Dolguda Marta Pascal

 

Marta Pascal voldria fundar un nou partit amb les restes encara fumejants del PDCat i les defiinitivament sense vida de CDC. Un experiment que d’altres polítics ferits han intentat amb un rotund fracàs, puix és sabut que res consistent no es pot crear de despulles ni des de l’orgull ofès.

Pascal ha dit en una entrevista publicada que “el PDCat ha quedat desdibuixat en benefici de l’esquerra catalana…” , una observació que afirma la seva convicció que el partit és de “dretes” i que nasqué amb una debilitat extremada. És aquesta consideració allò que explica en gran part el fracàs sociopolític del partit. El PDCat nasqué sense força, fet d’imatges retallades, definint-se de manera generalista i tópica com “democràtic, catalanista, independentista, europeista i humanista”, el que deixava al descobert la manca (potser interessada) d’ideologia i de substància política. I fins i tot el seu impronunciable nom nasqué condemnat a la incomprensió i allunyament dels antics votants convergents.

Pascal, com a dirigent del PDCat ha contribuït al fracàs d’aquest amb un discurs liberal de text escolar que no s’adiu amb els postulats sociodemòcrates i socioliberals de molts dels antics votants de CDC  i d’alguns dels seus dirigents i la seva consideració que el partit és de “dretes” ha convertit aquest i ella mateixa en un partit i una persona política incompatible amb el President Puigdemont, JxC  i els seus dirigents i molts dels seus votants.

La idea de fundar un nou partit, sense el reclam social, és idea pròpia de polítics ferits, per a uns és l’esperança de trobar un aixopluc (sempre efímer), per a d’altres la demostració d’una equivocada i egocèntrica opinió de la seva vàlua política i per a tots ells l’afirmació notòria del fracàs.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *