El meu apunt de dies enrere (aquest) sobre l’exposició dedicada al món gitano que encara es pot veure al Museu d’Història de Catalunya ha merescut uns quants comentaris de lectors que m’han aportat dades per ampliar la informació que hi donava. Per exemple la notícia que a la Fundació Palau de Caldes d’Estrach es pot
Aquest agost –ja ho vaig explicar dies enrere aquí— l’estic dedicant a la lectura de les ‘Vides’ de Giorgio Vasari aprofitant el fet que tenim a l’abast una esplèndida versió en català que acaba d’editar Proa. Si algun lector es troba en una situació similar a la meva i m’accepta un consell li diré que,
(La sèrie comença aquí) L’espectacle teatral basat en l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Josep Pla per a la revista Destino un dia d’hivern de 1972, del qual parlava en l’apunt del passat 1 de juliol (espectacle que vàrem poder veure representat en el menjador del Motel Empordà –un espai carregat de records planians–
Antonio Scurati (Nàpols, 1969) és un historiador italià que s’ha especialitzat en l’estudi del feixisme, aquell fenomen iniciat al seu país fa un segle que teòricament va ser derrotat durant la Segona Guerra Mundial i que, amb unes altres formes externes, sembla que actualment gaudeix –aquí, a Itàlia i arreu del món– d’una inquietant bona
Des de fa un temps corre pels escenaris de casa nostra un espectacle de petit format i gran contingut al voltant de la figura de Josep Pla. O, més exactament, al voltant de dues figures: la de Josep Pla i la de Montserrat Roig. Em refereixo a “Pla per Roig”, un espectacle teatral (vegeu-ne aquí
Quinze anys després d’aquell agost de 2011 que vaig dedicar a la lectura exhaustiva de les 1.005 pàgines de ‘Jo confesso’, la catedral narrativa de Jaume Cabre –de fet, varen ser quatre les lectures que en vaig fer per escriure finalment la meva crítica (aquesta) publicada el mateix dia que la novel·la arribava a les
En aquestes darreres setmanes he tingut l’oportunitat d’intervenir en dos actes –la presentació de l’última novel·la d’Isidre Grau i la xerrada que vaig fer al CIC sobre ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré— en les quals he pogut parlar sobre un grup d’escriptors de casa nostra que ara mateix podem definir sense gaires manies com ‘els
A aquestes alçades de la meva biografia crec que ja puc admetre –amb una certa recança, no ho negaré– que hi ha algunes habilitats que admiro profundament quan les reconec en els altres i per a les quals sé molt bé que no he estat mai dotat pels déus. Em refereixo, per exemple, al músic
Els seguidors d’aquestes Totxanes ja coneixen la meva relació amb la novel·la ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré. Una relació iniciada ara fa quinze anys a partir d’una sèrie d’afortunades circumstàncies que no detallaré per no allargar innecessàriament aquest apunt i que he explicat en diverses ocasions (vegeu aquí tots els apunts en els que parlo
Quan el cervell es trenca (sobre Jaume Cabré i “Jo confesso”) (Article pubicat a Vilaweb el 29 d’abril de 2026) (Vegeu-lo aquí) Un dels últims dies del juliol del 2011 –aviat farà quinze anys– un missatger va portar a casa un paquet d’Edicions Proa bastant especial. A dintre, una targeta m’informava que tenia a les
IMPORTANT: Aquest apunt està molt relacionat amb aquest altre que vaig publicar fa tres dies. Fareu molt bé de llegir-los conjuntament. I sovint, que el temps ens aconsellen no badar. —————————- Sembla que un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi ha estat el “Manual de defensa del català” que ha escrit el polifacètic Òscar
Sixena, Pamano (o com es construeix una mentida). (Article publicat a Vilaweb el dimarts 7 d’abril de 2026) Fa uns quants mesos, una bona amiga em va dir que Albert Velasco preparava un llibre que explicava de manera detallada la història de les pintures murals de Sixena. Em va semblar una notícia esplèndida perquè, si
Els premis literaris i les absències de 2025 (Article publicat a la revista Serra d’Or, 795. Març 2026) L’any 2025 va aplegar una àmplia llista de commemoracions amb reconeixement institucional de la Generalitat entre les quals destaca, pel seu simbolisme, el Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Altres aniversaris significatius van ser els 650 anys de
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada enguany per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no
Quan falten ja molt pocs dies per tornar a Trieste amb un grup de disset catalans lletraferits i veterans dono per enllestit tot el procés de preparació, lectures i documentació del viatge i començo a clavar-li queixalada a un compromís que m’omple de satisfacció: una sessió que m’ha encarregat la bona gent del CIC dedicada