Una fal·làcia: Ensenyament-escola i educació-familia?

Diuen que s’ha dit per part d’algú de la Conselleria d’Educació, ai no, d’Ensenyament. No m’ho crec…
 

Vejam, fer aquesta dissociació, que tant separa ensenyament i educació, tal vegada implica ignorància p superficialitat en el que representa ensenyar i educar, o es tracta de politiqueix amb afanys de distribucions de rols i justificacions absurdes… 

No hi ha ensenyament reduït a informació. Ni hi pot haver informació que oblidi…
les arrels etimològiques de la paraula: in (ben endins) – formar.
Si som, també, el que menjem, també som la informació que digerim i metabolitzem.

La informació no només tramet dades objectivables empiricament, també és comunicació que implica consciència d’emissors, receptors, missatges, codi etc. 

Si ens fixem en els diaris veurem que a més de la seva procedència en quant a ideologia i valors, selectivitat temàtica, etc. per si no fos prou, van farcits d’articles d’opinió… 

I EDUCAR? Amb una etimologia que ens condueix a conduir vers el desenvolupament…

Si desitjem persones humanes obertes als valors, a la bellesa, veritat i Bondat.
Persones desenvolupadores de la pròpia diferència de vida i creativitat, alhora que saviament compromeses en obertura, acolliment, corresponsabilitat, sentit de pertinença i vinculació amb els altres…

Si desitjem el pas necessari i adequat entre la família i el món, particularment en l’adolescència i joventut.

Si ens adonem que aquest pas depen de les formes de vida col·lectives i comunitàries i de l’arrelament a la terra que va més enlla de l’arbre familiar…

Si vivim i experimentem i convergim en tot això sense malentesos, com podem separar en àmbits, rols i responsabilitats les dues coses?

Què pot ser un ensenyament sense seny ni senyals?
Què arribarà a ser l’educació en families tant ocupades, diversificades artificiosament, i desasistides per l’entramat de rols “institucionalitzats”?.

Els arquetips col·lectius, l’hermenèutica i lectura de processos vitals, la cerca de sentit, el sentit dels vincles, l’ésser un mateix i ésser amb els altres, … quans d’aquests aspectes es coimpliquen en el devenir humà… 

Tal vegada inventarem una tercera paraula que arregli el divorci entre educar i ensenyar.
Però no esperem que la Conselleria l’inventi. no li toca fer-ho. Un govern no educa. Una comunitat humana sí. Per aquí ve el fracàs escolar, no?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *