Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La definició sociològica de pobre, en la societat actual, es refereix a qui no sap o no pot eixir de la seua situació de dependència i impotència social. Marginació i pobresa són el preu que paguen les nostres societats opulentes per defensar un conjunt de valors i normes que sostenen el sistema econòmic i sociocultural dominants. Com són:

-La supremacia que li donem al diner, a la productivitat, a l’eficàcia i al treball com a mitjà de guanyar diners i no com a realització personal.

-Elogi de la competivitat, del benefici a tota costa, la cultura del guanyador i desprestigi dels que no saben ni poden, oblit dels febles.

-Considerar determinats serveis socials com a negoci a privatitzar: reinserció, habitatge, educació, sanitat, pensions…

-Prejudicis i rebuig contra minories de tot tipus (ètniques, socials, econòmiques), així com el seu aïllament i exclusió: migrants, ancians sols, drogoaddictes, discapacitats…

En definitiva: si pobresa i marginació no són quelcom natural sinó provocat, les solucions veritables han de venir mitjançant canvis reals i efectius en el sistema d”anti-valors” que és el seu causant. Es tracta de traduir en pràctiques concretes un gran principi humanitzador: “El desenvolupament no és abundància de riquesa, sinó abundància de llibertat”. Sabent que la llibertat és una conseqüència del gaudi dels drets humans, d’un treball digne, d’una educació alliberadora i d’una promoció humana integral.