una localitat de Síria el pare Paolo Dall’Oglio (vegeu aquí) i encara ara es desconeix si continua amb vida o no. El nostre vell amic Gabriele Romagnoli en parla avui mateix en el seu article
El dilluns passat vaig publicar a Vilaweb aquest article (vegeu-lo aquí) dedicat a un escriptor de presència força habitual (vegeu aquí) en aquest Bloc: Eduard Márquez. Per si aleshores us el vàreu perdre el reprodueixo a continuació: Eduard Márquez: últimes notícies. (Article publicat el dilluns 20 de juliol de 2020) La tarda del dilluns 20