JAPÓ 1: flaixos territorials

Com que no hem vist -ni tan sols albirat- el gran símbol que és el mític mont Fuji, no em costa gaire d’obrir aquest post amb la seva imatge. En tot cas, l’estada familiar que recentment hem fet al Japó és, a hores d’ara, gairebé un somni. No us parlo, òbviament, del Paradís a la Terra, sinó d’una societat poc o molt ordenada que disposa d’un equilibri molt reeixit entre tradició i modernitat. Qui de vosaltres conegui de prop aquell arxipèlag -en el nostre cas, només Honshu, la gran illa central- suposo que hi estarà del tot d’acord, o gairebé…

TÒQUIO. Ginza

Les vistes formidables que podreu contemplar, a Tòquio, només que pugeu, de franc, a la talaia de l’Ajuntament / En un dels àmbits urbans hi trobareu els cosmopolites carrers de Ginza, amb tants i tants gratacels, com a d’altres punts d’una gran capital que té la major àrea metropolitana del món / I tanmateix, a aquest sector hi ha un mercat central del peix, el  de Tsukiji, que és famós arreu / Obsolet, plegava ja en pocs dies, però vam tenir la sort de poder-lo visitar, i paga molt la pena / Com s’ho valia, també, l’hotel on es allotjàvem a la gran urbs, sobretot per la seva entrada imposant i el jardí que la circumda / O la vitalitat frenètica de l’adjunta estació de tren de Shinagawa  i, no cal dir, de l’estació central.

TÒQUIO. Shibuya

I a un altre barri també molt modern i ambientadíssim, el de Shibuya, vam poder prendre un cafè al primer pis de l’edifici més centrat que veieu a la imatge / Des d’aquest punt, que correspon a un local de la cadena Starbucks, contemplàvem la corrua incessant de gent que transita a diari per un dels passos de vianants més concorreguts del món /També  vam anar dues nits al barri d’Akihabara per tal d’imbuir-nos de la cultura del manga, de l’anime, de l’electrònica, dels videojocs… / De totes aquestes contribucions japoneses a la cultura contemporània / Com vam visitar, a la badia toquiota, l’increïble TeamLab  https://borderless.teamlab.art/,  un museu de  les tecnologies digitals obert recentment de cara als Jocs Olímpics 2020 / Comprovar, també des de Tòquio, com es projecten i s’implementen noves meravelles, és un plaer per a la ment i un gaudi per als sentits.

TÒQUIO. Temple Senso-ji

TÒQUIO. Santuari de Kanda Myojin

I no ens vam estar d’acudir al temple budista de Senso-ji, al sector més tradicional de la ciutat -o al que en va quedar, després de la desfeta de la 2a Guerra Mundial / Vam poder admirar la gran vitalitat, i genuïnitat orientalista, del sector comercial del seu entorn / També vam visitar el santuari sintoista de Kanda Myojin , un dels diversos plaers espirituals de la nostra estada japonesa / I no cal dir que a Tòquio hi ha molts altres llocs i centres d’interès, però per a tants no dónes, en pocs dies, abast…  

NIKKO. Budes “compassius”

Des de la capital mateixa vam visitar a Nikko, ciutat d’acreditada història, els santuaris Tosho-gu i Taiyuin-byo, magnificents, singularment el primer / Vam contemplar el singular pont Shinkyo, sobre el riu DaiyaI ens van encantar, als afores, unes corrues dels preuats budes compassius que veieu a la imatge / Són, entre tanta imatgeria com et vas trobant,  símbols de suport i afecte a les persones malaltes i també a les dones embarassades …

KAMAKURA. Gran Buda

I a Kamakura, una altra referència del passat, vam veure-hi, entre més rastres valuosos, la majestuosa estàtua del Gran Buda (Daibutsu), de més de 13 metres d’altura / Però també ens esperava Kanazawa, amb el seu esplèndid Kenroku-en, un dels millors i subtils jardins japonesos / I allí ens assetjà, per sort sense massa èxit, una primera amenaça de tifó / A Shirakawa-go, als anomenats Alps japonesos, vam visitar-hi un instructiu museu etnològic a l’aire lliure / I a Takayama, la casa patrimonial Yoshijima,  representativa de com havien estat les seus de l’Administració del país, i ben atractiva pel seu disseny. 

KYOTO. Fushimi Inari-Taisha

L’antiga capital imperial de Kyoto no pot decebre ningú, i sabeu d’algú, aviseu… / Molt més horitzontal que Tòquio u Osaka, les meravelles situades als pujols circumdants són, creieu-me, de primera / La corrua de torii (o arcs celestials d’accés als santuaris xintoistes) que corona el cim de l’Inari-San, on es troben el conjunt de temples del Fushimi Inari-Taisha,  constitueix una de les experiències que enfortiran el vostre interès cultural per les religions, ni que no combreguéssiu amb cap / O el temple budista de Tofuku-ji, amb el seu jardí, com tants, formidable…

KYOTO. Pavelló Daurat

KYOTO. Bosc de bambú d’Arashiyama

I caiem de cul amb la contemplació del famós Pavelló Daurat,  del qual em pregunto per què només en van daurar els nivells superiors / Tornem a resar al temple budista Sanjusangen-do / I ens agrada recórrer l’amable trajecte del Passeig del Filòsof / També delectar-nos al bosc de bambú d’Arashiyama / I ens embadalim al districte Gion, el barri de geishas més conegut de Kyoto / Les geishas, ai!, que mai no queda prou clar què han estat i què són encara / Amb les maiko, les seves aprenents / I prenem part en una tan subtil com pedagògica, cerimònia del te, amb el matcha com a infusió emblemàtica.

KYOTO. Estació central

Però, qui diu que l’antiga capital imperial és només tradició? / Kyoto disposa d’una estació central que és una mena de catedral futurista, construïda des d’una modernitat sense complexos que esdevé, igualment, una bona síntesi del que ofereix el país / Aquest joc d’equilibris entre el passat i el present, entre la tradició i el futur.

HIMEJI. Castell

La tradició, en aquest cas militar, la retrobem en el magnífic castell de Himeji, de superbes estructures i, com correspon, austers interiors / ¡Quina sort que, com un dels símbols japonesos, aquest castell de la garsa blanca mai no s’hagi vist afectat per terratrèmols, incendis ni destruccions! / ¡I que bé que el prestigiós director de cinema Akira Kurosawa, un dels grans del món mundial, escollís aquest monument per a filmar-hi escenes de films com Ran (1985) o Kagemusha (1980)!

MIYAJIMA. Torii flotant

Acabeu de contemplar una de les imatges més icòniques del nostre viatge: el gran torii flotant -en funció de la marea- davant del santuari xintoista d’Itsukushima, a la petita illa de Miyajima, situada davant la costa d’Hiroshima / Com veieu, la terminació en -ima, al Japó, és freqüent / Pels carrers, parcs i boscos de Miyajima us hi trobareu gràcils i petits cèrvols, sensibles a l’acompanyament dels visitants i que us donen, en general, mínimes molèsties / Una mica més empipadora va ser la segona amenaça de tifó / Vam haver d’evacuar l’illa en el ferri pertinent una mica abans del compte, però ja se sap que val més  curar-se amb salut…

HIROSHIMA. Memorial de la Pau

A Hiroshima, massacrada -com Nagasaki– per la història i les atrocitats humanes, s’hi trobava un dels moments més emotius del nostre viatge / Ni que sigui per contemplar les diferents -i en general valuoses- instal·lacions del parc commemoratiu de la Pau, la visita a la ciutat ja paga la pena /  I no és per turisme, que també, sinó per memòria històrica, justícia, dignitat i solidaritat humanes / I encara sort del testimoni mut que és l’històric edifici que heu vist a la imatge, el Gembaku Domu, símbol adolorit que ens interpel·la des del gran horror / A partir de la meva convicció que els japonesos van ser castigats per les seves aventures imperialistes, però que la sanció va ser molt fora mida / És clar: suïcidat Hitler i decapitat Mussolini, els nipons no podien anar massa lluny, però, per a vèncer-los definitivament, els nord-americans haguessin hagut de sacrificar unes quantes -poques o moltes- vides / A més, els Estats Units havien de justificar les grans despeses de la  recerca de la bomba atòmica davant la seva opinió pública / I volien deixar ben clar, a l’entrada de la Guerra Freda, que eren els nous amos del món.

NARA. Cèrvols

Mitjana ciutat, Nara, molt agradable / Amb els cèrvols que vèiem a l’illa de Miyajima envaint pertot el gran parc on hi ha els temples, monuments i equipaments culturals / Animalons espavilats, als quals els agrada que els donis unes galetes molt processades que pots comprar pel camí / Tranquil·les i tranquils, que molts no porten les banyes que veieu a la imatge / Bèsties amables, en definitiva, que et vinculen encara més a la natura si és que això calgués en un país tan verd, més enllà de les seves modernitats…

NARA. Gran Buda

A Nara, el complex de Todai-ji, declarat Patrimoni de la Humanitat, comprèn el vast pavelló del Gran Buda (Daibutsuden), enmig de d’altres temples i pavellons, pagodes i portes de gran interès històric i arquitectònic / Segons una de les guies que hem fet servir en aquest viatge, és la major estructura de fusta del món / Completada l’any 752, t’hi sents bé en  llocs així, creguis en el Buda, en els kami o divinitats de la natura del xintoisme, en déus i messies… o no creguis massa en res.

KOYA-SAN. Cementiri d’Oku-no-in

Creguis més cap al cel o en els dimonis terrenals, paga la pena enfilar-se en funicular al mont Koya (Koya-san) i endinsar-se en l’entorn espiritual de l’escola budista Shingon, una de les més característiques d’aquest sistema filosòfic i religiós / Tot plegat, una mena de Montserrat a la japonesa, per entendre’ns… / Ens allotgem en un ryokan o posada tradicional, tal com abans ho havíem fet a Takayama i a l’illa de Miyajima / Només que aquí els amfitrions són uns atents monjos, que ens conviden -a més de degustar menges tradicionals- a compartir les seves pregàries / En el clima cortès i amable que és característic del país, si més no amb els visitants / Que queden -quedem- corpresos pel vast i imposant cementiri anomenat Oku-no-in, el més gran del Japó, amb més de 200.000 tombes…

OSAKA. Dotonbori

La dinàmica gran urbs que és Osaka serà el darrer objectiu del nostre viatge / Potser no té moltes belleses, però sí una gran vitalitat / Una mica més bruta en un país, en general, tan i tan net, i també més canalla / Però els concorreguts carrers comercials i de restauració del centre, situats al barri de Dotonbori i a la zona de canals coneguda com Aqua Metropolis, fan que Osaka t’acabi resultant atractiva / Com ho és el seu castell, que, només vist des de fora, m’agrada tant o més que el de Himeji /

OSAKA. Umeda Sky Building

I no cal dir que, si contemples la ciutat des de dalt del colós gratacels Umeda Sky Building, aleshores Osaka -i, per extensió, el Japó contemporani- ja poden ser l’hòstia! Però deixem-ho, per ara / Vindran pròximament uns flaixos transversals japonesos que confio que us resultin igualment interessants!!

10 pensaments sobre “JAPÓ 1: flaixos territorials

  1. Joan. Tot el que transmit el teu dia a dia a J apo .em semblance extraordinarily.es un altre cultura. Semblance molt sensible. I
    sensual. Esta molt Clar. Gracies per les Teva
    Cultura sabs transmetre molt be. Toronto a dir.te gracies.

    1. Sí, Teresa, és realment com dius. De tota manera, tot i la seva genuïnitat, és el país d’aquella regió del món -potser també amb Corea del Sud- més assimilable per als occidentals. La modernitat i la tecnologia, actualment, ens interconnecten, ja ho saps. Una abraçada.

  2. Ostres, Joan! Quants records recents després de passar per gairebé tots els llocs que comentes i documentes tan bé. Enhorabona pel teu blog. Excel·lent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*