Educació per a la ciutadania.

Aquesta nova assignatura no serà més que un nou pedaç en el nostre deteriorat sistema educatiu, que es mou com un pèndol en funció del  govern de torn.

Aquesta nova assignatura no serà més que un nou pedaç en el nostre deteriorat sistema educatiu, que es mou com un pèndol en funció del  govern de torn.

 

 

            Brots de racisme i xenofòbia, violència i mala educació a l’esport, morts de joves a les carreteres per eccés de begudes alcohòliques, actes vandàlics al mobiliari urbà, banalització del consum d’algunes drogues, violència, bullying i absentisme escolar, degradació d’espais públics per actes incívics, foment del consum desmesurat i poc reflexiu, pèrdua o desconeixement dels valors democràtics, actituds irresponsables per assumir els drets i deures socials, manca d’instruments per decodificar l’allau d’informació dels mitjans de comunicació…Aquests són alguns dels problemes més rellevants que, sense cap mena de dubte, té avui la nostra societat. Estem cansats de sentir com, des de diferents  veus autoritzades,  se’ns alerta que aquesta degradant situació ens pot conduir a greus problemes de cohesió social. Alguns apuntes que la nostra societat té una gran manca de valors, a mi m’agrada dir que més que una manca  caldria parlar d’un canvi de valors. Les necessitats, motivacions…, i en última instància els valors, de les darreres generacions de ciutadans i ciutadanes no tenen res, o quasi res, a veure amb la dels nostres pares i iaios. Cada societat té les seues pròpies necessitats que, ens agrade o no, estan directament relacionades amb els propis valors.

            Ara bé, una cosa és estar d’acord amb aquests canvis de valors i una altra posar-se una bena als ulls i afirmar que tots aquest problemes que abans hem esmentat són producte de la mateixa societat, i que no cal parar-los  massa atenció. No serà la primera vegada que hem sentit a més d’un progre afirmacions gratuïtes sobre el consum de les drogues, que no fan més que contribuir a la banalització dels seu consum. O, que anem a dir de la generalització i permisivitat del consum d’alcohol en qualsevol festa. Insultar, bramar, maleir i fer el bròfec s’han convertit en la consigna més normal, i sembla que acceptada per una gran majoria, de la gent que assisteix a les competicions esportives.

            En fi, quan actituds incíviques d’aquesta mena comencen a banalitzar-se, quan la mateixa societat, sabent que no estan bé, practica una certa permisivitat, alguna cosa no funciona. I clar, passa que quan una societat té problemes de manca de civisme ha de qüestionar-se quina mena d’educació reben els seus ciutadans i ciutadanes, doncs els canvis d’actituds de les persones passa inqüestionablement per l’educació. Les actituds no canvien de la nit al matí, és un procés lent on han d’intervindre molts estament socials: l’escola, la família, els mitjans de comunicació, els ajuntaments, els polítics…

            Una de les novetats de la LOE és la  introducció d’una nova assignatura obligatòria per a tot l’alumnat: l’educació per a la ciutadania. Però, al voltant d’aquesta nova matèria, hi ha tot un debat obert. Alguns opinen que és necessària , donat la manca de valors i els problemes socials que més amunt apuntàvem. Altres, en canvi, consideren que la convivència, el respecte, la solidaritat, la no violència, el respecte a la diversitat…, no es poden assignaturitzar i que aquesta tasca  ha de ser comuna a tot el centre i, per tant,  transversal a totes les matèries del currículum. La polèmica, com se sol dir està servida i , com és natural, tant els uns com els altres, al meu parer, tenen raó. Fins avui, i segons la LOGSE, l’estudi dels valors ha d’impregnar tot el currículum i per tant ha de ser una tasca de tots els professors. La idea  és correcta, doncs fomentar els valors igual ho pot fer un professor de matemàtiques, per posar un cas, que un altre d’història. El què passa és que la formació majoritària que ha rebut el professorat ha estat per impartir continguts conceptuals, molt pocs de procedimentals i quasi cap d’actitudinals. Els professors s’hi veuen, la majoria de les vegades, angoixats per donar uns temaris massa llargs. Així doncs, la manca de formació i la pressió social i escolar per acabar uns temaris llargs i farragosos, han contribuït que, la majoria dels ensenyants, bandegen o presten poca atenció als continguts actitudinals. Aquest és, per altra banda, l’argument principal que fan servir aquells que consideren que és necessari una assignatura per treballar seriosament, i amb garanties d’èxit, les actituds. Aquells que encara ens creiem algunes de les potencialitats i encerts de la LOGSE, pensem que el tema dels valors no pot ser mai exclusiu d’una matèria. Tots els centres escolars tenen dos instrument molt potents , el PEC i e PCC , per tirar endavant projectes transversals al voltant de l’educació per a la ciutadania. El problema és que no es compleixen, que la majoria de vegades és paper mullat.Aquesta nova assignatura no serà més que un nou pedaç en el nostre deteriorat sistema educatiu, que es mou com un pèndol en funció del  govern de torn. Potser done algun resultat, i així ho desitgem, però el problema de fons no s’haurà abordat, un problema, no ho oblidem, que no és únicament educatiu sinó fonamentalment social.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *