Aquests dies de canvis i cares noves en la composició del Govern he recordat una notícia de fa unes setmanes segons la qual la senyora Caterina Mieras, –militant del PSOE d’aquí i consellera de Cultura durant dos anys en l’època del primer Tripartit— havia ingressat a Sociedad Civil Catalana (vegeu aquí la notícia) i no
De tant en tant m’agrada assistir a rodes de premsa de presentació de llibres o d’exposicions que m’interessen. De fet, procuro ser molt selectiu. Per diversos motius, un dels quals és el respecte que em mereixen els companys periodistes que hi van a treballar i, per tant, el meu objectiu és no fer gaire nosa
Avui, 11 de maig de 2021, l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs fa vuitanta-cinc anys i la manera que m’ha semblat més idònia per lloar el perfil literari de la seva obra en una data tan assenyalada com aquesta és posar-la en relació amb una persona amb la qual em consta que va mantenir una relació de
La bona gent de Vilaweb em va encarregar que li fes una entrevista a Joaquim Carbó per publicar-la per Sant Jordi o algun dia abans. La podeu llegir (aquí) i també en la transcripció que trobareu tot seguit. Joaquim Carbó, sobrevivint i sense futur Joan Josep Isern (publicada a Vilaweb el dimecres 21 d’abril de
La nova novel·la de Jaume Cabré: senglars contra la fletxa del temps. (Article publicat a Vilaweb el 7 d’abril de 2021) Quan arriba la penombra és el moment que els fanals s’encenen i els dragonets ocupen posicions estratègiques a prop perquè saben que no trigaran a arribar les falenes, les papallones nocturnes que amb els
El 17 de març es varen presentar a la llibreria Ona les tres exposicions i els dos llibres que al voltant de la figura de Joan Triadú, i entre un munt d’activitats més, commemoren el centenari del seu naixement. Com a comissari de l’Any Triadú he intervingut bastant, amb la col·laboració imprescindible de la Susanna Àlvarez,
Els amics de Vilaweb em varen demanar un article (vegeu-lo aquí) sobre la figura d’Estanislau Torres, mort fa uns dies quan era a punt de complir noranta-cinc anys d’una manera que va passar gairebé desapercebuda de tothom. De mi, el primer. O quasi. Val a dir que no em feia gaire gràcia escriure un article
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. El poema triat per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada l’any passat quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar
Com us vaig dir ahir, m’he decidit a traduir de manera artesanal i casolana el poema d’Amanda Gorman. Ja us avanço que treballant en el text m’he divertit moltíssim. I, sobretot, he gaudit de la immensa tranquil·litat que em dona el saber que jo –europeu, amb setanta-un anys a punt de fer, traductor de via
Cada vegada estic més convençut de l’existència d’una secreta relació entre el color groc i les causes justes, les que defensa la gent de bé. M’aturo aquí perquè –tot i ser un tema que pot donar molt de joc (que rima amb ‘groc’, per cert)– la meva intenció d’avui és parlar de la poeta americana
Des de sempre he tingut interès per conèixer detalls d’un parell d’esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona, la meva ciutat, els primers anys de la dècada dels cinquanta. Em refereixo a la vaga de tramvies del mes de març de 1951 (ara fa exactament setanta anys) i al Congrés Eucarístic de l’any següent. Són
Com cada matí arrenco el full del Bloc 2021 Maragall i em trobo que commemoren el dia amb un poema de Carmelina Sánchez Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) que no em resisteixo a copiar per compartir-lo amb tots els lectors. Pertany al llibre ‘Conjugació en primera persona’, editat a València el 1969 amb un pròleg de
(La sèrie comença aquí) En el número de ‘Germinabit’ del mes de juny de 1959 Eduard Artells parlava del nom popular del Futbol Club Barcelona (tot seguit reproduiré l’article). M’interessa, però, fer una breu aturada per explicar el que passava -i estava a punt de passar- en aquells mesos. Ja he explicat en l’article anterior
Els mesos d’abril i maig de 2012 vaig publicar aquí mateix una sèrie de nou apunts agrupats sota l’epígraf ‘Una cultura de conflictes i embolics’ i amb un subtítol, entre parèntesis, que deia (batalletes de l’arxiver). Com que estic segur que us hi divertireu podeu recuperar tots els apunts escrivint la paraula arxiver en la
Els que hi entenen d’aquestes coses diuen que no és gens estrany que el fenomen de la creació artística vagi acompanyat de grans patiments interiors per part del creador. Jo, que no em considero gaire entès en negociats de tanta profunditat com aquests, penso que, com tot a la vida, aquesta opinió admet uns quants