Els amics de Vilaweb em varen demanar un article (vegeu-lo aquí) sobre la figura d’Estanislau Torres, mort fa uns dies quan era a punt de complir noranta-cinc anys d’una manera que va passar gairebé desapercebuda de tothom. De mi, el primer. O quasi. Val a dir que no em feia gaire gràcia escriure un article
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. El poema triat per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada l’any passat quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar
Com us vaig dir ahir, m’he decidit a traduir de manera artesanal i casolana el poema d’Amanda Gorman. Ja us avanço que treballant en el text m’he divertit moltíssim. I, sobretot, he gaudit de la immensa tranquil·litat que em dona el saber que jo –europeu, amb setanta-un anys a punt de fer, traductor de via
Cada vegada estic més convençut de l’existència d’una secreta relació entre el color groc i les causes justes, les que defensa la gent de bé. M’aturo aquí perquè –tot i ser un tema que pot donar molt de joc (que rima amb ‘groc’, per cert)– la meva intenció d’avui és parlar de la poeta americana
Des de sempre he tingut interès per conèixer detalls d’un parell d’esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona, la meva ciutat, els primers anys de la dècada dels cinquanta. Em refereixo a la vaga de tramvies del mes de març de 1951 (ara fa exactament setanta anys) i al Congrés Eucarístic de l’any següent. Són
Com cada matí arrenco el full del Bloc 2021 Maragall i em trobo que commemoren el dia amb un poema de Carmelina Sánchez Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) que no em resisteixo a copiar per compartir-lo amb tots els lectors. Pertany al llibre ‘Conjugació en primera persona’, editat a València el 1969 amb un pròleg de
(La sèrie comença aquí) En el número de ‘Germinabit’ del mes de juny de 1959 Eduard Artells parlava del nom popular del Futbol Club Barcelona (tot seguit reproduiré l’article). M’interessa, però, fer una breu aturada per explicar el que passava -i estava a punt de passar- en aquells mesos. Ja he explicat en l’article anterior
Els mesos d’abril i maig de 2012 vaig publicar aquí mateix una sèrie de nou apunts agrupats sota l’epígraf ‘Una cultura de conflictes i embolics’ i amb un subtítol, entre parèntesis, que deia (batalletes de l’arxiver). Com que estic segur que us hi divertireu podeu recuperar tots els apunts escrivint la paraula arxiver en la
Els que hi entenen d’aquestes coses diuen que no és gens estrany que el fenomen de la creació artística vagi acompanyat de grans patiments interiors per part del creador. Jo, que no em considero gaire entès en negociats de tanta profunditat com aquests, penso que, com tot a la vida, aquesta opinió admet uns quants
Vaig parlar de Teresa Juvé fa un parell d’anys (vegeu aquí) a propòsit de la seva anterior novel·la i ja em vaig treure el barret davant d’aquesta veterana que és, ni menys ni menys, que la degana dels escriptors catalans. Una degana que, encara que sembli impossible, continua en actiu. És a dir, continua publicant
Aquest article va ser publicat a Vilaweb el dijous 28 de gener de 2021. (vegeu-lo aquí) La història d’Eduard Artells: el corrector dur. El 28 de gener de 1971 –avui fa justament cinquanta anys– es va morir Eduard Artells i Bover, gramàtic, traductor, professor i corrector de català. És molt possible que els professionals de
Joan Carreras ha tret un nou llibre i, com que em va agradar molt, tan bon punt vaig acabar-ne la lectura vaig escriure un breu comentari amb les meves impressions. L’article el poder llegir directament en el portal Vilaweb (aquí) però si teniu mandra, ja que hi sou, us l’he reproduït íntegre aquí sota: Joan
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per
Aquestes darreres setmanes, tot i anar bastant atrafegat per altres assumptes (algun dels quals ja els he explicat aquí mateix), he pogut dedicat una mica de temps a entrar en el món que ens proposa “Aquella colla de fills del 68”, la novel·la que l’estiu passat va publicar l’advocat i periodista Toni Rodríguez Pujol. Nascut
Començo el setanta-unè any de la meva vida d’una manera molt especial. Una manera que si me l’haguessin explicat dotze mesos enrere segurament no me l’hauria cregut. M’apresso a dir que allò a què faig referència en aquest inici tan enigmàtic no té res a veure, sortosament, amb el virus que ens ha estat martiritzant