Misèries

Tots tenim les nostres misèries. Hi estarem d’acord, de segur. Per això, cadascú intenta superar-les o suportar-les com bonament pot: hi ha qui se centra en l’esport, hi ha qui s’ho pren amb humor i ironia i en practica l’autoburla. Aquests “hi ha qui”, no cal matisar-ho, amaguen el pronom “jo”. Totes les maneres són, per tant, ben lícites, cosa que no vol dir que siguen les millors, però intenten no fer mal a ningú. El problema apareix quan, per tapar les misèries pròpies, hi ha qui -i ací ja no encripte cap pronom personal- difama (“dir mal d’algú cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació”, segons el DIEC). I dic difamar -mentir-, perquè, en l’origen de la contesa, allò difamat no s’havia argüit com a casus belli; ni tan sols s’hi havia esmentat. Compte!, que no negue que el contingut no haguera estat, en alguns o en molts moments de la pau dels anys, cert, però l’evolució i la recerca d’un creixement personal ho havien fet desaparéixer; almenys, allò relativament irracional. I qui difama ho hauria de saber de bona font. El perquè de certs modes d’actuar seria un altre tema, però deixem-ho córrer. El cas és que allò difamat no fou, si ens atenim a la gran ostentació de sinceritat i honestedat del dia clau, cap de les causes aportades. Excuses, doncs, excuses que pretenen funcionar com a cortina de fum per ocultar frustracions i fracassos; les misèries, en definitiva. La culpa, sempre la tenen els altres. Som bons mentre raja l’aigua, però n’abandonem la condició quan no. Jugàvem a ser adults, tots, o aquesta devia ser la consigna de la treva, no? “A la veritat, hi arribaràs en silenci” o “les respostes dels altres t’allunyaran del que sabies”, li comentava el petit Cornie a l’enterramorts de Teresa Colom en l’orfenat. I, per sort, hi ha veritats -i veritats– que s’acaben descobrint. Igual que les misèries.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*