Com comentava en el post anterior, ahir al vespre vaig ser a la “botifarrada per la independència” organitzada per diversos veïns de La Cellera de Ter, població selvatana entre Girona i Olot. Centenars de persones de tota edat i un bon ventall de condicions. Elements litúrgics que no hi poden faltar: estelades amb espelmes, senyeres, parlaments
D’aquí una estona vaig a La Cellera de Ter, on quedo amb uns amics d’aquesta localitat per participar a la botifarrada d’quest vespre per la independència. L’any passat, pocs dies abans de la Diada, també vaig ser, en un acte festiu de preparació, amb alguns parlaments per part de líders locals o de representants de
Mentre s’estingeix, a poc a poc, l’agost, faig balanç d’unes lectures d’estiu que, d’acord amb els temps que ens toquen, han estat poc lleugeres, i que m’han acompanyat aquests dies. Espero poder compartir amb els meus lectors alguns comentaris una mica més extensos en els propers dies.M’he empassat dos títols del que seria el camp
Nota: article publicat a la revista Barret Picat En iniciar la meva recerca doctoral, centrada en el món cultural anarquista, em va sorprendre trobar a les biblioteques d’Ateneus i antics militants, un nom que es repetia. Es tractava d’Edmundo d’Amicis, i molt especialment la seva novel·la més cèlebre, Cuore. D’Amicis era un vell conegut de
Confusió és la paraula que defineix l’opinió pública i les cancelleries occidentals a l’hora d’administrar la conflictiva situació egípcia. D’una banda es fa evident que la trajectòria política empresa pel país mediterrani resultà inquietant, condicionada per un còctel de crisi econòmica, polítiques neoliberals suïcides, ineptitud política, sobrepoblació i fanatisme religiós. De l’altra, els seculars prejudicis
La política exterior dels Estats Units es fa cada vegada més desconcertant. Malgrat que la superpotència americana manté una hegemonia cultural indiscutible (el poder tou de què parlava Robert Kagan, no sense un to desdenyós), la música de la defensa de la democràcia es contradiu amb la lletra d’estranyes aliances amb forces obscures de la
En el moment en què Arenys ens va col.locar la primera pedra de la llibertat, el nostre país va iniciar una deriva prou interessant. Ja ho vaig explicar en un debat a Manresa, previ a una consulta sobiranista: la millor notícia no és el resultat, sinó el procés. Portem uns anys en què la independència
Els cinquanta mil nens catalans que passen ganes eren un secret a veus. Ho acaba de denunciar el Síndic de Greuges, exemplar en el seu capteniment, tanmateix, des de fa almenys un any, servidor de vostès, ja ho havia explicat en aquest mateix bloc i en diversos mitjans de premsa. Només cal restar amatent a
Nota: Article publicat a l’edició nacional de El Punt-Avui Ja fa més d’una dècada, des d’aquestes mateixes planes i per part de qui redacta aquest article, es proposà denominar el règim actual com a Segona Restauració. El paral·lelisme entre el sistema polític vigent i la primera restauració borbònica (fals bipartidisme, aparença democràtica, corrupció i absència