CAYETANA I EL TERRORISME

Les acusacions de la representant Popular Cayetana Alvarez de Toledo de terrorista al padre de Pablo Iglesias per ser membre del FRAP, una organització contra el franquisme com explica Salvador Cot en el seu escrit deixen ben clar, si es que calia la farsa de la Transició. Oficialment el feixisme que va ser el guanyador representa la legalitat i el bé i el Règim legal de la República en el seu moment que va ser derrotat per les armes continua representant el mal en totes les seves formes.

Cayetana pot dir el que diu ja que es dels primers, dels guanyadors que van assumir el poder i que mai l’han cedit, per tant des del seu punt de vista evidentment te raó amb les seves afirmacions. Iglesias s’hauria de preguntar com un Estat es vol reformar sense jutjar el seu passat i posar les coses al seu lloc.

El Caudillo continua decidint qui és terrorista

Salvador Cot

Julio Álvarez del Bayo va ser ministre d’Estat durant la Guerra Civil en els governs de Largo Caballero i Juan Negrín. Partidari de la resistència a ultrança, va ser un dels últims defensors de la República des de l’anomenana Posició Yuste, a la demarcació d’Alacant. Va marxar entre els últims, amb les tropes feixistes a escassos quilòmetres del darrer territori controlat per les forces lleials a la República.

Álvarez del Bayo va marxar a l’exili, però no es va rendir mai. La seva negativa a acostar-se al règim franquista li va costar primer l’expulsió del PSOE i, després, la del PCE de Santiago Carrillo, que va estar disposat a renunciar a la ruptura amb el tardofranquisme a canvi de la legalització dels comunistes. Decebut, l’exministre republicà va fundar el FRAP, una organització armada que va realitzar alguns atemptats entre 1973 i 1975 en què van morir cinc policies franquistes i un guàrdia civil. El règim, furiós, va respondre amb una onada de repressió que va portar tres membres del FRAP (Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz) i dos d’ETA (Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui) després d’una farsa de judici militar a ser afusellats. Era l’estiu de 1975 i les condemnes -com la de Salvador Puig Antich- continuen essent perfectament legals i vigents.

Això, exactament això és el que recorda i reivindica Cayetana Álvarez de Toledo quan acusa el pare de Pablo Iglesias, antic militant del FRAP, de terrorista. La vigència perpètua de la victòria de 1939 i la derrota eterna de la II República. Els opositors a Franco, Falange i l’aparell repressiu de la dictadura són delinqüents i els policies franquistes, inclosos els torturadors més sinistres, són funcionaris amb medalla, pensió, honors i complements salarials. Les diverses ultradretes espanyoles no sortiran mai d’aquí perquè l’Estat és seu, se’l van guanyar a Gernika i Badajoz, a l’Alcàsser de Toledo i a l’Ebre. Com deia Franco, “quan d’altres van cap a la democràcia, nosaltres ja estem de tornada”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*