No hi ha solució. No compto per ningú. És inútil lluitar. Estic cansat, no puc més. El sol em molesta. No puc sofrir més aquesta angoixa. No vull viure així. No hi ha sortida possible. Estic fart de tanta tristesa. No ho superaré. La justícia ha estat injusta amb mi. No mereixo això que em passa. Vull morir.
Estimat, estima’t. Tingues el coratge de deixar-te acompanyar per un professional cap a un nou centre, cap a una vida digna. Deixa’t estimar. Si et serveix de consol, pensa que abans que tu, jo i molts altres hem estat a l’abisme: la mort no soluciona res. Abraça’t, acarona’t. No facis cas dels comentaris tendenciosos de la gent. Aferra’t als teus sentiments, a les teues certeses, a la bonesa i la bondat. Sigues compassiu amb tu mateix. Si penses que res pot anar a millor, no et rendeixis perquè no és cert: no temis, ni t’anticipis. Et prometo que res és per sempre, que ara la vida no conjuga amb les teues pors.
Tanca els ulls i descansa, pren el temps que et calgui. Respira. La vida dóna molts tombs. Espera. Viu i dóna gràcies per estar viu. Per mi ets imprescindible i t’estimo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!