Solcades

Com que no ha plogut, no hi ha bolets de soca a les soques de les oliveres. Però això rai, de moment, perquè no volia tractar ara el tema dels bolets de soca, sinó una altra qüestió no menys trascendent per mi a l’entorn de l’Apologia de Sòcrates.

Sòcrates és lo meu heroi. Brutal, oi? Ara pensareu que això és una folgança, però vaja, els herois són per sempre. Potser perquè l’Apologia de Sòcrates va ser l’obra que m’introduí al món de la Filosofia i la seua Història, o potser perquè va ser la primera que vaig endrapar amb cap i peus o potser perquè em meravellà perquè m’obrí la porta a tot un món per explorar. Potser també perquè potser feia molts anys que començava una lectura i l’acabava, val a dir-ho, però segurament no.

Potser una mica per tot això: Tot això en conjunt i quelcom que no diré per incert va provocar en mi una admiració per este home anomenat Sòcrates i que no cal que us conti què ha representat per a la Humanitat. Bàsicament, perquè a través del Google també se sap, però si no ho sabeu i voleu cobrir esta necessitat i seguiu llegint un minut més també ho sabreu.

M’he acostumat a feinejar sol al camp i a la serra. La ràdio està bé, però ara és una llauna. Un patir. Jo sóc de Twitter, que diu més coses seguides. I ara, com aquell qui diu, primer et senyes fent el senyal de la Creu i tot seguit mires el Twitter. Tot gira, però.

Tot gira excepte l’Apologia de Sòcrates. Les oligarquies d’ahir i d’avui acostumen a vendre el sidecar dels misteris. Si penseu que allò del temple i el palau de l’antiguitat no té res a vore amb els estats actuals, considereu que és molt possible que el trellat no em jugui una mala passada. N’hi ha per a omplir biblioteques i catedrals de fonts.

Lo sidecar de les narratives del misteri estrident. No tenen misteri, amb la parafernàlia que vulguin. Si això et fa somriure per dins és perquè Sòcrates també se’n beneficià, si la seua voluntat era beneficiar a la dignitat de la Humanitat que som natros i els nostres avantpassats, que així era. Perquè l’Apologia de Sòcrates és una apologia a la dignitat humana, a la confiança en la Història. A la raó, en definitiva, en el mateix sentit que segles més tard recuperà el Renaixement. I això es tradueix en un anhel sincer i real de construïr la democràcia des de l’ètica racional. D’evolucionar, de progressar.

El llegat de Sòcrates, la seua solemne calma, la seua ètica racional. Lo meu heroi, vaja, and the shame was on the other side…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!