vida privada

Marta Pessaradona

“La poesia, per a mi, és una mena de striptease” (“Nota preliminar”
a vida privada)

PRÒLEG [fragments]

     ahir nit quan començava a dormir

     et vas ficar al llit dient no sé què

     i et vaig contestar amb paraules inconnexes

Ara que tinc trenta anys o els tindré ben aviat i l’ànima
només em resulta una paraula per algun poema i treballo set hores
i quan escric un poema no tinc ganes d’ensenyar-lo a cap amic i els meus
amics prenen quantitats d’herba i la gent que trobava a les reunions nocturnes
avorrides pesades marxòfiles o bones càndides ja molts tenen
un lloc al servei d’estudis d’una banca generalment catalana i saben millor
com fotre i les meves amigues s’han divorciat les que havien fet veure
que es casaven i jo visc perseguida pel gin per un gin que no bec i tinc
por quan et veig adormit que no respiris que ja sigui la mort sense metàfora
ara que ja no llegeixo espriu encara que m’agrada et diré sempre
la veritat i he perdut tota il.lusió de llegir i l’he tornada a
agafar i llegeixo tres llibres per setmana encara que sé que carner
en llegia un cada vespre i tu en llegeixes molts i només saps comprendre
la lletra impresa i encara em sorprèn el món on vivim […]
i encara m’indigno i cada dia tinc una moral més primfilada que
no se situa ni a dreta ni a esquerra i sé que si fos del boom escriuria
un llibre d’assaig sobre algun dels altres membres del boom ^… i escriuria
llibres polítics callant-me com una puta el nom de l’arguedas que
escrivia en quètxua […] i la gent que veig cada dia no surt als
diaris i molta gent que escriu al diari em recorda l’efígie el rostre
de segell […] i potser oblidarem que cal escriure contant coses […]
i em sorprenc de sorprendre’m que triomfar sigui aquest infern on no cal
deixar a la porta cap esperança de fotre algú o altre i em
meravello que l’art sigui una cosa de matrimoni i sempre escoltaré
bocabadada i sempre private élite les dones explicaran cases i teles
i novel.les i coses i no entendré mai el significat exacte de les
paraules i quan em diguin que són professionals no sabré
gens què vol dir fill de puta […] i el fàstic dels còctels
i el vertigen de pujar i pujar fent graons de matèria humana […]
i començar i recomençar sempre i tenir l’angoixa d’un temps
que no hi és i la calitja emboirant cada matí aquesta ciutat
de vòmit i prendre una maleta que no n’hi ha prou i haver de tornar
i retornar als diaris i trobar-ho tot immutable i és cert que és
immutable i seriós i no no s’acaba i ens hem barallat tant després
d’aquell dia i el sol lluïa i els nervis sovint es rompen i vèiem
nus la gespa i no és veritat que no dura i no sentíem el
televisor del veí de sota i res passa i tout se passa convenablement
i és això el refugi i és sols això la vida
i és el plaer i és una mena de curta salvació i ens
va explicar la masturbació a la toilette de la casa dels avis i
es pot explicar tot i tot i això és la meravella i era una
casa de províncies i ens quedem perplexos i seguir agafant les holandeses
justes i dir les quatre coses precises i sens esperança ni recança
i pensar que aquest prodigi ha estat possible i aprendre a no ser deixebles
i adéu a tantes coses i deixar la humiliació i no ser deixebles
i no sopar amb qui toca i deixar passar tots els trens quan passen i no
saber quin tren ni a quina hora passa i deixar que tot tot passi i l’àpat
d’ulls de vísceres de vèrtebres els probi i recloure’ns escoltant
un disc que ens agrada i rellegir i retornar als llocs i no fer res.

 
MARTA PESSARRODONA

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: