Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’abisme de la desigualtat és cada dia major, més profund i insalvable. La marginació social no és casual, sinó causada. No ens referim ara a les “bosses de pobresa”, o a determinats “col.lectius marginats” entre nosaltres, sinó a pobles i països sencers condemnats a “ser res” perquè no importen res a ningú. Han quedat fora del sacrosant circuit del Mercat mundial i no poden comprar ni vendre. Han quedat al marge.

També ací, en els països enriquits, la ferida de la marginació s’obre cada dia més. La pobresa, l’exclusió social i laboral tiren als marges munltitud de persones i grups com “invàl.lids socials” (no calen, no serveixen). Són llançats a fora com “dis-capacitats” (sense capacitat) que no poden seguir l’alt ritme imposat per la competitivitat que ens presenten com a mare del progrés econòmic.

Però ja no  podem deixar que ens enganyen. Sabem que la marginació -ací o allí- no és casual, sinó provocada. És un dels molts fruits podrits d’un sistema social i econòmic injust perquè és desigual i depredador on, en la jungla dels interessos, els forts exclouen o eliminen els febles. Això que “L’home és un llop per a l’home” (Hobbes) està en l’arrel programàtica de l’esmentat sistema i els seus resultats dramàtics estan a la vista. És l’escandalosa paradoxa: desenvolupament i pobresa viuen al costat; opulència i misèria es creuen en el carrer, privilegiats i exclosos creixen junts, festí i desaprofitaments, banquet i fems són dues parts d’un mateix món.

Les pobreses i les marginacions són resultat d’un “procés”, d’un “sistema de vida”, que aïlla i exclou la seua capacitat per a col.laborar amb el sistema productiu i de consum. Empobrits i marginats són els que no tenen determinats recursos materials, però sobretot els que manquen del recurs de poder caminar al mateix ritme que a tots ens han imposat.