Intervals de temps


A estones, he sentit

la llunyania d’una época
que em va pertànyer…
A la recerca dels records,
he tornat a reviure
aquells moments 
que ja formen part
d’un temps passat.
Intenses vivències,
que van resultar
efímeres en el temps,
per un moment,
m’ha semblat percebre
la sensació de quan
despertes d’un somni,
aquell instant en el qual,
la realitat i la ficció,
queden atrapades 
en el interval d’un temps

Aroma

La nit em regala un perfum,
l’aroma dolç d’un somni
que guardo tímidament,
entre llençols de seda blanca.

La nit em regala una carícia,
el silenci d’uns ulls que parlen
quan els mots callen.

La nit em regala un calfred, 
la carícia d’unes mans,

la tebiesa del tacte sobre la pell.
La nit em regala el teu perfum

Instantànies

A càmera lenta, 
la ment captura imatges,
instantànies que perduren
en el pensament.

La matinada és el vers

que em desperta,
el raig de sol que travessa 
el núvol,
i projecta la llum
 sobre el far.

En aquestes hores de quietud,

em sé presa per sentiments
que vull plasmar sobre el full 
de paper,

instantànies a càmera lenta,

com lectures que componen
el vers

La dansa del mar

La dansa del mar,
esdevé el coixí 
on hi aboco el somni…

l’onada,
esdevé el ressò
d’una melodia
dins el pit.
És l’esquitx de sal,
el record d’un temps 
de placidesa.
La dansa del mar,

se’m presenta
com un llençol de seda,
on hi reposa el 
somni.

 

Catalunya vibra

Catalunya vibra…!
el sentiment del poble català
unit per una sola veu,
la veu senzilla i ferma
d’un poble que demana
poder decidir…
decidir pel bé d’un país
amb llengua pròpia,
amb cultura pròpia,
Catalunya víbra…!
i com a catalana que sóc,
em sento molt a prop
d’aquest sentiment,
molt a prop de les mans
que creen vincles d’unió,
d’un poble i la seva gent

Bona diada Catalunya!

 

Somni, nit i desig

El somni és l’hoste de la nit,
la llum de la mitja lluna,
bressola els teus ulls,
i em sé molt aprop 
de l’intensitat de la mirada,
del silenci turbador,
del tast d’uns llavis prohibits,
de l’incertesa d’unes hores
que s’esfondren en la nit.
Quan la matinada esdevingui
claror, s’esvairà el somni,
i mermarà el desig,

i seguiran sent els teus llavis
fruits prohibits…

Pedres


Milers de pedres al recer
del mar.

La matinada les convoca,
l’onatge les banya d’aigua
i sal,

llisquen sobre la sorra humida,
bressolen al compàs del mar.
A les tardes, quan el raig  
es concentra
 en l’horitzó, 
les pedres desperten, 
pulides, d’infinits
 colors…
sota la mirada d’una lluna 
delirant,
carregant-se d’energia

Serenor

Trepitjava la terra humida,
l’aroma del bosc omplia el buit,
començava a ploure…
vaig deixar que les primeres
gotes llisquessin damunt la pell,
com llàgrimes forasteres, 
que ben aviat vaig fer meves, 
i la solitud va deixar de sonar,
la melodia de l’aigua va despertar
en mi… serenor,
la quietud del bosc,
va equilibrar tots els sentits.
I vaig veure el camí com un tresor,
un indret on la llum, troba infinits
espais on brillar.
 

Nàufrags

Vam ser nàufrags d’un temps perdut, 
arribàvem a la illa després de la tempesta, 
quan la foscor s’aliava amb el mar,
i les onades prenien els cossos mar endins.
La matinada ens va sorprendre, 
estesos damunt la sorra tèbia de la platja.
Desconcert i desencís, melangia i temor,
i els records perduts dins del mar.
Poc a poc vam anar experimentant 
sensacions desconegudes, 
en un paratge que ens oferia tot allò
que realment necessitàvem.
I en poc temps, vam deixar de ser nàufrags…

Gessamí


La brisa de la nit, 
conté
aroma de gessamí,
un perfum que evoca
a imaginar…
entorns mediterrànis,

indrets costers banyats
de sol,
 d’infinits colors
omplint jardins,

impregnant d’aromes
els sentits.
La brisa parla de calma,
de templança i frescor…
l’alè de la nit du l’aroma 
del gessamí.