República i teatre. Carta inicial.

República i teatre. Carta inicial.

Això d’escriure, si bé t’ho mires, és un vici. Quan vaig arribar als cent articles de Paret amunt, vaig decidir de fer unes vacances i ara les donarem per acabades. Així que a partir d’avui, cada dijous em permetré de entrar en el teu temps i proposar-te una lectura que també és una excusa per seguir en contacte.

He canviat algunes coses perquè no sigui dit. El nom, naturalment. A banda que totes dues paraules em semblen molt importants i, segons com, em defineixen, hi ha un element afegit i és que tinc la intenció de fer de cada article un monòleg teatral que pugui ser dit des de qualsevol escenari.

Una mica havia pensat de fer-li un homenatge al gran actor galaico-catalàn, Pepe Rubianes. El registre no s’assembla gaire perquè jo escric com escric i no canviaré ara, però si algú afegeix al text la dosi corresponent de collons, hòsties i mecagons ja notarà que el text és perfectament rubianesc.

El tema em sembla que serà el mateix que els darrers anys. Estic fent un parell de coses de literatura estricta però dedicarem els articles al dia a dia. El cinisme dels poderosos, la imbecil·litat de l’esclau que li riu les gracietes al poder, la profunda petja franquista i la sorprenent ignorància del poble pla.

Potser que afegirem algun crit d’ànims als anarquistes, els marginals i la gent que encara creu que es pot canviar alguna cosa.

L’article l’envio a un munt de gent i estic segur que molts ni se’l llegeixen ni mal de cap que li fa, però no sé com evitar-ho. Suposo, també, que qui no el vol llegir, quan veu que li arriba el correu, el fa desaparèixer i endavant, no? Tampoc serà aquest el problema.

Total, que tornem a estar en el tema.

Si vols fer algun suggeriment ara estàs a punt.

Salut i república i endavant sempre.

Ciao

Rafel

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.