Article publicat a Barret Picat Ahir, mentre cercava materials audiovisuals sobre la Transició a l’arxiu de TVE, vaig topar-me amb un interessant reportatge de 1982 del mític programa Vivir cada día. Per a qui, afortunadament, no disposi de tanta perspectiva històrica com la de qui signa l’article, aquesta sèrie documental que arrenca de la dècada
Sé que resultarà presumptuós, tanmateix, l’única matrícula d’honor obtinguda en la meva heterodoxa trajectòria universitària fou en història de l’art contemporani. Suposo que la meva escassa traça a l’hora d’agafar pinzell o estris equiparables devia ser compensada per certes aptituds com a potencial crític. O, potser devia ser per resultar especialment inconformista respecte dels cànons
Afirmen els mags que la millor manera de fer desaparèixer un objecte és sobreexposar-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuals, intoxicar el públic amb distraccions diverses. En el món de l’estratègia política, de la guerra d’intel·ligència i propaganda, aquesta és la norma. De fet, en bona part dels conflictes dels darrers segles, la victòria s’ha fonamentat
Sento una gran enveja dels suïssos. No pas pel seu benestar material, sinó per la capacitat d’articular un sistema polític al servei de la voluntat ciutadana, malgrat que això provoqui uns certs “danys col·laterals”. Al cap i a la fi, la ciutadania, nosaltres mateixos, poden resultar injustos i equivocar-nos reiteradament en les nostres decisions. Tanmateix,
Està clar que la principal estratègia de l’estat profund espanyol per combatre la voluntat sobiranista del nostre país consisteix a avorrir les ovelles. Setmana rere setmana, i atès que no hi ha notícies públiques i clares, es produeix un combat propagandístic d’informacions i contrainformacions. De la banda independentista, s’aprofita la mínima opinió favorable, s’interpreten indicis
La visio de la Infanta Cristina entrant dins un jutjat, cal reconèixer-ho, impressiona. Fins i tot els més escèptics convindran que el fet implica un punt d’inflexió, un esdeveniment que detemina un canvi d’època, un fi de cicle, una estranya venjança de la història. És cert. Com succeeix als escèptics, també jo m’apunto al club
No sé si l’opinió pública europea és conscient que cap al maig ens podem trobar amb un terrabastall polític. La data sembla lluny, tanmateix, per al dia 25 d’aquell mes hi ha convocades eleccions al Parlament europeu. Els diversos sondeigs marquen l’ascens contundent d’opcions rupturistes (en llenguatge convencional imposat pels media són denominades com a
Nota: Article publicat a El Punt Avui No cal ser un gran analista per adonar-se que l’independentisme ha estat el desafiament més gran al qual s’ha hagut d’enfrontar l’ordre postfranquista sorgit arran de la Transició. Malgrat l’aparent contundència per part de les institucions estatals, el cert és que els poders fàctics estan aterrits per la dimensió
Nota: Article publicat avui a la secció L’Aula dell Diari de Girona Si no fos per les conseqüències negatives per a la societat catalana i les angoixes suscitades entre el professorat i les famílies, la política educativa d’introducció de l’anglès en el sistema educatiu seria pròpia dels millors guionistes de Monty Pyton. Les bones