DESPRÉS del 22-M: 9 PREGUNTES… (per començar a preguntar…)

1.- No és el mateix guanyar unes eleccions que tenir raó. Però em pregunto: Per quina raó han guanyat?

2.- Països Catalans. Amb domini total del PP a Balears i al País Valencià. Els països catalans, oi que no depenen en la seva identitat del resultat de les votacions?

3.- Aquell proclama: “Ho hem aconseguit després de tants anys… gràcies a la nostra perseverànça i feina!”. Ha passat al davant els altres o a aquell que anava davant seu se li ha espatllat el vehicle?

4.- El Xenòfob te por o animadversió a gent de cultura diferent, racista la té a una raça…
Hipocresia: Quants badalonins donen feina a gent procedent d’altres cultures?
Quants et diuen “caballero” encara que no tinguis cavall a Exrtemadura?

5.- A l’Hotel Majestic, quan els anomenats “líders” proclamaven el resultat, un bon grup d’assistents cridaven “i-inde-inde-penden-cià!”. 

Jordi Pujol és va passar més de 23 anys dient que CDC no era independentista (Per descomptat que Unió no ho és). Però en el primers “mitins” de la democràcia, també cridaven “Pujol President, Catalunya Independent!” i de part de Pujol rers de res. Es repeteix aquesta història? Doncs si. “Ara no toca”.

6.- A un apoderat de SI a Sarrià Sant-Gervasi se li atança un “caballero” i li fa: “Jodete!”, I davant la cara de sorpresa de l’apoderat, refà: “Esto te jode!” assenyalant la bandera espanyola de l’escut esportiu que porta a la samarreta”. “Ah, quin esport practiques?” li pregunta l’apoderat.  “Esto no importa, asesino, que sois unos asesinos. Si pudiérais matarias, Como matasteis a mi tio y le arrancasteis las uñas… . 

Davant tal memòria històrica, podeu comptar que l’apoderat “No entró al trapo”, i la cosa es va diluir… No cal fer-ne categoria de tal anècdota. 

Ben segur que l’home no estava prou bé, amb aquesta protensió, atacs directes, equivocacions… Però el movia només la mort del seu tiet?

7.- La majoria de la gent que agafava paperetes del PP, al mateix indret  de l’anecdota anterior, parlaven espanyol amb parants, amics i saludats. Seran el contrapunt també al sobiranisme linguïstic?

8.- Vèncer i convèncer. Què farem ara els guanyadors o perdedors que ens manifestàvem, que votavem a consultes, que ens adheriem a la feina per assolir la independència, per anar convencent els altres que la nostra nació precisa en el moment actual Estat Propi?. 
 
9.- Hi ha dispersió i caos i absurd en el mon de la política. El fet que la gent vagi a votar alimenta el sentit, els valors, la confiança? O més enllà de les votacions, oi?.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *