Espai de Dissidència

Que tinguem sort

És veritat. La Via Catalana exhibí un “bonrotllisme” que continua caracteritzant un sobiranisme tranquil i optimista. Un “bonrotllisme” calmat i fi, molt autocontrolat i capaç de replicar l’emprenyamenta mesetària al més pur estil Alfred Bosch. Un “bonrotllisme”, que fins i tot pot resultar carregós de tan políticament correcte i passió estètica que el caracteritza, i

Llegir més