Camina a cegues
21 d'abril de 2018
0 comentaris
Camina a cegues, no temis per la vida. Surt del laberint.
Camina a cegues, no temis per la vida. Surt del laberint.
De totes les façanes vistes, la de ca meua m’abelleix més que cap altra dels pobles de mar. Això ho fan les persianes blanques que recorren la balconada. Ma iaia dissenyà la casa bo i discutint amb l’arquitecte, que aleshores era el manobre. Si el vent bufa fort no bateguen i així s’escolten les músiques dels
Fa uns dies em referia a en Calders i en Pedrolo a propòsit de la semblança prodigiosa en la ventura d’un personatge en un conte de cadascun d’ells, ‘La verge de les vies’, d’en Calders, i ‘L’home que va tenir la desgràcia de néixer a Vilagran, de l’escriptor de la Segarra. Les narratives d’en Calders
Quan la nit s’adorm, les plantes creixen, l’òliba somriu, la puput calla i els gossos borden en la distància, desfent silencis o enaltint-los més. La nit és bona i potser solemne. Començar a llegir, començar a somniar o potser a vetlar. Any dos-mil divuit: La perspectiva endolceix les hores. Vint-i-u d’abril, dia assolellat i ara
El mar amic, de Joana Raspall Ai, quin cel tan blau! Quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina d’on véns? Conquilla daurada, quin món has deixat per venir a la platja? Deus saber secrets de les fondes aigües potser me’ls diràs, si aprenc
A ‘Violació dels límits’ hi ha un conte que recorda molt ‘La verge de les vies’, d’en Calders: ‘L’home que va tenir la desgràcia de no néixer a Vilagran’. Però, què vol dir ‘que recorda’? Que es tracta del ‘mateix protagonista’, mai tant! És així d’aproximat, radical i meravellós. I realment fantàstic, sobretot. El mateix
Calen les imprevisibles sensacions, emocions, notes, i les imprevisibles nits. Vivim mancats de nits en blanc doblegant pàgines i hores com si es tractés d’un preludi o un temps de descompte ben lent que ens hem concedit perquè sí. Per viure, per gaudir llegint. Per creure que aviat serem lluny si vencem la son i
El medi de les engrunes rau submergit en un núvol, que és el fum d’una fàbrica. Plataformes de formigó, cambres de refrigeració, sistemes de ventilació, amples circuits de producció. La logística dels sectors dels àmbits de l’alienació.
La flor del taronger ha esclatat i les ametles ja pengen de les branques dels ametlers. Totes les nits perfumades, les nits curulles d’estrelles i un ventijol que ve del mar, allà on els núvols de cotó dibuixen un gran continent. Totes les nits efímeres, solitàries i endolcides pel desig o la voluntat de no