Voldria escriure
sobre l’oratge
i les pluges al mar.
Potser escriuria
una pregària breu,
anhels compartits.
Una llumeta
que encén la foscor.
Les esperances,
les nits en vetla
com la que ara visc.
La matinada
que ja retorna
i el seu silenci
de marbre italià.
Voldria escriure
però els mots es perden
en el meu desert,
o viatgen lluny,
a un altre present
i a un país estrany.
Voldria escriure
en aquesta hora breu
com un riu que es mor
a les muntanyes
que més coneixo.
Tot és massa ample
en aquesta calma.
Que torni el dia
i m’enxampi dormint.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!