Tantos años sirviendo al Señor… Tantos años sembrando Su Amor… Mediador entre Dios y los hombres ¿Qué otra cosa sería mejor? Al besar el altar te revistes del Amor de El que es Todo tu Amor, con tus manos benditas consagras ese pan que es el mismo Señor.
Una vegada s’ha fet públic el nomenament, ja podem saludar-lo i donar-li l’enhorabona per l’esmentat nomenament fet pel Papa Francesc. I des d’ací us anime a pregar per tal que el seu nomenament siga ben profitós per a tot l’arquebisbat. Us deixe la Salutació que ens ha adreçat als fidels de l’Arquebisbat de València: SALUTACIÓ
Celebrem la Diada d’enguany:
El mestissatge és un dels camins actuals per a fer-nos més humans. És una trobada fecunda d’on naixerà quelcom nou, molt lluny de la violència ètnica o cultural i de l’estigmatització de les diferències. El mestissatge és el contrari del nacionalisme tancat, de la segregacó social i del tribalisme. Els que volen mantenir la seua
“Durant més d’un segle hem estat arrossegats pel pròsper Occident darrere del seu carro, ofegats per la pols, ensordits pel soroll, humiliats per la falta de mitjans i aclaparats per la velocitat. Accedim a admetre que la marxa d’aquest carro era el progrés i que el progrés era la civilització. Si alguna vegada ens aventuràvem
Hui fa 112 del naixement de l’home subterrani, en paraules de Joan Fuster. Josep Lluís Bausset hui hauria fet 112 anys. No hi ha arribat però en va fer 101 i mesos. Fou un gran patriota i sempre va defensar l’ús de la nostra llengua. llengua que compartim amb catalans i balears. També fou un
Una de les coses sagrades que vivien els homes i dones del món rural era la migdiada, sobretot en l’estiu. Una migdiada curta, intensa, una capadeta. Fins que el toc de la campana del poble els despertava. Altres vegades tocava fer aqueixa estona, aqueixa capadeta, en ple camp. Però enfortia i animava. Avui ja no
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l’orde benedictí. Considerat com a pare del monaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Biografia Fresc al monestir de Subiaco, per Fra Angelico De família vulgar de la regió romana de Núrsia, nasqué cap al 480 en
“Es un día triste. Se nos va una de las figuras, del alma, de Asturias y de la Iglesia española. Perdemos un amigo en la tierra, pero seguro que ganamos un amigo en el cielo”. Visiblemente emocionado, el padre Ángel García, presidente de Mensajeros de la Paz, lamentaba la muerte de don Gabino Díaz Merchán, arzobispo emérito de
27 d’abril del 2022 – Església de Sants Just i Pastor, Barcelona PRESENTACIÓ: Bona tarda a tothom, tingueu una feliç diada de Santa Montserrat, i moltes gràcies per convidar-me a fer aquesta petita ponència en aquest escenari tant magnífic que és l’església dels Sants Just i Pastor. Tal dia com avui, de fa
Hui fa deu anys que Josep Lluís Bausset ens deixava. Hi faig referència perquè sols mor el que s’oblida. I de Josep Lluís Bausset, l’home subterrani, com el va anomenar Joan Fuster (+), tenim massa coses a recordar sobretot aquelles i aquells que el vau conéixer al llarg de ñla seua vida. Va morir als
La citación final Se citaron los dos para en la plaza tal día, y a tal hora, y en tal suerte: una vida de muerte y una muerte de raza. Dentro del ruedo, un sol que daba pena, se hacía más redondo y amarillo en la inquietud inmóvil de la arena con Dios
Us duc ací un grapat de llibres de lectura recent: Joan Olivares, Els morts de la nostra vida. Edicions Bromera. Alejandro Palomas, Un fill, Bridge. Jesús Bastante, Santiago en el fin del mundo. El primer camino de l’apòstol, La esfera de los libros. Pel que fa al de Joan Olivares, cal dir que són unes
La definició sociològica de pobre, en la societat actual, es refereix a qui no sap o no pot eixir de la seua situació de dependència i impotència social. Marginació i pobresa són el preu que paguen les nostres societats opulentes per defensar un conjunt de valors i normes que sostenen el sistema econòmic i sociocultural
L’abisme de la desigualtat és cada dia major, més profund i insalvable. La marginació social no és casual, sinó causada. No ens referim ara a les “bosses de pobresa”, o a determinats “col.lectius marginats” entre nosaltres, sinó a pobles i països sencers condemnats a “ser res” perquè no importen res a ningú. Han quedat fora