El passat 15 de març va fer cinquanta anys de l’estrena mundial de ‘The Godfather’, la pel·lícula de Francis Ford Coppola basada en la novel·la de Mario Puzo. L’aniversari el tinc molt clar perquè pocs mesos després, durant aquell mateix 1972, en el viatge de casament que l’A. i jo vàrem fer per españa els
De resultes de l’apunt que vaig penjar el divendres passat (aquest) en el qual detallava els llocs de Roma que vàrem visitar l’A., la Mila i jo els últims dies de juny alguns lectors m’han demanat si els podia recomanar algun llibre per introduir-se les meravelles de la Ciutat Eterna. He buscat per la biblioteca
Fa molt temps que vaig darrere de la idea de dedicar un apunt a la figura de Josep Valls però a l’hora de la veritat, per uns motius o uns altres, sempre ho he anat deixant per a més endavant. I ara, per un seguit de coincidències que miraré d’explicar, em sembla que ha arribat
Fa dos anys, arran de la commemoració del centenari del seu naixement ja vaig parlar de Manuel Cubeles aquí mateix (vegeu-ne l’apunt). I encara no fa un any vaig tornar-m’hi a referir en la meva secció mensual de la revista Enderrock (vegeu aquí el text). Cubeles va ser un home de grans inquietuds a favor
El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això: “Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni.
Una de les iniciatives que hem posat en marxa arran del centenari del naixement de Joan Triadú és l’edició d’alguns llibres que estan relacionats amb la seva figura. La darrera de les novetats en aquest sentit és la publicació de l’epistolari entre Triadú i Vicenç Riera Llorca, llibre en el qual hi ha un pròleg
(Podeu llegir l’article directament a Vilaweb des d’aquí) Cantonigròs 1966: el primer premi literari de Pau Riba. (Article publicat a Vilaweb el dimarts 29 de març de 2022) El diumenge 7 d’agost de 1966 va ser festa grossa a Cantonigròs: s’hi feia el vint-i-tresè Concurs Parroquial de Poesia i, com era habitual, el poble es
2021: un resum de l’any literari (Article publicat a la revista Serra d’Or 747, març de 2022) Fa dotze mesos feia servir el qualificatiu ‘nefast’ per definir el 2020 que havíem deixat enrere. Ara, arribat el moment de resumir els dotze mesos següents, el panorama presenta una certa millora basada, no pas en la desaparició
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit
Aquest article me’l va publicar Vilaweb el divendres 25 de març de 2022 (podeu llegir-lo també aquí) Retrat de Mercè Rodoreda, seixanta anys després de ‘La plaça del Diamant’. No puc recordar quan i en quines circumstàncies vaig descobrir la literatura de Mercè Rodoreda. Per evidents raons d’edat no va ser a l’escola i, per
Avui, 25 de març, es celebra a tot Itàlia el ‘Dantedì’. És una commemoració molt nova, per bé que evoca una persona, Dante Alighieri, que va viure fa set segles. De fet, el ‘Dantedì’ es va constituir per primera vegada el 2020 tenint en compte que l’any següent seria el del setè centenari de la
Com cada 21 de març (vegeu aquí) les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els vint-i-vuit
Un dels aforismes més coneguts de Joan Fuster és aquell que ens recomana la lectura de Bertand Russell perquè, diu, ‘no és un filòsof, és un desinfectant.’ Una sensació similar d’estar en contacte amb unes idees que, malgrat els anys transcorreguts des que varen ser expressades, netegen l’aire de continguts viciats la tinc des que
Ara fa dos anys Gabriele Romagnoli parlava d’un llibre excepcional que aleshores encara no s’havia editat a Itàlia: ‘Apeirogon’, de Colum McCann. A casa nostra va sortir l’octubre de l’any passat vegeu-lo aquí. i per testimonis de gent que l’ha llegit sembla que la impressió del meu admirat Romagnoli no era gens equivocada. La primera cosa