Miralls trencats, mots inacabats, i un silenci colpidor. A càmera lenta… imatges d’un temps molt llunyà, efímer com la carícia d’un somni. Vull apropar-me al mot trencat i desfer el silenci, i apedaçar el mirall, i poder conversar novament amb tu, paraules que mai t’he pogut dir… vivències que han estat incomplertes, carícies perdudes en la solitud de l’ànima.
Com apedaçar
el mirall trencat, i veure-hi el teu rostre en ell… si tu fa tant temps que vas marxar!