Els motius de preparar aquesta sèrie d’apunts els trobareu explicats aquí, en el capítol inicial de la sèrie. ¿Què significa envellir en la meva circumstància present, avui, jo, ara?, es pregunta, des dels seus pletòrics 93 anys, el doctor Ramon Bayés. I respon amb unes quantes reflexions dignes de remarca. Avui us en destaco quatre:
Si algun tret ha caracteritzat tota la vida la família Isern és la seva brevetat. Ara mateix la nostra nòmina de parents es redueix a mon germà i a mi, cadascun amb la respectiva parella i descendència, i pareu de comptar. I això no és d’ara: fa deu o quinze anys el panorama no era
La Fundació Víctor Grifols i Lucas (vegeu aquí) compleix aquest 2023 els primers vint-i-cinc d’anys d’existència. Tal com es llegeix en els documents fundacionals (vegeu aquí) la seva missió principal és ‘promoure la bioètica mitjançant el diàleg entre especialistes de diferents àrees de coneixement. La Fundació vol impulsar una actitud ètica entre organismes, empreses i
Torno d’uns dies per la Toscana. Cinc, concretament. I una vegada més puc dir (aquí mon pare afegiria ‘en bona hora ho digui’) que tot ha anat com la seda. La Val de Chianti, la Val d’Orcia, Florència, Prato són indrets que mai et deixen indiferent per molt que els visitis sovint. Si més no,
No és la primera vegada que ho dic aquí: a casa som de mena matinera. Ho comento sense posar-hi cap èmfasi, constatant una realitat. La majoria dels dies -estiu i hivern, feiners i festius- a les sis del matí ja estem alçats i ja hem fet el ritual de les tres galetes Maria sucades en
Després de llegir l’apunt d’aquest cap de setmana dedicat a la germana Josefina (aquest) un bon amic i seguidor d’aquest Bloc em parla, amb un punt de lloança, del fet d’haver tingut la bona pensada d’escriure un apunt després de la visita que li vàrem fer a Sant Benet de Montserrat el 2013. ‘Ho tens
Fa més de nou-cents anys una colla de pintors que venien de terres italianes va començar a decorar l’església dedicada a Sant Joan que hi havia en un poble que es deia Boí. Avui encara el coneixem amb el mateix nom. L’encàrrec que els va fer el senyor de la contrada consistia a pintar totes
Fa bastant temps vaig tenir notícia que entre els centenars de llibres, llibrets, opuscles i memorials que va escriure Joan Amades n’hi havia un dedicat a la figura de mossèn Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut en el món de les lletres com El Rector de Vallfogona. No vaig amoïnar-me gaire per obtenir-ne cap exemplar
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) Totes les citacions corresponen a ‘Girona, un llibre de records’, primera de les tres parts que formen el tercer volum de l’Obra Completa de Josep Pla publicat l’any 1966 per Edicions Destino. El nom del volum és ‘Primera volada’ i conté textos relatius a tres ciutats: ‘Girona, un
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) Aquesta crònica arriba ja cap al final (tenim aquest apunt d’ara, un altre demà i prou). I la vull acabar parlant de la darrera visita a la ciutat que hem fet l’A. i jo. No han passat ni vint dies des d’aleshores: vàrem arribar el dissabte 5
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) La meva relació amb Joan Saqués la vaig explicar en aquest mateix Bloc en un apunt bastant detallat que vaig publicar el 27 de juliol de 2015, just quan faltaven pocs dies pels vint anys de la seva mort, i que reproduiré gairebé íntegrament més avall. De
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El meu ritme de visites a Girona -si més no de visites entre setmana- es va incrementar a partir de 1988. El mes de juliol d’aquell any vaig començar a treballar al Departament de Cultura de la Generalitat i entre les diverses feines se’m varen encomanar hi
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No puc situar amb precisió ni el moment ni les circumstàncies gràcies a les quals a casa ens vàrem assabentar de les espectaculars ornamentacions florals que cada mes de maig es feien en algunes cases particulars, monuments i edificis singulars de Girona, principalment en el Barri Vell.
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) El premi gros de la Nit de Santa Llúcia de 1992, el Sant Jordi de novel·la, se’l va emportar l’escriptora Maria Mercè Roca amb ‘Cames de seda’. El llibre, editat per Columna, va arribar a les botigues la primera setmana de març, data idònia perquè gaudís de la
(La sèrie comença aquí) (L’anterior capítol és aquest) No és que a casa fóssim de mena escanyadora de capellans -més aviat al contrari-, però la idea d’haver de conviure amb tota aquella parafernàlia del “Juan-Pablo-Segundo / te-quiere-todo-el-mundo” i esgarips similars que solia acompanyar el pontífex polonès als llocs que visitava ens provocava una certa urticària