Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Llibres i literatura

Correu de Tarragona (i 5): trompada, campi qui pugui i més batalletes de l’arxiver.

12 de desembre de 2022

Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie. Vegeu aquí l’anterior apunt. La crònica de Pilar Rahola, publicada a la revista Serra d’Or del gener de 1985, continuava així: “La història d’aquest Sant Jordi és, però, la següent. Dels cinc finalistes, tres passen a la final: Olga Xirinacs, Miquel Ferrà i M. A. Oliver, classificats

Llegir més

Correu de Tarragona (4): Sant Jordi mata l’aranya (i més batalletes de l’arxiver).

9 de desembre de 2022

Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie. Vegeu aquí l’anterior apunt. No és per complicar les coses, però l’assumpte de què parlaré en l’apunt d’avui -el quart de la sèrie ‘Correu de Tarragona’– entra de ple en una altra sèrie que vaig escrivint de manera intermitent a mesura que en tinc oportunitat. Em refereixo

Llegir més

Correu de Tarragona (1).

21 de novembre de 2022

El dia 3 de novembre m’arriba un correu inesperat. Una sola paraula al tema –‘Gràcies’-, dues lletres -una O i una X– a l’adreça i un servidor de correu que remet a la xarxa ciutadana de Tarragona. L’obro i veig que qui me l’envia és l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs. Després d’una ràpida salutació –‘Benvolgut Joan

Llegir més

Què deia a les Totxanes ara fa quinze anys?

18 d'octubre de 2022

Pensant sobretot en els lectors que s’han incorporat recentment a les Totxanes i que es pensen que són cosa de fa quatre dies, aquesta setmana penjaré un parell o tres d’apunts que recordaran algunes coses que escrivia anys enrere. Com el d’avui, que he preparat pensant que potser us farà gràcia recordar què escrivia en

Llegir més

‘Els ulls d’en Bao’ i els nens i nenes de l’Escola Castella (i 9).

9 d'octubre de 2022

(La sèrie comença aquí) (El capítol anterior el trobareu aquí) Obro el llibre buscant algunes il·lustracions que em semblen especials (en Bao i els seus companys a la fàbrica dels aneguets, al port veient com el vaixell carrega els contenidors plens de joguines, la tempesta a alta mar i el contenidor que s’enfonsa, la superfície

Llegir més

‘Els ulls d’en Bao’ i els nens i nenes de l’Escola Castella (8).

6 d'octubre de 2022

(La sèrie comença aquí) El mes d’octubre passat -ara fa exactament un any- vaig dedicar una llarga tira de set apunts a explicar de quina manera, a través d’una mestra inquieta i motivada, vaig entrar en contacte amb els nens i nenes de l’Escola Castella, de Barcelona (vegeu aquí), gràcies a un conte titulat ‘Els

Llegir més

El meu Vicenç Pagès.

15 de setembre de 2022

Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest

Llegir més

Joan Fuster i el nacionalisme: un text de 1956 al qual se li entén tot. (i 3)

26 d'agost de 2022

(Si entreu aquí podeu llegir el primer apunt, i aquí el segon) (els destacats en vermell són meus) Vull repetir, però, que les acusacions al·ludides, adreçades contra els nacionalismes, són en bona part certes. No pretenc dissimular-ho, i molt menys si prenem com a base els punts de vista des dels quals són formulades. Únicament tracte d’assenyalar

Llegir més

Joan Fuster i el nacionalisme: un text de 1956 al qual se li entén tot. (2)

25 d'agost de 2022

(La primera part d’aquest apunt la podeu veure aquí) (els destacats en vermell són meus) El cas del cosmopolita no és distint; potser sí, més subtil. El cosmopolita, l’universalista cultural i els altres tipus afins, afirmen, per principi, que llur país de naixença, o llur país d’adopció, és ja l’encarnació suprema i intocable dels mòduls i

Llegir més