La Coupo Santo dels catalans “de liuen”

 

Dimarts dia 30 de juliol de 1867 El dinar fou esplèndid, bones viandes i un vi aclamat, el Châteaubriand-de-Pape, lligat a la ciutat on el grup d’intel·lectuals i burgesos provençals i catalans s’han aplegat, Avignon. Ha arribat l’hora dels brindis, Victor Balaguer en nom dels seus amics de Sabadell i Barcelona ofereix als amfitrions una bella copa de plata cisellada , semblant a un lotus o un grial que dues figures de dona, vestides a la romana, abracen, són la representació de Catalunya i Provença, als seus peus inscrits dos versos d’en Balaguer i dos de Frédéric Mistral

“Morta dihuen qu’és . Mes jo la crech viva.”

“Ah! se me sabien entèndre!. Ah! se me voulien seguir!

Victor Balaguer, “lo trobador de Montserrat”, l’enamorat de Catalunya, pàtria i llengua, poeta, periodista, historiador, polític, compromès amb la conspiració del general Prim s’ha exiliat a la Provença del 1865 al 1867. Rebut com un germà pel gran poeta Mistral i la resta de felibres, els mostra el seu agraïment i els dels seus amics del Principat amb la Copa Santa.. Fa un discurs emotiu i com a resposta Mistral s’aixeca i canta una cançó amb els vaersos que el simbolisme de la Copa li ha inspirat. Els comensals escolten asseguts  en silenci  i ja a l’última estrofa l’emoció continguda es converteix en aplaudiments inacabables en escoltar el clam orgullós de la pàtria comuna

“Per la gloria dou terraire                                                                                                                                     Vautre enfin  que sias counsènt                                                                                                                           Catalan, de liuen, o fraire                                                                                                                                     Coumunien toutes ensèn!”

“La Cansoun de la Coupo” es convertí en l’himne del Félibrige, de la Provença i de tos els homes i dones parlants de la llengua d’oc. L’himne dels nostres germans catalans.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *