Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El mestissatge és un dels camins actuals per a fer-nos més humans. És una trobada fecunda d’on naixerà quelcom nou, molt lluny de la violència ètnica o cultural i de l’estigmatització de les diferències. El mestissatge és el contrari del nacionalisme tancat, de la segregacó social i del tribalisme. Els que volen mantenir la seua “puresa de sang” i ser “impecables” amb qui no són com ells. El mestissatge no representa una amenaça a la pròpia identitat, sinó la millor norma de forjar una humanitat enriquida amb múltiples aportacions d’uns i altres.

“Què ens queda? Què queda quan no queda res? Açò: que siguem humans entre humans; que romanga entre nosaltres el que ens fa humans” (Maurice Ballet)

Per això ens preguntem:

Com fer-nos proïsmes sense fronteres? Com apropar-nos i trobar-nos amb la cosa diferent?

Com compartir un camí de llibertat, justícia, igualtat i fraternitat, és a dir, tot allò que ens constitueix com a humans?

Como consensuar i practicar una política ètica (i una ètica política) que cerque la convivència feliç i amigable, pacífica i justa?