Voldria escriure sobre l’oratge i les pluges al mar. Potser escriuria una pregària breu, anhels compartits. Una llumeta que encén la foscor. Les esperances, les nits en vetla com la que ara visc. La matinada que ja retorna i el seu silenci de marbre italià. Voldria escriure però els mots es perden en el meu
Ganzell ha editat ‘Cinquanta còdols al mar’, de Laura Casas. Ací en teniu un tast.
Quan em vaig veure ‘obligat’ a llegir Ortega y Gasset no vaig sortir-me’n. Vaig intentar-ho forces dies, però res. Vaig entregar un examen prou decent, però, i vaig recollir una nota més justa per precisible: ’12 crèdits menys per acabar’ o ’12 crèdits més al sac’, devia pensar en aquella època. Anava de crèdits. Però
I d’entre tots los poemes sobre la primavera, que en realitat són cants sobre els sentits i els sentiments, ara en recordo un d’en Bartomeu Rosselló-Pòrcel anomenat ‘Cançó després de la pluja’: El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l’escarabat bum bum les ales li
Enguany mos ha estat fàcil endevinar quin llibre mos regalarem per Sant Jordi. Ha estat tota una revelació, un amor a primera vista, un ‘me passaria tots los dies mirant-lo’, segons ha esclatat ma filla Aran, de la biblioteca de Vinaròs estant, amb el llibre entre les mans. Es tracta de Carnaval de Vinaròs en
La televisió no m’interessa, principalment, per les dosis de violències que endollen vulgues o no: Des de les més sublims i a riure o plorar, a les més explícites i empassa. Pel gruix de propaganda comercial i de tota mena. Per això fa molts anys que a casa meua no funciona la ‘tele’. La internet
La meua assigantura favorita del Batxillerat, que és l’etapa de l’ensenyament en que comences a gaudir aprenent, no va ser mai Història, malgrat m’hi acabés dedicant una colla d’anys. La meua assignatura favorita era la Història de la Filosofia. La Filosofia m’enganxà des del primer moment, des dels presocràtics, amb aquella colla de l’Escola de Milet i d’Eleu que