Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Una vegada s’ha fet públic el nomenament, ja podem saludar-lo i donar-li l’enhorabona per l’esmentat nomenament fet pel Papa Francesc. I des d’ací us anime a pregar per tal que el seu nomenament siga ben profitós per  a tot l’arquebisbat.

Us deixe la Salutació que ens ha adreçat als fidels de l’Arquebisbat de València:

SALUTACIÓ A L’ARXIDIÒCESI DE VALÈNCIA
Benvolguts germans:
Vull, en primer lloc, manifestar la meua més sincera gratitud al Sant
Pare pel gest de confiança cap a la meua persona que suposa haver-me
nomenat arquebisbe de València. Al llarg de la meua vida sacerdotal i
episcopal sempre he actuat mogut per la convicció que servim autènticament
a l’Església si acceptem amb disponibilitat i esperit d’obediència la missió a
la qual som enviats sense haver-la buscat. Mogut per esta convicció he
acceptat amb goig este encàrrec, conscient de les meues limitacions per les
quals ja ara vos demane perdó.
Ser arquebisbe de l’Arxidiòcesi en la qual vaig nàixer a la fe, en el
seminari de la qual em vaig formar, a la que abans de ser bisbe de Tortosa
vaig servir amb alegria durant 22 anys com a sacerdot i 8 i mig com a bisbe
auxiliar, i a la que estime de cor, és una responsabilitat que mai haguera
imaginat. Mai podré retornar-li tot el que he rebut d’ella. Quan major és
l’encàrrec, més xicotet i necessitat de l’oració de l’Església em sent. Per això,
vos demane que pregueu per mi, perquè en la meua vida i en el meu ministeri
siga fidel a la missió que se m’ha confiat. Que des d’este moment tinguem
tots el desig de fer de l’església una autèntica família. Ens uneixen la fe i
l’amor a Crist i a l’Església que tots compartim. Si estos són autèntics, les
diferències legítimes que puga haver-hi entre nosaltres no es convertiran en
divisions, el nostre testimoniatge serà creïble i il·luminador per al món y
anunciarem a tots l’Evangeli amb alegria.
Desitge saludar-vos a tots: al Sr. Cardenal Antonio Cañizares que, amb
una dedicació admirable, ha servit i s’ha entregat per la nostra arxidiòcesi
durant estos últims huit anys. La senzillesa de la seua persona i de la seua
vida, i la seua donació total ens han edificat a tots. Una salutació fraternal als
Srs. bisbes auxiliars: amb vosaltres compartisc la mateixa preocupació per
l’Església i el desig de treballar per la nostra arxidiòcesi; als sacerdots, als
religiosos, religioses i persones consagrades al Senyor, als diaques i
seminaristes, a les famílies, als ancians, als joves i als xiquets. No oblidem
que tots estem cridats a participar en la construcció del Temple de Déu amb
el testimoniatge de la nostra vida santa. D’una manera especial vull recordar
a tots aquells que estan passant moments difícils per malaltia, falta de treball,
soledat; també als que havent nascut en altres països heu vingut a les nostres
terres buscant una vida més digna o, simplement per a salvar la vostra i la de
les vostres famílies. Una salutació respectuosa a les autoritats. En la seua
missió pròpia l’Església vol ser servidora de tots. Des del moment que em
van notificar el nomenament, no cesse de recordar-vos en la presència del
Senyor esperant tindre l’ocasió d’estar entre vosaltres. En molts casos ho
viurem com un retrobament; en altres ens haurem de conéixer.
En la segona carta als Corintis, sant Pau recorda a aquells cristians que
ha viscut el seu ministeri apostòlic entre ells “amb amor no fingit i amb la
veritat” (2Cor 6, 6-7). Són estes paraules les que inspiren el meu lema
episcopal i la vivència del meu ministeri, primer com a bisbe auxiliar de
València i durant estos últims nou anys i uns mesos en la per a mi tan
estimada diòcesi de Tortosa. Amb este esperit torne a València. Demaneu al
Senyor per mi, perquè sàpia cuidar esta porció del poble de Déu que se m’ha
confiat amb “amor no fingit”: no per obligació, sinó de bona gana, és a dir,
amb alegria cristiana; no amb afany de lucre, sinó generosament, es a dir,
buscant sempre els interessos de Crist i no els meus; no despòticament, com
si fora jo l’amo del ramat, sinó amb el desig que el meu ministeri faça present
a Crist, únic pastor i model del ramat (Cf 1Pe 5, 2-3). Vull oferir-vos la
Paraula d’Aquell que és la Veritat: la paraula de l’Evangeli que ens dona la
Vida, que neteja el nostre cor, que ens permet romandre en Déu i que
possibilita que Ell romanga en nosaltres. M’agradaria que en les meues
paraules ressone sempre la paraula de l’Evangeli i de la fe de l’Església. Això
és el que vull oferir-vos.
La nostra Arxidiòcesi de València és rica en història, en cultura i en
tradicions que han nascut de la fe i encara hui ajuden a que esta es mantinga
viva entre nosaltres. Però sobretot és rica perquè Déu ens ha regalat el do de
la santedat: des dels inicis de la presència del cristianisme en les nostres
terres, marcats pel martiri del diaca Vicent, fins a l’actualitat, Déu ens ha
concedit abundants sants que han nascut en les nostres terres o han viscut
entre nosaltres. La santedat, que és el que embelleix la Casa de Déu, ha estat
present al llarg de la nostra història: predicadors de l’Evangeli com sant
Vicent Ferrer; missioners que van deixar les nostres terres per a anunciar
l’Evangeli en països llunyans on van patir el martiri; pastors sants que han
regit la nostra Església, com sant Tomàs de Villanueva, la festa del qual
celebrem hui, i sant Joan de Ribera; fundadores de congregacions que han
fet un gran bé a moltes persones necessitades; religiosos i religioses que han
viscut amb radicalitat i senzillesa la pobresa evangèlica; sacerdots,
religiosos, religioses i fidels laics que van donar testimoniatge del seu amor
al Senyor acceptant el sofriment per la veritat i preferint perdre la vida abans
que perdre la fe. Esta és la gran riquesa de la nostra Església. Des d’este
moment demane que ells intercedisquen per mi, perquè mai oblide que el
meu camí de santedat m’exigeix viure el ministeri des de la caritat pastoral.
Des d’este moment em pose baix la protecció de la Mare de Déu, que
és invocada en les nostres terres amb nombroses advocacions, però de
manera especial amb l’entranyable títol de Mare de Déu dels Desemparats.
Estem celebrant l’any jubilar pel centenari de la coronació canònica de la
Sagrada Imatge que, des de l’altar de la seua Real Basílica, atrau les mirades
i els cors de tots els valencians i valencianes. En estos moments vull posarme a les seues mans i demanar-li que m’ajude a viure amb una fidelitat
semblant a la seua; que en cap moment aparega en la meua vida el
descoratjament en el meu desig de servir i donar la vida per vosaltres. Que
ella m’ajude perquè en el fidel exercici del meu ministeri episcopal siga digne
d’aconseguir el premi al qual Déu em crida en Crist Jesús i arribar, juntament
amb tots vosaltres, al Regne de Déu.
Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
Arquebisbe electe de València