Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

31 de gener de 2007
0 comentaris

Identitats i exilis

Demà, dijous 1 de febrer, a les 20 h, a la Llibreria Cafè (c/ Ciutadans, 15 de Girona) presento, conjuntament amb l’historiador Enric Pujol i el professor de la UdG Pere Cornellà els dos volums L’exili català del 1936-1939. Noves aportacions i el monogràfic de la revista Idees: Història, memòria i identitats. En ambdós participo amb sengles articles. En el primer cas, amb una intervenció sobre l’oblidat exili anarquista, i en el segon amb un assaig sobre els imaginaris contraposats que sobre el franquisme i la transició existeixen a Catalunya i Espanya. Us convido, els que pogueu, a assistir. Us hi deixo, també, un breu comunicat de premsa sobre el contingut dels llibres i la valoració general.

Comunicat de premsa.

Presentació 1 de febrer,
20:00 a La Llibreria (Ciutadans, 15, Girona)

Enric PUJOL (coord) L?exili
català del 1936-39. Noves aportacions
. Cercle d?Estudis Històrics i Socials
de Girona, Girona 2006, 224 pp.

Amb articles d?Enric Pujol, Ruben
Doll-Petit, Jordi Gaitx, Eric Forcada, Xavier Diez, Francesc Roca, Jordi Guixé,
Alfred Mauve, Jaume Renyer, Francesc Poch, Mercè Morales i Abram Mohino

Idees. Revista de Temes
Contemporanis
. Núm. 28-29
(2006) Enric PUJOL (coord) Monogràfic ?Història, memòria i identitat?. 192 pp.

Amb articles d?Enric Pujol, Albert Balcells, Mª
Dolors Genovès, Xavier Diez, Ferran Armengol, Jaume Aurell, Josep Montserrat,
Raul Ricoeur, Antoni Simon, Jordi Casassas, Marta Rovira, Joan Peytaví, Gustau
Muñoz, Òscar Jané, Jacques Beauchemin

UN CANVI DE SEGLE EN LA MIRADA SOBRE EL PASSAT

A
qualsevol observador pendent del que es diu i es publica avui no li passarà
desapercebut el fet que la història oficial i els consensos sobre l?amnèsia
decretada de la Transició ja fa temps que ha caducat. Per arribar a aquesta
conclusió, pocs indicadors són tan vàlids com els llibres de compilació, on
autors diversos, des de perspectives i procedències diferents, acaben
coincidint inconscientment en nous punts de referència comuns, noves
idees-força convergents que assenyalen les noves mirades que, des del present,
es formen sobre el pasat.

Llibres
com els que presentem aquí resulten interessants, més enllà del seu contingut
estricte, perquè ens evidencien això que els historiadors denominen canvi de
paradigma
. Deixant de banda les
superficialitats dels discursos polítics sobre el passat més immediat, o
l?excessiu academicisme on resultaven confinats els debats sobre l?exili o la
reflexió filosòfica sobre la memòria, els participants de L?exili català del
1936-39
i del monogràfic Història, memòria i identitat ens indiquen
que els temps estan canviant, i que les noves mirades sobre el passat no estan
gens deslligades a les insatisfaccions de l?actualitat. Encara que també ens
indiquen que els antics tabús sobre els periódes històrics recents s?han
dissolt, i assistim a una ruptura generacional respecte a una certa
històriografia que, lligada tàcitament al poder polític protagonista de la
Transició des d?allò que un dia es va anomenar esquerra, va acabar imposant, al
llarg dels vuitanta una certa hegemonia.

Certament,
tots dos llibres ens indiquen una certa revolució. Ens aporten nous camps
d?investigació fins ara poc explorats, noves perspectives d?anàlisi, i una
frescor en la mirada molt lligada a la desvinculació de determinades opcions
polítiques que en el pasat implicaven subordinar l?anàlisi a esquemes del
partit. Noves visions del passat, que en el fons impliquen noves mirades sobre
el present.

Pel
que fa al llibre del Cercle d?Estudis Històrics i Socials de Girona,
continuació d?un altre treball del 2003, i coordinat pel mateix Pujol,
aprofondeix en una qüestió, la de l?exili, poc debatuda i estudiada fins avui i
analitza alguns dels factors no tinguts gaire en compte o deixats de banda fins
fa poc. Pujol, un dels màxims especialistes sobre aquest tema, té la virtut de
saber aplegar un conjunt heterogeni d?historiadors de la política, la cultura i
la societat i això permet oferir-nos una visió calidoscòpica, tot i que amb una
certa perspectiva, on el rigor representa el punt més comú de les diverses
pinzellades que contribueixen a generar una imatge, impressionista, tot i que
molt completa i suggerent. Així, apareix l?exili observat des de les diferents
famílies polítiques que ens aporten la idea del desigual tracte atorgat a
cadascuna d?elles, s?ofereix una perspectiva sociològica dels exiliats poc
explorada fins al moment, se?n parla sense complexos de l?exili del 36 o
s?indaga en l?antagònica percepció d?una Catalunya Nord que es troba
sobtadament amb centenars de refugiats de guerra, tot plegat, també amb un
important i innovador treball gràfic. En aquest sentit, L?exili català del
1936-39
és un treball transversal, tant a nivell d?anàlisi o geogràfic, que
obre noves línies de recerca i nous debats, i que no deixaran el lector
indiferent.

El
número 28/29 de la revisa Idees, amb el monogràfic Història, memòria,
identitat
, coordinat pel mateix Enric Pujol tracta una de les qüestions
que, després d?uns darrers anys d?efervescència historiogràfica, es troba en la
primera línia de foc del debat acadèmic i l?actualitat política. La prova més
fefaent que l?anomenat consens de la Transició ha caducat és que, entre la nova
generació d?investigadors, filòsofs, sociòlegs o historiadors, pràcticament no
queda ningú que defensi les versions edulcorades de la història oficial
sostcrites per cognoms com Tusell. Les
planes del monogràfic, on les qüestions sobre memòria s?analitzen des de
perspectives, camps d?estudi i espais geogràfics molt diferents entre sí,
acaben desprenent una aroma d?amargor i insatisfacció respecte del passat més
immediat i del present. Es denuncia el pacte de silenci, l?autoammistia
decretada per l?estat per a uns servidors que havien d?enllaçar dictadura i
estat de dret, i la democràcia incompleta actual, incapaç de resoldre els
dèficits socials, nacionals i polítics, així com la controvertida polèmica
epistemològica entre història i memòria.

Dues
obres, doncs, que contribueixen a la reflexió sobre el passat més immediat, i
que ens ajuden a entendre les mancances i els conflictes subjacents en el
present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!