Publicat el 9 de març de 2014
sóc l’ocell
Sóc l’ocell que vola lliure,
efímer dins la carícia
d’un mar que desconec,
sobre el cim d’un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d’un cel que m’exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d’un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d’un temps que es trenca.
efímer dins la carícia
d’un mar que desconec,
sobre el cim d’un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d’un cel que m’exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d’un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d’un temps que es trenca.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent