Els cinquanta mil nens catalans que passen ganes eren un secret a veus. Ho acaba de denunciar el Síndic de Greuges, exemplar en el seu capteniment, tanmateix, des de fa almenys un any, servidor de vostès, ja ho havia explicat en aquest mateix bloc i en diversos mitjans de premsa. Només cal restar amatent a allò que se sent al carrer i el que expliquen els docents, principal baròmetre social. Ja hi ha criatures que es desmaiaven de gana, o que només menjaven a partir de la solidaritat dels companys.
La situació, en els darrers mesos, no ha fet res més que agreujar-se. Especialment a partir del moment en què, després de diversos tripijocs legals, s’hagin eliminat subsidis o hagin acabat els pocs que funcionaven. O que s’anaven executant desnonament. O que, simplement, la desocupació s’ha desbocat en la mateixa mesura que disposar d’una feina no eximeix de la pobresa extrema.
El Síndic fa bé de descriure una situació, i apuntar tímidament a una solució. Tanmateix es queda curt. Perquè aquesta onada de fam té uns responsables: els qui fan les lleis, les inspiren, les forcen i se n’aprofiten. I això implica noms i cognoms…
Els principals responsables es diuen Partido Popular, el mateix partit conformat per franquistes que van robar nens, van assassinar pares de nens, van matar nens, van arrabassar-los les famílies, van condemnar-los a la fam i la ignorància, i de torna, els van espanyolitzar. El PP és un partit criminal. No és una opinió, és una definició de diccionari (qui comet crims), i la política econòmica de Rajoy-Montoro-De Guindos és pura delinqüència, la responsable d’arrabassar feina, casa i menjar a centenars de milions d’espanyols. De la mateixa manera, el PSOE i altres afins tampoc no se’n lliure, perquè resulten els còmplices imprescindibles per a aquesta tasca.
Qui inspira i foça les lleis, són bandes criminals com el BCE, el FMI, la CEOE, la FAES,… i altres que inspiren polítiques destinades a robar drets als pobres per convertir-los en riquesa acumulada pels poderosos, erigits en nous senyor feudals, que són qui se n’aprofita (grans i petits empresaris, paràsits inversors, financers,…)
Enfront de tot aquest malson dickensià, no m’explico com encara els responsables d’aquests crims de lesa humanitat, encara poden caminar amb impunitat sense ésser objecte d’un linxament públic. Com pot haver encara periodistes que els riguin les gràcies, o persones que no les tractin com el que són. Criminals de guerra, d’aquesta guerra de rics contra pobres, de lladres contra gent honrada.
Crec que en aquesta formació de noves estructures d’estat que s’estan forjant, cal anar deixant clar la il·legalització del Partido Popular, atesa la seva actuació en el món de la criminalística. Demano a tots els regidors catalans que vagin fent mocions per anar exigint als ajuntaments que es pronunciïn contra aquest partit que no té recances a reivindicar criminals com Franco, o afavorint el robatori a gran escala dels propis espanyols, o fomentant actituds xenòfobes contra els catalans. No tenen dret a caminar pels nostres carrers sense que ningú no els escupi a la cara i els retregui que, gràcies a gent com aquesta, hi ha cinquanta mil nens que passen gana.