Imagineu-vos que esteu en una llibreria badant, sense buscar res en concret i que en un racó trobeu un llibre que es titula ‘Tot el camp és un clam’. Per poc que us interessi el futbol -i el Barça, és clar- segur que aquell llibre l’agafareu, el fullejareu i és bastant possible que tard o d’hora
Mai he acabat d’entendre aquell neguit que cap a mitja tarda del dia de Sant Jordi li agafa a la majoria dels mitjans per publicar la llista dels llibres que s’han venut més al llarg de la jornada. Talment com si la gent necessités saber de seguida si l’ha encertat en la seva compra o
Vet aquí un article de llarga història. Me’l va encarregar el novembre de 2020 la Junta d’aleshores del PEN de cara a l’elaboració d’un llibre commemoratiu del centenari de l’entitat que s’esqueia el 2022. Les circumstàncies, però, són les que al final imposen la seva llei i la realitat és que el llibre en qüestió
Acaba de sortir a la venda l’últim llibre que apareix de resultes del centenari del naixement de Joan Triadú, el 30 de juliol de 1921. L’ha editat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és una selecció de setanta-cinc crítiques literàries escrites per Triadú al llarg de més de seixanta anys. (Com
Un gran llibre de Marta Rojals que avui, precisament, que és Sant Jordi, em sembla la millor recomanació que us puc fer. Quina poca vergonya, la Rojals (Article publicat a Vilaweb el dilluns 17 d’abril de 2023) Vegeu-lo també aquí. Dia rere dia sento més admiració per la gent que decideix passar olímpicament d’aquella enganyifa
Tot evocant Terenci Moix i la seva mort, esdevinguda ara ha fet vint anys (i sobre la qual vaig publicar això al diari Avui), aprofito que tinc el matí una mica lliure per tornar al carrer Ponent a la percaça de vestigis de la seva presència en aquest carrer on va nàixer el 5 de
(Vegeu aquí l’anterior article de la sèrie) És més o menys en aquest context quan l’any 1989 les pàgines dominicals del diari Avui comencen a dedicar una part significativa del seu espai -vint pàgines- a parlar de cultura, de literatura, d’art i de ciència. I ho fan a partir d’articles de fons, crítica literària, opinió,
(Vegeu aquí l’article anterior d’aquesta sèrie) Començaré, doncs, amb una afirmació perquè em puguin ubicar en la línia del temps: crec que els que vàrem arribar al món entre, posem, 1947 i 1952 som una generació força peculiar: hem viscut de ple els grans moments dels seixantes i dels setantes, hem assistit a la implantació
El dia 20 de setembre de 2022 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar a l’Ateneu Barcelonès el I Seminari de la Crítica Literària. Una iniciativa que, com es deia en el seu enunciat, era la primera vegada que es feia a l’AELC i que, pel que em va semblar captar a la vista
2022. Un resum de l’any literari (Article publicat a la revista Serra d’Or 759, març de 2023) L’any 2022 va ser, afortunadament, un any de normalitat gairebé total, cosa que després d’uns anys complicats per culpa de la pandèmia començava a ser necessari. Al llarg dels dotze mesos es varen commemorar els centenaris de dos
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada enguany per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va
Els seguidors habituals de les Totxanes deuen recordar la sèrie de nou apunts que fa poques setmanes vaig dedicar a les picabaralles entre el corrector Eduard Artells i l’escriptor Joan Fuster. A la vista de l’interès que tenia l’evocació d’aquells fets de fa més de mig segle la bona gent de Vilaweb em va demanar
El diumenge 5 de març, dia que feia un mes del traspàs de Josep M. Espinàs, la bona gent de Vilaweb em va publicar un article (vegeu-lo aquí) que evoca una experiència viscuda l’agost de 1989 mentre recorria a peu la comarca administrativament aragonesa de la Llitera. Espinàs a la Llitera: el viatge de la
(La sèrie comença aquí) El llibre d’Oriol Pérez i Treviño aplega un total de seixanta-vuit textos que jo denomino apunts perquè, de fet, formen part del contingut d’un Bloc escrit entre el dia de Nadal de 2020 i el 19 de desembre de 2021, en plena època de pandèmia. Per ser ben fidel a la veritat
(Vegeu aquí l’anterior apunt de la sèrie) Com faig sempre que em fa la impressió que tinc a les mans un llibre important (i aquest em sembla que ho és) m’aproximo de manera gradual al seu contingut. Em demoro en els textos previs -contracoberta, solapes, introducció, pròleg, dedicatòria, agraïments- per anar-me fent a poc a