Espai de Dissidència

Cap a 2003, l’SPD alemany obligà als sindicats a pactar un seguit de reformes, d’orientació neoliberal, que va perjudicar greument els treballadors d’una Alemanya que amb el seu salari i les seves condicions liberals havien pagat l’elevat preu de la unificació. Amb el temps se sabé que els dirigents sindicals havien estat subornats, amb càrrecs, prostitutes, de tot… a fi de signar un acord que suïcidava políticament cent anys de socialdemocràcia. Tanmateix, en una Europa on els mitjans són dominats pel gran capital, les revelacions, abans de l’era Wikileaks, no comportaren res.
Pocs anys abans, s’havia esdevingut una situació similar a l’Argentina prèvia al Corralito. Còctel de diners, càrrecs, prostitutes i traïcions, tal vegada una lletra de tango. L’acord, no només implicà l’assassinat de les classes treballadores i mitjanes, sinó el col·lapse econòmic, car les “receptes reformistes” havien esta dictades directament des del capital estranger (bona part del qual de la noblesa financera hispànica)
Ara passa el mateix. UGT i CCOO ja ens diuen que acceptaran sacrificar els treballadors espanyols per salvar els bancs. La rendició sense lluita per acceptar l’allargament de l’edat de jubilació (com el cas alemany) deu estar amagant una història de joc brut. Potser és per això que han col·locat a Rubalcaba en les negociacions, el Maquiavel espanyol. No sé si aquesta vegada, a banda dels diners i càrrecs, també hi haurà prostitutes. Imaginant el domini que Rubalcaba té de les clavegueres de l’estat, no fóra d’estranyar que hi hagués operacions paral·leles de serveis secrets, estil Gambín, Escala, o simplement l’amenaça de fer-los mal. El cert és que els sindicats majoritaris han decidit suïcidar-se definitivament, tot deixant la classe obrera en mans de la xenofòbia ultradretana, únic espai on podran canalitzar la seva ira.
O potser caldrà esperar a què algun llicenciat es cremi estil Bonzo, com féu aquell estudiant a la Txecolovàquia colonitzada per l’imperialisme soviètic, o aquell jove universitari que ha causat aquesta revolta social a Tunísia?
O potser Tunis serà un nou abril portuguès?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!