(La sèrie comença aquí) Comprova la tensió del cordill. Que no pengi. Després, d’un salt s’enfila a la bastida. Dos cavallets de fusta d’un metre d’alçada i tres taulons. S’espolsa una mà al cul del pantaló per engegar el transistor. Sona “The dock of the bay”, l’últim de l’Otis Redding. El company li passa la gaveta, la
(La sèrie comença aquí) Amb la mateixa senzillesa amb què, totxo damunt totxo, el paleta va pujant paret intentaré exposar en aquest racó el que m’indigna, el que m’agrada, el que m’emociona, el que m’amoïna o, simplement, el que em vaga de comunicar per si a algú més li pot ser útil. De la mateixa manera que algú -ara no em ve a
Una totxana és una peça prismàtica de ceràmica cuita i de factura basta. Fa trenta centímetres de llarg, quinze d’ample i deu de gruix. La seva característica més peculiar és que té sis forats transversals que antigament eren quadrats i més modernament de secció circular. Se la utilitza per a tancaments de poca resistència estructural: parets de quinze o de