“Durant més d’un segle hem estat arrossegats pel pròsper Occident darrere del seu carro, ofegats per la pols, ensordits pel soroll, humiliats per la falta de mitjans i aclaparats per la velocitat. Accedim a admetre que la marxa d’aquest carro era el progrés i que el progrés era la civilització. Si alguna vegada ens aventuràvem a preguntar ‘progres cap a què i progrés per a qui?’, es considerava que abrigar aquest tipus de dubtes al voltant del caràcter absolut del progrés era un tret excèntric i ridículament oriental” (R. Tagore)
La mundalització podria ser una oportunitat per a fer-nos els humans més humans. Per a inventar noves formes socials i econòmiques capaces d’afavorir la felicitat humana mitjaçant un repartiment equitatiu dels béns i un apropament entre la gent d’ací o d’allà, ara com ciutadans del món. “Front al paradigma de l’enemic i la confrontació necessitem contraposar el paradigma de l’aliat, l’hoste i el comensal. De la confrontació hem de passar a la conciliació, de la conciliació arribar a la convivència, de la convivència a la comunió, i de la comunió a la comensalitat.” (Leonardo Boff)
L’acollida dels altres posa a prova la nostra capacitat col.lectiva per tal d’acceptar la diversitat i superar les nostres pors de xiquets mimats. Però socialment no superem la prova. Els segles passen i aprenguem poc de les lliçons de la història. Avui es repeteixen molts criteris i actuacions molt semblants a les d’èpoques que crèiem ja superades. El sistema econòmic dominant realitza una ferotge selecció que elimina o exclou als qui són necessaris per a la creació de la riquesa, de tal manera que els empobrits esdevinguen un “problema i una amenaça” per al banquet dels enriquits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!