Violant de Lluna, amant indomable (s.XV). Romanç apòcrif,1.

 

Romanç veritablement apòcrif de canya i cordill que conta les aventures i desventures de Dona Violant de Lluna, abadessa i amant indomable i guerrera d’ànim de ferro.  

Escolteu la història de la bella dama Violant de Lluna que és ara abadessa del monestir de les bernardes de Trasobares. No hi ha ingressat de bon grat, hi ha ingressat per ordre del seu oncle el Papa Benedicte XIII, que al cel sia,obligada a deixar, oh!,  malaurada, al castell de Loarre el seu fillet tingut fora de casament amb el seu cosí , el noble més poderós de l’Aragó, Anton de Lluna.

Violant, la bella, mireu-la!, és dalt de la torre del convent, no resa per la salvació de la seva ànima caiguda en pecat, les llàgrimes que cauen dels seus ulls són plenes d’ira, mira cap a Loarre, on el seu amant de dol encara per la mort d’Aldonza es marida amb Elionor de Cervelló i no pas amb ella que li ha donat un fill, bastard li diuen…bastard?, no, no!, és fill de l’amor veritable que ella li jurà etern abans d’ingressar per la força, malmonjada, al vell monestir del Císter. Les serventes sol·lícites s’hi apropen, ha eixugat les llàgrimes. Les monges, les dames i les serventes coneixen el neguit, el mal d’amor que afligeix l’abadessa, allunyada d’Anton.

Senyals es veuen al cel que anuncien malaurances. Ha arribat l’any 1410, l’any nefast. Ha mort Marti I, l’últim rei de nissaga catalana, el comte Jaume d’Urgell, en defensa dels seus drets successoris, declara la guerra a Fernando d’Antequera, l’infant castellà elegit pels compromissaris de Casp com a rei de la Corona. Tres anys hi haurà de morts i plors per terres catalanes i aragoneses.

Anton de Lluna, senyor de Loarre, l’amant de dona Violant, la bella abadessa, aplega mercenaris anglesos i gascons i els seus propis hòmens  al costat del comte en Jaume. Les terres aragoneses són el més cruel camp de batalla.

Violant fressa per trobar-se amb Anton, abandona el convent i marxa cap a Loarre,  on ha viscut els anys feliços. No creieu pas els qui m’escolteu que dona Violant hi va per a ser una submisa amant, hi va per a encapçalar la lluita  i defensar les terres, el castell i l’honor d’Anton de Lluna.

El preu serà car. El seu oncle, el Sant Pare Benedicte XIII, que el Senyor tingui en la seva glòria, partidari del castellà Fernando, excomunica Violant, com ja havia fet amb Anton per l’assassinat del bisbe de Saragossa. I no en té prou amb això, el càstig serà més gran, ordena el trasllat de les monges de Trasobares a d’altres convents i que el monestir sigui abandonat.

Però, ai!, la causa del comte d’Urgell és perduda, com ho és la dura guerra sostinguda sense esperança des de fa tres anys. Anton fuig a Navarra, en la seva fugida ho deixa tot, també Violant que es manté rebel a Loarre, i ara n’és la senyora. Cap home no lluitarà com ella, cap no serà tan lleial ni tan orgullós com ella els tres mesos, cent dies de setge que el castell enfilat dalt de la muntanya haurà de sofrir.

Cent seran els dies…

(… )

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *