Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Gent, llocs...

2025, Any Jubilar.

28 de desembre de 2024

2025, Any Jubilar. (Article publicat a Vilaweb el dimarts 24 de desembre de 2024, vegeu-lo aquí) L’any 2025 que estrenarem d’aquí a pocs dies es caracteritza per tres commemoracions notables de signe religiós. Per ordre de llunyania en el temps, tenim els 1.700 anys de la celebració a Nicea (Àsia Menor) del primer concili ecumènic

Llegir més

M de Mussolini (i de miserable, és clar), la imprescindible sèrie d’Antonio Scurati.

22 de novembre de 2024

Des de fa quatre anys segueixo puntualment la sèrie que l’historiador napolità Antonio Scurati (vegeu aquí) està escrivint sobre la figura de Benito Mussolini. Una sèrie que fins ara aplega un total de quatre volums –amb més de 2.500 pàgines– caracteritzats per la presència de la lletra M, inicial del cognom del fundador del feixisme,

Llegir més

Trieste en l’horitzó.

13 de novembre de 2024

Fa molt de temps que vaig dient que em faria molta il·lusió visitar Trieste, una ciutat que des del punt de vista administratiu és italiana però que està fortament marcada per la seva posició estratègica al capdamunt del mar Adriàtic, en el vèrtex d’unió entre les penínsules italiana i balcànica, i també -i molt- pel

Llegir més

El senyor Sarsanedas.

17 d'octubre de 2024

Com que mesos enrere vaig publicar aquest article a Vilaweb els responsables d’Aula Escola Europea, que pel que veig disposa d’un eficient equip de comunicació i relacions públiques, varen convidar-me a l’acte d’homenatge que l’escola retia a Jordi Sarsanedas, del qual commemorem enguany el centenari del naixement. La raó de la iniciativa és indiscutible: l’any

Llegir més

Nàpols. La ‘pizza offerta’.

28 d'agost de 2024

No estava previst però ara resulta que a la llarga sèrie que vaig escriure el mes passat dedicada a la ciutat de Nàpols –una crònica d’una dotzena d’apunts que comença aquí i s’acaba aquí— encara li mancava un altre capítol que puc escriure avui gràcies a l’amic Josep A. que ara mateix és a la

Llegir més

Nàpols, llambordes, Mari Paz i adéu.

4 d'agost de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Segur que recordareu que el primer apunt d’aquesta sèrie napolitana el vaig il·lustrar amb la imatge del panot de cinc cercles que configuren una flor. El símbol barceloní per excel·lència. L’apunt d’avui, el que tanca la sèrie, l’he volgut il·lustrar amb una fotografia del paviment del carrer

Llegir més

Nàpols, números, somnis, benzina.

3 d'agost de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Ja us avanço que la peculiaritat napolitana de la qual parlaré avui té una dimensió personal meva força significativa. Tant, de significativa, que si no fos per la batalleta particular que de seguida us col·locaré entre pit i esquena potser no hauria merescut un apunt específic. Aquest,

Llegir més

Nàpols, Maradona deu.

1 d'agost de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Una de les impressions més fortes per a qualsevol persona que, vingui d’on vingui, visita Nàpols és la presència constant de la figura de Diego Armando Maradona fins a extrems que no dubto a qualificar de veneració total. Pels carrers, al costat dels petits altars dedicats a

Llegir més

Nàpols, Vesubi dorment.

27 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) No seré pas jo qui li negarà al Vesubi el prestigi que li pertoca dintre del gremi dels volcans. N’hi hauria ben bé prou amb el que va fer l’any 79 de la nostra era (vegeu aquí), quan amb una erupció no pas de lava, que fóra

Llegir més

Nàpols, ‘Cristo Velato’.

26 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) L’apunt d’avui us parla d’una altra icona napolitana: la Cappella Sansevero en l’interior de la qual hi ha el ‘Cristo Velato’, una de les escultures més impressionats que he vist en la meva vida. I no dubto gens a l’hora d’atorgar-li la categoria d’icona ja que el

Llegir més

Nàpols, soldat enamorat.

25 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) He volgut esperar a tenir penjat l’apunt anterior, dedicat a Luciano De Crescenzo, per parlar d’una altra icona napolitana, si més no de la Nàpols més turística. Em refereixo al ‘posteggiatore’. És a dir, el músic ambulant (que a mi, pel que he vist aquests dies, em

Llegir més