Fan, molt fan de PEDRO GUERRA

Pedro Guerra

Fa anys que segueixo l’artista canari Pedro Guerra, per mi un dels millors cantautors del món mundial. Tinc la dissort de no haver-lo anat a sentir -encara- mai en directe, però aquesta és una de les assignatures pendents que, d’una manera ineluctable, hauré d’aprovar…

Tinc, això sí, uns quants dels seus discos: Golosinas (1995), Raíz (1998), Ofrenda (2001), Hijas de Eva (2002) … El seu m’ha semblat sempre, en general, un nivell de qualitat superior, d’un gran enginy compositiu i d’una gran calidesa interpretativa. Però fa uns pocs mesos que m’he tret el barret en accedir al CD+DVD 20 años Libertad 8 (2014).

Pedro Guerra Libertad 8

En aquest treball, Guerra commemorava, el desembre de l’any anterior, el vintè aniversari de les seves actuacions en un local madrileny –Café Libertad 8 http://libertad8cafe.es/–        que li va oferir la possibilitat d’actuar-hi tots els dimarts i de canviar definitivament les seves illes nadiues -sabreu, si les coneixeu poc o molt, que meravelloses, però culturalment massa colonials– per la capital espanyola.  

Van ser 15 cançons gravades en directe en un gran concert de format acústic, molt emotiu, amb un seguit de cantautors i artistes -alguns més coneguts que d’altres- fent costat al mestre.  He pogut localitzar la gravació íntegrament a través de la xarxa i em plau molt poder-vos-la oferir. El resultat és, crec, per a llepar-s’hi als dits… 05PYqsyhc1oSpsq69.

Tanmateix, i no sé per què, els noms dels artistes convidats no apareixen a la gravació, i els comentaris inicials -plens d’elogis cap al canari- queden tallats. Així, doncs, serem artesanals  i us presentarem tots i cada un dels que intervenen en l’ordre correcte, a part de quan el Pedro canta en solitari.

Pedro Guerra

Estem parlant del madrileny Luis Ramiro, el badaloní Miguel Poveda, el madrileny Marwan,  els  gallecs Andrés Suárez i Iván Ferreiro, el madrileny Ismael Serrano,  l’uruguaià Jorge Drexler, l’aragonès Santiago Auserón i el filipí -fill de català- Luis Eduardo Aute. Una tropa autènticament de luxe i, en conjunt, un plaer per a la intel·ligència i els sentits. Amb una gran majoria dels temes propis de Pedro Guerra, senzillament genials, empàtics, sensibles , humans…

I hi ha més, encara. Perquè per a mi també ha resultat singularment emotiu recordar el carrer Libertad, un dels meus itineraris mítics d’aquell Madrid de la segona meitat dels anys 70, que jo recorria amb gust quan feia la mili a la capital espanyola i pensava -quin miratge més absurd!- que Madrid, Espanya i el futur de la pell de brau podien arribar a ser diferents…

Però no ens posem nostàlgics ni, encara menys, somiatruites, i deixem el post amb Daniela https://youtu.be/v3MkD9IqcC0, un -entre molts- dels grans temes guerristes

Pedro Guerra 3

I ara, una altra cançó fantàstica –Márgenes  https://youtu.be/kQtX6hu9oJw– que acabo de descobrir… Pertany al darrer àlbum del tinerfeny, Arde Estocolmo (2016).

Tot aquest, i molt més, és l’art d’un artista que sents que t’acompanya sempre. En sóc molt, molt fan. I insisteixo: l’aniré a sentir a la primera oportunitat…

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*